-
878
Guifré I el Pelós,
-
Period: 878 to 897
Guifré I el Pelós
Wifredo el Velloso (també conegut com Wilfredo, Vilfredo, Guifredo o Guilfredo; en català, "Guifré el Pilós") (840-897), fill de Sunifredo d'Urgell, va ser comte d'Urgell i de la Cerdanya (868/70-897 ), de Barcelona i Girona (878-897) i d'Osona (886-897) de facto, si bé d'iure no ho va ser fins a 878. -
897
Guifré II
-
Period: 897 to 911
Guifré II
Guifré II era fill de Guifré el Pilós, sobre qui recau la llegenda de l'origen de les quatre barres com a ensenya de Catalunya. Va heretar el títol a la mort del seu pare l'any 897. Tot just va governar 14 anys, ja que va morir el 911. -
911
Sunyer I
-
Period: 911 to 947
Sunyer I
Comte de Barcelona, Girona i Ausona, des de l'any 912 al 954. Fou fill de Wifredo I el Velloso i germà i successor de Wifredo II Borrell. -
947
Miró I
-
947
Borrell II,
-
Period: 947 to 966
Miró I
El seu tercer fill nascut del comte de Barcelona, Girona i Osona, Sunyer i Riquilda de Rouergue, filla del comte de Roergue, Ermengol i la seva dona, Adele, segons l'historiador Szabolcs de Vajay, especialment pel fet que el fill primogènit es deia Ermengol (introduint format nom a la casa de Barcelona). -
Period: 947 to 988
Borrell II
En retirar-se el seu pare comte Suniario I que, el 947, va prendre l'hàbit monacal a l'abadia benedictina de Lagrasse, a la vora del riu Orbieu a Carcassona, va cedir els seus dominis als seus fills Borrell i Miró, que havien de governar conjuntament. -
988
Borrell II
-
Period: 988 to 992
Borrell II
Les peticions d'ajuda del comte Borrell van ser ignorades pel rei franc Lotari I de França que en aquells moments s'enfrontava als seus propis problemes al Comtat de Verdun. A conseqüència d'això i com a resultat d'un creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el 988 Borrell II es va negar a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès. -
992
Ramon Borrell
-
Period: 992 to 1017
Ramón Borrell
Govern. Al contrari que el seu pare, va ser un comte més diplomàtic que no pas militar. Va procurar mantenir sempre relacions cordials amb els seus dos poderosos veïns: els francs al nord i els andalusins al sud. Va intercanviar ambaixades amb Còrdova (centre del poder musulmà) i va signar un tractat de pau amb el califa Al-Hakam II. -
1017
Berenguer Ramon I
-
Period: 1017 to 1035
Berenguer Ramon I
Fill únic del comte Ramon Borrell i de la comtessa Ermessenda. Tenia uns dotze anys en morir el seu pare (1018), per la qual cosa aquest va deixar el comtat en règim de condomini amb la seva mare. Ermessenda va exercir la tutoria i va governar a més de trenta-dos castells dels comtats d'Ausona, Manresa, Urgel i Barcelona. A partir de 1023, havent assolit la majoria d'edat, el comte Berenguer Ramón realitza actes de govern sense la seva mare, i es qualifica de comte i marquès. -
1035
Ramon Berenguer I
-
Period: 1035 to 1076
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I el Vell va activar les campanyes militars contra els musulmans de les Taifes veïnes als seus dominis, va expulsar els islamites d'Àger (c. 1046), i va avançar la línia fronterera fins al terme de Camarasa (1063), ordenant construir castells i fortaleses a la frontera per protegir els seus dominis. -
1076
Ramon Berenguer II
-
1076
Berenguer Ramon II
-
Period: 1076 to 1082
Ramon Berenguer II
El color i gruix dels seus cabells van fer que se li donés el sobrenom de Cap d’Estopes. Va néixer el 1053, fill del comte Ramon Berenguer I el Vell i de la comtessa Almodis de La Marca, es va casar al maig o juny de 1078 amb Mafalda Guiscard de Poglia-Calàbria, de qui va tenir el seu fill i successor Ramon Berenguer III -
Period: 1076 to 1097
Berenguer Ramon II
BERENGUER RAMÓN II, comte de Barcelona (1053-1097; 1076-1096) el Fratricida. Fill de Ramon Berenguer I el Vell i de la seva tercera esposa Almodis de la Marca. Va succeir al seu pare en unió del seu germà bessó Ramon Berenguer II, el 26 de maig de 1076, governant conjuntament amb ell. Després de la mort violenta del seu germà i malgrat que li fou atribuïda, Berenguer Ramon va assumir el poder. -
1095
Ramon Berenguer III
-
Period: 1095 to 1097
Ramon Berenguer III
Va exercir el poder als seus estats a partir de la majoria d'edat assolida en complir els catorze anys el 1092. I el va retenir fins a la seva mort el 1131. Era fill del comte Ramon Berenguer II que havia estat assassinat, potser per ordre del seu germà bessó , el 1082. Un cop assumit el govern del principat català, va demostrar, malgrat la seva joventut, una gran capacitat per al comandament. -
1131
Ramon Berenguer IV
-
Period: 1131 to 1137
Ramon Berenguer IV
Fill de Ramon Berenguer III i de Dolç I de Provença. Era nét per línia paterna de Ramon Berenguer II i de Mafalda d'Apulia-Calabria, i per línia materna de Gilberto de Gévaudan i Gerberga de Provenza. -
1137
Ramon Berenguer IV
