-
L'E. Constanti promulga aquest edicte amb el qual la religió cristiana passa a ser oficial de l'Imperi juntament amb la romana.
-
L'E. Teodosi estableix el Cristianisme com a única religió de l'Imperi
-
L'E. Teodosi divideix l'Imperi en dos per facilitar la defensa.
-I.R. Orient; Capital a Constantinoble (Bizanci) al fill Arcadi
-I.R. Occident (Roma) al fill Honori -
El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.
En aquells temps Roma ja no era la capital de l'Imperi occidental, sinó que havia estat desplaçada a Mediolanum el 286 i més tard a Ravenna el 402. No obstant, atacar aquesta ciutat significava atacar el bressol d'una civilització i efectuar un dany moral a l'emperador i en l'orgull de tot el poble sota els seus dominis. -
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.
Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia. -
-
Visigots contra Francs
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II. -
Mahoma va néixer el 26 de abril de 570, a La Meca, actual Arabia Saudita.
En la religió musulmana, es considera a Mahoma "el últim dels profetes", el últim d'una llarga cadena de missatgers enviats peor déu per actualizar el seu missatge. -
Va ser la sortida dels primers companys de Mahoma de la Meca cap a l'oasi de Yathrib, antic nom de Medina. Aquest fet marca el naixement oficial de la comunitat musulmana (umma) i l'islam pren el primer dia de l'any lunar en què es va produir, el 16 de juliol del 622 com dia de l'inici del calendari musulmà.
-
Va ser un rei visigot d'Hispània del 710 al 711. Era fill del comte Teodofred i nét del rei Khindasvint. Va viure a Còrdova i es va proclamar duc de la Bètica. Va morir l'any 711.
-
És el fet de la caiguda d'aquesta ciutat santa de l'islam, en mans dels musulmans i liderat pel profeta Mahoma.
-
Mahoma va morir l'any 632 a causa de febre i cefalàlgia, una malaltia neurològica.
-
El Liber Iudiciorum (o Lex Visigothorum) va ser un conjunt de lleis dels visigots, de caràcter territorial, fet per el rei Recesvinto i prolungat probablament el any 654.
-
Els omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
-
General amazic, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifriquiya, i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo. Va morir l'any 719.
-
És el cabdill astur que va protagonitzar una rebel·lió contra el govern musulmà i va fundar el Regne d'Astúries del qual en fou el primer rei (722-737). Va morir l'any 737.
-
És una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.
-
Els exèrcits musulmans van creuar l’Estret de Gibralta,van entrar a Hispània per Tarifa i van iniciar la conquesta amb el regne visigot.
Aquests exèrcits estaven formats majoritàriament per berbers i dirigits per una minoría àrab. -
-
Va ser quan els musulmans ja van tenir el territori controlat (el qual van anomenar Al-Andalus), el van convertit en una província o emirat dependent del Califat Omeia de Damasc. La capital era Còrdova i un valí governava el territori.
-
La Batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Cuadonga, probablement l'estiu del 722.Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà.
-
Va ser el primer emir Omeia de Còrdova. Era fill de Muàwiya ibn Hixam. Durant la persecució contra els omeies, després de la batalla del riu Zab va poder fugir secretament a Palestina, i junt amb el seu llibert Badr se'n va anar cap a Egipte i després a Ifríqiya. Va morir l'any 788.
-
Van ser una dinastia de califes que governà políticament i religiosament el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà); també va ser una dinastía califal, que Abbas, descendent de Mahoma, que es va fer al poder despres d'eliminar al Omeia.
-
A mitjans del segle VIII, quan els Califes de Damasc van ser derrotats pels Abbàssides de Bagdad, l’últim membre de la família Omeia, el príncep Abderraman, va fugir de la ciutat i es va establir a Al-Àndalus.
Va trencar el vincle polític amb el Califat de Bagdad, es va proclamar emir independent i va fundar l’emirat independent de Còrdova amb el nom d’Abderraman I. -
La mesquita de Còrdova, convertida des del segle XIII en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí. Va ser declarada Patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1984. El seu arquitecte és desconegut, però se sap que la mesquita fou construïda entre el 785 i el 788.
-
Carlemany es va coronar l'any 800 pel Papa Lleó III i la seva coronació va significar l’inici de la restauració del desaparegut imperi romà a Occident.
-
Va morir el 28 de gener de 814 Aquisgrà, Alemanya a causa d'una malaltia.
-
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
-
Va ser el primer califa de Còrdova.
Al segle X semblava que al-Àndalus s'havia de desmembrar a causa de les contínues revoltes i l'avenç dels regnes cristians. Va ser aleshores que el jove príncep Abd-ar-Rahman va posar fi a les rebel·lions internes. Va morir l'any 961. -
El califat de Còrdova és degut que Abderraman III es va independitzar de l’autoritat religiosa de Bagdad i es va proclamar califa.
-
Eren els petits nuclis polítics i militars (fins a 39) en què es va esberlar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam III, de la dinastia dels omeies, l'any 1031. Es van acabar convertint en estats independents, coneguts amb el nom de regnes de taifes.
-
L'any 1534, Bagdad va caure sota control dels turcs otomans. Sota aquests, tingué un període de decadència, parcialment degut a l'enemistat entre els seus governants i Pèrsia, que no acceptaven el control turc de la ciutat.
-
La Giralda és una torre que forma part de la catedral de Sevilla, una de les més grans del món i veritable joia del gòtic i barroc. El nom de Giralda prové dels girs que es produïen en la figura amb els canvis de vent. Amb el pas del temps, aquest nom va passar a denominar el mateix minaret, i es coneix la figura com el “Giraldillo”.
-
És coneguda també com el conflicte de La Reconquesta.
En aquesta batalla els regnes cristians comencen a governar i els musulmans perden poder. -
Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava el monarca i la cort nassarita del Regne de Granada. El Comitè del patrimoni mundial de la UNESCO va declarar l'Alhambra i el Generalife de Granada com Patrimoni Cultural de la Humanitat en la seva sessió del dia 2 de novembre de 1984 i cinc anys després, el barri de l'Albaicín, antiga ciutat medieval musulmana, va obtenir tal denominació com a extensió de la declaració de Patrimoni Cultural de la Humanitat de l'Alhambra i el Generalife.
-
Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava el monarca i la cort nassarita del Regne de Granada. El Comitè del patrimoni mundial de la UNESCO va declarar l'Alhambra i el Generalife de Granada com Patrimoni Cultural de la Humanitat en la seva sessió del dia 2 de novembre de 1984 i cinc anys després, el barri de l'Albaicín, antiga ciutat medieval musulmana, va obtenir tal denominació com a extensió de la declaració de Patrimoni Cultural de la Humanitat de l'Alhambra i el Generalife.
-
Les Capitulacions de Granada, de vegades conegudes com el Tractat de Granada, van ser signades i ratificades el 25 de novembre de 1491 davant el rei de l'Emirat de Gharnata Abu 'Abd Allah Muhammad Boabdil i els Reis Catòlics, en aquell temps monarques d'Aragó, de Castella, de Lleó, i de Sicília. Pel tractat es renunciava a la sobirania musulmana del Regne de Granada (fundat diversos segles abans) a favor dels monarques catòlics.
-
Colom inicià un viatge cap a les Índies amb una nova ruta per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el dugué fins a Amèrica el 12 d'octubre de 1492. Des d'un començament, Colom cregué haver arribat a un arxipèlag de l'Índia, de manera que no s'havia adonat que les terres on acabava de posar els peus eren un nou continent. El 1504, Amerigo Vespucci es va adonar de que Colom havia descobert un nou continent.
