-
Jun 8, 793
Atacant el Monestir de Lindisfarne
Al 8 de juny del 973 fou el dia fatídic en el que els Víkings varan irrompre, violentament en el monestir i es varan endur tot el or i valuoses relíquies de l'esglèsia. Va ser l'inici de l'època més violenta, dels vikings, contra els Sajons. ja que aquests varan saquejar el monestir de la illa de Lindisfarne, que fou fundat per el monjo Irlandés San Aidan, que al 636 va arribar aquelles terres per ordre del rei Oswald amb la missió d'evengalitzar a tots els habitants. -
Apr 3, 801
L'exèrcit Franc conquereix Barcelona als Musulmans
S'inicià una expedició que reuní un enorme exèrcit amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia i diversa maquinària de setge per prendre la ciutat.
El 3 d'abril de 801, Barcelona, que la goovernava Harun.
cansada de passar gana, i privacions per la guerra, després d'un setge d'uns sis mesos, la fam va fer que els habitants de la Barcelona musulmana, obrissin les portes a les tropes de l'exèrcit cristià de Lluís el Pietós, comandat pel duc Guillem de Tolosa. -
Aug 11, 897
Guifré el Pilós deixa els comptats en herència.
Guifré I el Pilós (840 - 897), fou comte de Barcelona, d'Osona, de Girona, d'Urgell, de la Cerdanya i també comte de Conflent. Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona, tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França.Va morir en combat l'11 d'agost a mans musulmanes a la ràtzia islàmica del 897 i fou enterrat al monestir de Sta M. de Ripoll. -
988
Borrell II, s'independitza dels reis Francs
Que el rei franc no ajudés el comte de Barcelona en la lluita contra Almansor va propiciar que aquest s'autoproclamés sobirà i comencés a encunyar moneda pròpia, una independència que es confirmarà legalment al tractat de Corbeil de 1258.
Borrell II era ben conscient de la feblesa franca i per això va i es va autoproclamar príncep, que en aquest cas reivindicava la sobirania. per reforçar aquest paper de sobirà, Borrell va buscar l'entesa amb el califat cordovès d'al-Hakam II. -
Oct 14, 1066
Batalla de Hastings
La batalla d'Hastings, es va lliurar el 14 d'octubre de 1066. L'exèrcit franc-normando de el duc Guillem II de Normandia es va enfrontar amb l'exèrcit anglosaxó del rei Haroldo II . Va ser el començament de la conquesta normanda d'Anglaterra .
Va tenir lloc a uns onze quilòmetres a nord-oest de Hastings , prop de l'actual localitat de Battle al comtat de Sussex Oriental , i el seu resultat va ser una victòria decisiva dels normands . -
1070
Ramón Berenguer I, finalitza la revolució feudal
Ramon Berenguer I va casar-se molt jove, amb només setze anys, amb Elisabet de Gascunya, la néta del comte Ramon I de Narbona.
Berenguer Ramon I, en morir, va repartir els dominis, no va afavorir la recuperació del poder comtal i va contribuir a la inestabilitat feudal.
Després d’anys de vinculació a la tradició carolíngia de fragmentar l’herència, ara el patrimoni comtal restava unit. Era el darrer gest de la revolució política feudal que el comte havia protagonitzat. -
Nov 27, 1095
Es convoca la primera croada
Durant tota l’edat mitjana es van produir les croades, expedicions armades convocades per l’Església per a lluitar contra pobles de concepcions religioses diferents, principalment els musulmans. La majoria de croades van ser lliurades contra els musulmans, però també es van lliurar croades en contra dels pagans eslaus, jueus, russos, cristians ortodoxos, mongols, hussites i càtars, i els que no creies sin en el cristianisme.
La Primera Croada va començar formalment 27 de novembre de 1095. -
Feb 3, 1112
Matrimoni de Ramón Berenguer III i Dolça de provença
Ramon Berenguer III , dit el Gran. És va casar amb Dolça de Provença el 1112. Quan ella va venir d'Occitània tenia 17 anys i el seu promés gairebé els 30.
Aquest matrimoni permeté a Ramon Berenguer III incorporar al casal de Barcelona el domini sobre Millau, Gavaldà, Carlat i la Provença. Amb aquestes incorporacions, el casal de Barcelona irrompia amb força a Occitània. -
Aug 11, 1137
Ramón Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó
Segons l'historiador Ubieto es van casar a
l'agost del 1150 Peronella havia complert els 14 anys, la majoria d'edat establerta pel dret canònic per a poder contraure matrimoni. Ramon Berenguer IV tenia 36 anys.
És van casar per la problemàtica sorgida arran del Testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió. Des del 24 d'agost del 1136, a l'11 d'agost del 1137 es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó, quan ella tenia un any d'edat. -
Sep 12, 1213
La batalla de Muret.
va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandant-la Simó de Montfort, que va guanyar batalla, en la qual va morir Pere el Catòlic. La batalla de Muret va succeïr per la disputa dels Estats Vassals al sur de França.
Va ser la fi de l'expansió catalana i aragonesa en aquesta regió. -
Dec 31, 1229
Conquesta de Mallorca i València
el 31de desembre del 1229, la Conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa. fou comandada per Jaume I d'Aragó i va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, repoblant l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València. va ser una campanya militar amb victòria Cristiàna. -
1302
1302 - 1311 : Campanyes d'Almogàvers
Els almogàvers infanteria lleugera de guerrers professionals, soldats mercenaris, sobretot catalans i aragonesos, van ser emprats en la lluita contra els musulmans.
Especial relleu històric van cobrar els almogàvers catalans i aragonesos que van lluitar al costat de Jaume I el Conqueridor, durant les campanyes de Mallorca i València, i Pere II el Gran en la conquesta de Sicília i per rebutjar els Francesos.
Després formar l’Expedició Catalana a Orient Sota la direcció de Roger de Flor. -
1337
La guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és una sèrie de conflictes entre Anglaterra i França. Aquest període va durar del 1337 al 1453.
Van ser anys de guerres amb pauses de treva, els conflictes van iniciar-se a causa de la mort sense hereu del rei Francés i per el monarca Anglés que volia regnar França, en creure's amb dret per teniu feus al territori. Malgrat gairebé totes les batalles van ser guanyades per els Anglesos. excepte la Batalla de Castillo que va donar la victòria final als Francesos. -
Dec 1, 1347
Arribada de la Pesta negra a Europa
Després d’un llarg cicle de creixement demogràfic i econòmic, el segle XIV va ser una època de crisi generalitzada per a tota la població europea provocada per males collites, l’esgotament de les terres, els límits del creixement de l’economia feudal, les guerres i l’expansió de les malalties.
El 1347 va arribar a Sicília un vaixell del mar negre es va escampar per altres ports mediterranis i a gran part del territori Europeu.
va morir entre un quart i un terç de la població europea. -
Jun 2, 1442
Conquesta de Nàpols
La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou.
L'ambició permanent del rei Alfons el Magnànim sempre va ser el Regne de Nàpols, i l'oportunitat li va arribar el 1434 i el 1435 amb la mort successivament de Lluís III de Nàpols i de la reina Joana II de Nàpols. Alfons va regnar Nàpols, tal com desitjava amb la victòria catalano-aragonesa el 2 de juny de 1442. -
May 29, 1453
Caiguda de constantinoble
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453[1] va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
El 29 de maig amb la a victòria Otomana de Constantinoble, va ser la fi de l'Imperi Bizancí. I així li va treure al imperi Romà la ciutat. Mehmet II comandava la conquesta Turca.