-
Period: 1137 to 1162
Ramon Berenguer IV
La noblesa aragonesa rebutjà el casament de Peronella amb el fill d'Alfons VII de Lleó, temorosos de caure sota el domini de Castella. Des del 24 d'agost del 1136 fins a l'11 d'agost del 1137, es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar el jove comte de Barcelona de 23 anys, amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat. -
1162
Alfons I
-
Period: 1162 to 1196
Alfons I
Alfons I d'Aragó (c. 1073-Poleñino, 7 de setembre de 1134), anomenat el Batallador, va ser rei d'Aragó i de Pamplona entre 1104 i 1134. Fill de Sancho Ramírez (rei d'Aragó i de Pamplona entre 1063 i 10 ) i de Felicia de Roucy, va ascendir al tron després de la mort del seu germanastre Pedro I. -
1196
Pere I
-
Period: 1196 to 1213
Pere I
És desconeix el lloc exacte de seu naixement. Hi ha diverses teorias que el situarien a Montblanc, o bé a Tarragona, o fins i tot a Osca; si bé la teoria del seu naixement aragonès és basada en que és documentat que el seu pare el rei Alfons el Cast signà a Osca dos documents pels volts de dit naixement. Sembla més cert però que sí que va ser batejat a aquesta ciutat aragonesa, tot i que l'autor d'aquesta teoria es troba sovint envoltat de polèmica per revisionista -
1213
Jaume I
-
Period: 1213 to 1276
Jaume I
Sobre l'engendrament del rei Jaume, fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller, com que el rei Pere rebutjava la seva muller i hom estava preocupat per l'absència d'un hereu legítim, s'ordí una trama per a enganyar-lo. Als primers de maig del 1207, aprofitant que el rei era a Montpeller li digueren que una dama montpellerina que desitjava tenir per amistançada l'esperava en el castell de Mireval no lluny de la ciutat de Montpeller. -
1276
Pere II
-
Period: 1276 to 1285
Pere II
En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles (1258) i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena (1261). Pel darrer testament del seu pare (1262) després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i València, mentre que el seu germà Jaume (Jaume II de Mallorca) rebé les Balears, els comtats de Rosselló i Cerdanya i la senyoria de Montpeller. -
1285
Alfons II
-
Period: 1285 to 1291
Alfons II
Ramon Berenguer IV, comte dels barcelonins i príncep dels aragonesos morí sobtadament a Borgo San Dalmazzo el 7 d'agost del 1162; dictà oralment les seves darreres voluntats en el seu testament sacramental, deixant al seu fill primogènit Ramon tots els honors (propietats) que tenia a Barcelona, a Aragó i a tots els seus dominis, excepció feta del comtat de Cerdanya, que donava al seu segon fill Pere, perquè els tingués en feu del seu germà major. -
1291
Jaume II
-
Period: 1291 to 1327
Jaume II
Buscà la pau amb el Regne de Castella per tal de resoldre finalment el problema sicilià. Així, s'acordà el matrimoni entre Jaume II i Isabel de Castella, filla de Sanç IV de Castella, el 1291. Després de la caiguda de Trípoli (1289), Enric II de Xipre va enviar al seu senescal Joan de Grailly a Europa per aconseguir ajuda per Acre i Jaume el Just va enviar cinc galeres, que es van sumar a un petit contingent de toscans i llombards, però la ciutat va caure el 1291. -
1327
Alfons III
-
Period: 1327 to 1336
Alfons III
Resultat d'imatge d'Alfons III
Alfons III d'Astúries, anomenat el Magne (c. 852 - Zamora, 20 de desembre del 910), va ser rei d'Astúries des de 866 fins poc abans de la seva defunció, ocorreguda el 910. -
1336
Pere III
-
Period: 1336 to 1387
Pere III
La Guerra de la Unió (1347-48) enfrontà d'una banda al mateix sobirà, Pere III el Cerimoniós i les tropes que li eren fidels, coneguts com la fraternitat, i de l'altra a la coalició formada sota el nom d'Unió de València i Unió d'Aragó, lligues formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial. -
1387
Joan I
-
Period: 1387 to 1396
Joan I
Joan I va tenir certes diferències amb el sogre, el comte d'Armagnac. Les tropes del comte, sota les ordres del seu germà Bernat, van envair l'Empordà i van arribar fins a Girona (1389-1390); foren rebutjats per les tropes que dirigia l'infant Martín, germà i futur successor del rei. També va haver de sufocar una rebel·lió a Sardenya. -
1396
Martí I
-
Period: 1396 to 1410
Martí I
S'afirma de Martí l'Humà que va ser un home moderat, de caràcter benigne i amb un temperament més tranquil i reposat que el que havia caracteritzat el seu pare o el seu germà, cosa que li va proporcionar més paciència i més voluntat de negociador.[2] Va ser una persona poc enèrgica, físicament va ser un home gros i amb poca salut, i aquests trets van augmentar i fer-se més palesos amb l'edat. -
1412
Compromís de Casp
-
Period: 1412 to 1412
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410. Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit «el d'Antequera», en detriment de l'altre candidat, Jaume II d'Urgell.