eix cronològic

By muceda
  • Tancament de caixes

    Tancament de caixes
    els botiguers de Barcelona es van negar a pagar nous impostos. Va provocar la dimissió del doctor Robert (alcalde). Les classes mitjanes s’adhereixen al catalanisme
  • Victòria de la candidatura dels 4 presidents

    Victòria de la candidatura dels 4 presidents
    S'aconsegueix el triomf a les eleccions generals per la circumscripció de Barcelona amb la candidatura dels 4 presidents (Dr. Robert, Domènech i Muntaner, Albert Rusiñol i Sebastià Torres) trencant el duopoli caciquista (el caciquista fracassa)
  • Visita d’Alfons XIII. Escissió de la Lliga

    Visita d’Alfons XIII. Escissió de la Lliga
    Durant la visita d’Alfons XIII a Barcelona, Cambó va fer un discurs demanant autonomia municipal. A la visita es va produir una escissió de la Lliga per l’esquerra. Creació del Partit Català Republicà (Companys, Layret) i d’Estat Català (Macià)
  • Assalt al cu-cut i Llei de jurisdiccions

    Assalt al cu-cut i Llei de jurisdiccions
    La Lliga (Regionalista) guanya a les eleccions municipals i celebra el “banquet de la Victòria”. El setmanari Cu-cut!, publica un acudit basat en el banquet i els militars assalten les seves redaccions i el setmanari queda suspès.
  • Victòria electoral de Solidaritat Catalana

    Victòria electoral de Solidaritat Catalana
    presentació d’un programa conjunt per a les eleccions generals: Programa del Tívoli:
    - derogació de la Llei de Jurisdiccions
    -òrgans d’autogovern per

    -gran triomf a les eleccions provisionals i generals
    -Aparició de divergències entre els diferents moviments.
    -Guanyen les eleccions
  • Setmana Tràgica

    Setmana Tràgica
    els partits integrats de SC es presenten per separat. Entre el 26 de juliol i el 2 d’agost es produí a Barcelona un motiu popular. La repressió va ser molt dura -centenars de detinguts i més de 200 dirigents anarquistes i republicans desterrats.
    Els partits demanen la dimissió del govern.
  • La Mancomunitat

    La Mancomunitat
    el govern espanyol ca concedir la possibilitat que les diputacions provisionals es poguessin unir. Només es va fer a Catalunya, on els polítics catalanistes feia temps que ho demanaven, constituint-se la Mancomunitat de Catalunya.
    +Normalització del català: Institut d’estudis catalans.
    +Millora de l’ens. Professional, agrícola i ramader.
  • La Vaga General Revolucionària (a Barcelona)

    La Vaga General Revolucionària (a Barcelona)
    vaga general Catalunya. Provocada per la crisi política d'aquell any i per la situació econòmica provocada per la Primera Guerra Mundial, que havia enriquit els empresaris exportadors, però havia provocat una forta inflació que perjudicà les classes mitjanes i baixes.
  • La Vaga de la Canadenca

    La Vaga de la Canadenca
    s'inicia a Barcelona la vaga de l’empresa elèctrica Barcelona Tractin, Light and Power Company, coneguda com La Canadenca. El govern va declarar l’estat de guerra.
    Amb la mediació del Govern, el comitè de vaga i la patronal signaren un acord, pel qual la vaga es va reprendre i el president del govern (Romanones) va dimitir. Es va tornar a declarar l’estat de Guerra.La patronal va amenaçar amb el tancament de totes les fàbriques.
  • Assassinat de Francesc Layret

    Assassinat de Francesc Layret
    Des de Melilla, les tropes espanyoles de Fernández Silvestre va iniciar una campanya per controlar efectivament els territoris del seu protector. Silvestre ordéna l’evacuació que, en ser atacada peks rifenys, es convertí en retirada en desbanda cap a Melilla Silestre va morir així com un total de 13.363 homes. La seva investigació va partir moltes traves per part dels superiors de Silvestre.
  • Assassinat de Salvador Seguí

    Assassinat de Salvador Seguí
    Primo de Rivera va dissoldre el congrés dels diputats i va suspendre la constitució de 1876. El 1924 Primo va crear una nova força política, la Unió patriòtica, i va prohibir la resta de polítics.
  • Assalt d’Estat Català a Prats de Molló

    Assalt d’Estat Català a Prats de Molló
    L'oposició al règim va anar creixent, i l’empitjorament de la situació econòmica hi contribuí.
    Un grup de militars, encapçalat pel general Aguilera, juntament amb polítics liberals, preparà un cop d’estat per al dia de Sant Joan de 1926.