Dones en la història

By Nain9
  • Period: 200,000 BCE to 4000 BCE

    Prehistòria

  • Period: 4000 BCE to 400

    Edat Antiga

  • 370 BCE

    Hipatia d'Alexandria

    Hipatia d'Alexandria
    Una dona extraordinària que va alimentar les seves ànsies de saber. De alumna va passar a convertir-se en mestra i la seva fama i reconeixement com a astrònoma, matemàtica i filòsofa va arribar a oïdes de l'Obisbe Ciril i els seus seguidors que no van acceptar el fet que una dona hagués arribat a tals nivells de saviesa i notorietat. La seva vida i obra, acabarien cap a l'any 413 quan uns monjos radicals l'assassinaren. Els seus enemics no van aconseguir esborrar la seva memòria.
  • Period: 400 to 1400

    Edat Mitjana

  • 935

    Hroswitha de Gandersheim

    Hroswitha de Gandersheim
    Va ser una canongessa (a diferència de les monges, les canongesses només feien dos vots dels tres monàstics: castedat i obediència, però no el de pobresa) i escriptora alemanya de segle X, pertanyent a l'Ordre Benedictina. Va viure i va treballar a l'abadia de Gandersheim, localitzada a Bad Gandersheim, en el que ara és la Baixa Saxònia. Va escriure en llatí i se la considera la primera persona des de l'Antiguitat tardana en compondre obres de teatre en aquesta llengua.
  • Period: 1400 to

    Edat Moderna

  • 1535

    Sofonisba Anguissola

    Sofonisba Anguissola
    (Itàlia) Considerada la 1ª dona pintora d'èxit del Renaixement. Va establir noves regles al retrat femení. Als 27 anys s'establí a Espanya, en la cort del rei Felip II. Fos una important baula entre el retrat italià i espanyol al XVI i una influència en el desenvolupament d'aquest gènere. La seva trajectòria va ser un precedent per a dones que havien estat excloses de l'ensenyament acadèmic, de gremis i tallers i del mecenatge papal, però que sí van trobar suport en les corts europees.
  • Period: to

    Edat Contemporània

  • Jane Austen

    Jane Austen
    Una de les escriptores que millor va plasmar la vida de les dones de finals del XVIII. Abans dels 20 anys acabà les seues 3 primeres novel·les (Orgull i prejudici, Sentit i sensibilitat i L'abadia de Northanger). En 1811, Sentit i sensibilitat es publicava sense la seva autoria i va rebre molt bones crítiques. 6 anys després, moria prematurament. Segles després de la seva mort, la seva obra s'ha traduït a molts idiomes i portada a el cinema.
  • Frasquita vázquez

    Frasquita vázquez
    Va nàixer a Elx. Frasquita, com era coneguda a Elx, es va afiliar a les Joventuts Socialistes el 1930 i fou cofundadora i presidenta del Grup Femení Socialista il·licita.
    Fou una de les poques dones il·licitanes que va marxar al front de guerra, com a miliciana en el front de Madrid en la columna Francisco Galán, entre setembre i octubre de 1936 amb Carmen Juan i Clara Rodríguez.
  • Matilde Salvador i Segarra

    Matilde Salvador i Segarra
    (Castelló de la Plana 23 de març de 1918 - València, 5 de octubre de 2007) va ser una compositora i pintora valenciana. Va ser una de les figures més representatives de la música i la cultura de la Comunitat Valenciana, i, entre altres premis, va rebre la medalla de la Universitat de València l'any 2001. Va destacar també per el seu ferm compromís amb la llengua i cultura valencianes.
  • María Selva Esclápez

    María Selva Esclápez
    (Elx, 09/03/1919) Amb arrels familiars al camp, va ser una de les primeres noies d'Elx que van iniciar el batxillerat. Al maig de 1936 va acabar batxillerat i va haver d'esperar a la fi de la Guerra Civil per concloure a Alacant els estudis de Magisteri. Va treballar com a mestra en 1953 i va iniciar la seva activitat a l'acadèmia que va portar el seu nom. La Llei d'Educació de 1970 va impedir la continuïtat d'aquella ensenyament "lliure". Va ser una magnífica i famosa professora de llatí.
  • Carmelina Sánchez-Cutillas

    Carmelina Sánchez-Cutillas
    Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València . Va col·laborar en la secció cultural del diari Levante i d'altres mitjans valencians. Ha publicat estudis sobre història i literatura medieval.
    En el terreny literari ha escrit poesia, i s'enquadra en la generació de l'50 al costat de Vicent Andrés Estellés i Maria Beneyto, però també ha fet incursions en la novel·la, on ha collit el seu major èxit amb Matèria de Bretanya, guanyadora de el Premi Andròmina de narrativa el 1975.
  • María Belmonte

    María Belmonte
    Maria Belmonte Barrenechea va néixer a Bilbao. És llicenciada en Història i Antropologia i doctora en Antropologia per la Universitat del País Basc. En l'actualitat exerceix de traductora i intèrpret i viu a prop de la Mediterrània. Ha publicat Pelegrins de la bellesa. Viatgers per Itàlia i Grècia (Quaderns Crema, 2015) i Els senders de la mar (Quaderns Crema, 2017).