-
L'any 870, un membre de la casa comtal de Carcassona, el comte Guifré el Pelós va ser nomenat pel rei Carles el Calb comte d'Urgell i de Cerdanya, el 878, de Girona i Barcelona.
-
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.
-
L'any 985, davant una important incursió sarraïna, el comte Borrell II no va rebre l'ajut militar dels francs que havia sol·licitat i, en conseqüència, va considerar que el jurament de fidelitat s'havia trencat. A partir d'aquell, els comtes del Casal de Barcelona van actuar, a la pràctica, amb plena sobirania. La independència formal, però, no es va produir fins al 1251, amb el tractat de Corbeil.
-
Ramon Borrell (972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992-1017).
-
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (ca. 1000 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
-
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076). Fou nomenat Hispaniae subjugator en els Usatges de Barcelona, «Apoderador d'Hispània» en antigues cròniques i annals, i «Defensor i mur del poble cristià» (Propugnator et murus christiani populi) (Europa).
-
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
-
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097). Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
-
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
-
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça on exercí la protestes (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161)
-
A partir del 1137, doncs, els comtats catalans i el regne d'Aragó van formar la corona d'Aragó, encara que formalment el primer rei d'Aragó pertanyent al casal de Barcelona, va ser Alfons I, fill de Ramon Berenguer IV i Peronella.
-
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela o Peronella) (Osca, 29 de juny agost de 1136- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162). També és coneguda com a Peronella Ramires.
-
Urraca de Castella i Lleó (Pelúgano, Aller (Astúries), 1133, 1189) fou Reina de Navarra, filla bastarda d'Alfons VII de Castella i d'una dama asturiana nomenada Gontrada Pérez, filla del comte Pedro Díaz.
-
Durant el regnat del rei Jaume I i el Conqueridor. Despres de pacificar els seus regnes sotmetent a la noblesa, va emprendre una expedició de conquesta de l'illa de Mallorca, va controlar Menorca i va prendre Eivissa dels musulmans.
-
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád , Hongria, 1216 Osca, Aragó, 9 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
-
Catalina de Castella (llescas, 5 d'octubre de 1422 Madrigal de les Altes Torres, 10 de setembre de 1424) va ser una infanta de Castella, filla primogènita del rei Juan II. Com a hereva al Tron, va ser jurada en 1423 Princesa d'Astúries, títol que va ostentar fins a la seva prematura mort.
