-
Es comença a localitzar una forta indústria tèxtil al litoral de Barcelona, gràcies a la facilitat d’importar carbó, i ràpidament s’estén, les colònies industrials, a les riberes dels rius Llobregat, Ter i Anoia aprofitant la força de l’energia hidràulica.
-
Aquesta indústria despuntarà amb força gràcies a la indústria tèxtil del cotó (Barcelona) i de la llana (Sabadell i Terrassa).
-
En aquests anys es comença a desenvolupar també amb força la indústria del sector agroalimentari, amb centres a les terres de Lleida, comarques de Girona, el camp de Tarragona i la regió metropolitana de Barcelona, a més del gran complex petroquímic de Tarragona.
-
Aquest inici industrialitzador es va basar en les petites i mitjanes empreses, generalment de caràcter familiar, amb baixos nivells tecnològics, de mecanització i de mà d’obra qualificada. El fort creixement vegetatiu, sumat als processos migratoris, l’aparició d’una burgesia industrial emprenedora i l’existència d’una nombrosa classe obrera, van permetre la revolució socioeconòmica del país i la consolidació d’una important base industrial.
-
La força motriu va ser inicialment la màquina de vapor que en el darrer quart de segle es va començar a substituir per l’electricitat. Aquest fet va condicionar que la indústria continués la seva implantació al llarg dels eixos fluvials del Llobregat i el Ter, per poder aprofitar la força motriu de l’aigua per a la generació d’electricitat per a l’autoconsum de la fàbrica tèxtil. -
Altres sectors industrials van aparèixer com a subsidiaris de les necessitats de la indústria tèxtil, per exemple el sector de la maquinària i el ram dels tints i acabats pels filats i teixits. -
Aquest nou paradigma de desenvolupament industrial produït a la dècada dels anys 60 del segle passat implicà la implantació a la regió metropolitana de Barcelona d’empreses multinacionals del ram de l’automòbil, material ferroviari i del sector químic, va comportar també la creació de petites i mitjanes indústries de proveïment a les grans empreses. -
La crisi del sector tèxtil dels anys 60, va originar la diversificació industrial a tot el territori i per tant l’aparició d’altres sectors productius com el químic, el metal·lúrgic, l’hidroelèctric o el mecànic. -
A la dècada dels 70, la indústria era el principal sector de l’economia catalana, amb el 45% del PIB, i donava feina a més del 40% de la població activa del país. -
La crisi de 1973 va provocar una forta reestructuració de tot el sector industrial, diversificant els sectors i reduint el seu pes en favor dels serveis. -
Ja en el segle XXI, el 2015, la indústria representava només el 19% del PIB i cobria un escàs 19% de l’ocupació.