edat mitjana

principi de la conquesta islamica

Jan 1, 720

els musulmans inicien la seva conquesta

Lliurament de Gerunda

Jan 1, 785

(Girona) Gerunda es lliurada a Carlemany

Borrell II

Feb 2, 800

Borrell II (927 - 992) va ser comte de Barcelona, Girona, Osona (947-92) i comte d'Urgell (948-92). És el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per Borrell I de Barcelona.

Conquesta de Barcelona

Feb 7, 801

Lluis es pietos fill de Carlemany conquereix Basrcelona

Guifré II

Jan 1, 878

Guifré II de Barcelona i III de Girona anomenat també Borrell I (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914) va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. Nascut vers el 874, va ser el fill primogènit de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries.

Fundació del Monastir de Ripolll

Jan 1, 880

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat de Ripoll, Catalunya. El monestir, fundat cap a l'any 880 pel comte Guifré el Pilós-

Borrell I

Feb 9, 897

Associat al poder pel seu pare el 986,va governar sol a partir de la mort d'aquest, el 992. El c.991,es casà amb Ermessenda de Carcassona, filla de Roger I, comte de Carcassona. Ermessenda participà amb ell en el govern dels comtats, en la presidència de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars a Al-Àndalus.

Sunyer I

Feb 6, 900

(897-947)Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.Es casà en primeres núpcies amb Aimilda l'any 914 qui infantà Gudinilda de Barcelona (915-960), casada amb Hug I, comte de l'alt Carcí.

Miró I

Feb 1, 947

Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II, amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern. Així fou Borrell II qui s'encarregà de les qüestions militars i de política exterior, mentre Miró I s'encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona.

Independencia de fet dels comptats Catalans

Jan 1, 988

Borrell II no va rebre ajuda dels francs cuan va ser necesitat per aquest motiu renuncia al pacte de bassallatge .I s'inicia l'independencia de fet dels comptats catalans

Ramon Borrell

Feb 15, 992

Ramon Borrell ( 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017)fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1017).

Noces de Peronella i Ramon Berenguer

Feb 9, 1015

Peronella d'Arago que tenia 14 anys, es casà al castell de la suda de Lleida amb Ramon Berenguer IV

Berengue Ramon I

Feb 9, 1018

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (c.1004- Barcelona, 31 de març[.de 1035), Comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035)El malnom «el Corbat» té el seu origen en el mot llatí Curvo, que apareix per primera vegada al costat del seu nom en el privilegi Ob honorem, un document que suposadament hauria fet el rei Sanç I d'Aragó i Pamplona en benefici del Monestir de Sant Joan de la Penya el 1090.

Ramon Berenger I el vell

Feb 15, 1023

Ramon Berenguer el Vell[ ( 1023 - 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076). Fou nomenat Hispaniae subjugator en els Usatges de Barcelona, «Apoderador d'Espanya» en antigues cròniques i annals, i «Defensor i mur del poble cristià» (Propugnator et murus christiani populi) (Europa).

Berenger Ramon II el Fraticida

Feb 15, 1072

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem 1097), Comte de Barcelona, Girona, d'Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

Berengue Ramon III

Feb 9, 1076

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem 1097), Comte de Barcelona, Girona, d'Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097)

Ramon Berengue II cap d'estopes

Jul 16, 1076

Ramon Berenguer II dit el “Cap d'Estopes” (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu 1082), comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Ramon Berenguer III el gran

Jul 6, 1097

Ramon Berenguer III (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082[1] - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), dit el Gran, fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

La cultura i l'art romànic català

Sep 10, 1123

El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el segle XI fins ben entrat el XIII. Tot i la seva expansió és un art molt homogeni, per la qual cosa ha estat considerat el primer estil medieval europeu plenament constituït.

Ramon Berenguer IV

Feb 9, 1131

Ramon Berenguer IV dit "el Sant" (Barcelona, 1101-1102 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, i Cerdanya (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça (1137 - 1162) (en llatí, el 12 d'octubre de 1150: Ego Raymundus Berengarii, Dei gratia comes Barchinone, princeps Aragonum atque Illerde ac Dertuse marchio). A Provença, on fou regent, s'esmenta com a Ramon Berenguer III.

Peronella d'Aragó

Feb 9, 1137

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella) (Osca, 29 de juny? agost? de 1136- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162)

Conquesta de Lleida

Feb 13, 1149

Ramón Berenguer IV i Ermengol d'Urgell conquereixen LLeida.

Conquesta de València

Jan 13, 1237

La Conquesta de València (en àrab بلنسية; Balansiya) fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València

pere el gran

Feb 15, 1240

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó) València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285 (en aragonès Pero, en llatí Petrus) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys

Pesta Negra

Jan 13, 1348

La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendo

Ferran el Catolic

Nov 9, 1452

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella. Dit també II tenia gran quantitat de titols noviliaris.

Almanzor saquejá Barcelona

Mar 2, 2022

El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del segle X.