-
878
Guifré I el Pelós
-
Period: 878 to 897
Guifré I el Pelós
Guifré I de Barcelona,[1] dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona[n 1] i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de la Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials -
897
Guifré II
-
Period: 897 to 911
Guifre II
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. -
911
Sunyer I
-
Period: 911 to 947
Sunyer I
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Es casà en primeres núpcies amb Aimilda l'any 914 qui infantà Gudinilda de Barcelona (915-960), casada amb Hug I, comte de l'alt Carcí. L'any 925 es va casar en segones núpcies amb Riquilda de Tolosa, filla del comte de Roerga Ermengol, i van tenir cinc fills -
947
Miró I
-
947
Borrell II
-
Period: 947 to 966
Miro I
Miró I (Barcelona, 926 - 966) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966).
Va accedir al govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona en retirar-se el seu pare a la vida monacal el 947 juntament amb el seu germà Borrell II, amb qui se suposa que es repartí les funcions de govern. Així fou Borrell II qui s'encarregà de les qüestions militars i de política exterior, mentre Miró I s'encarregà de les funcions internes del comtat, i més concretament de la ciutat de Barcelona. -
Period: 947 to 988
Borell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat,[1] 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993). Fou el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle Guifré II de Barcelona també tenia el nom de Borrell. Actualment es tendeix a pensar que la seva mort es va esdevenir l'any 993 (el seu testament s'ha datat el 24 de setembre de 993). -
988
Borell II
-
Period: 988 to 992
Borell II
El 968 Borrell II es va casar amb Letgarda de Tolosa, filla del duc d'Aquitània Ramon III. Van tenir 2 fills i 2 filles: -
992
Ramon Borrell
-
Period: 992 to 1017
Ramon Borrell
Ramon Borrell, fill de Borrell II, amb la seva esposa Ermessenda de Carcassona, associada al govern pel seu marit.
Ramon Borrell (972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017)[1] fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017). -
1017
Berenguer Ramon I
-
Period: 1017 to 1035
Berenguer Ramon I
El Corbat, fill de l'anterior. -
1035
Ramon Berenguer I
-
Period: 1035 to 1076
Ramón Berneguer
el Vell, fill de l'anterior. -
1076
Berenguer Ramon II
-
Period: 1076 to 1097
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II el Fratricida va ser comte de Barcelona. Èra filll de Ramon Berenguer I d'Almodis de la Marca. Al principi va governar al costat del seu germà bessó, Ramon Berenguer II. Va néixer el 1053 o 1054 i va succeir el seu pare, Ramon Berenguer I, el 1076. -
1095
Ramon Berenguer III
-
Period: 1095 to 1097
Ramon Berenguer III
El Gran, nebot de l'anterior, associat al govern pel seu oncle -
1097
Ramon Berenguer III
-
Period: 1097 to 1131
Ramon Berenguer III
El Gran. 1112 casament amb Dolça de Provença. -
1131
Ramon Berenguer IV
-
Period: 1131 to 1137
Ramon Berenguer IV
el Sant, fill de l'anterior. -
Period: 1137 to 1162
Ramon Berenguer
IV el Sant. Corona Catalano-Aragonesa. -
1162
Alfons I
-
Period: 1162 to 1196
Alfons I
Alfons I el Cast, dit també “el Trobador” (1154 - 1196), comte de Barcelona (com a Alfons I) i rei d'Aragó (com a Alfons II). -
1196
Pere I
-
Period: 1196 to 1213
Pere I
el Catòlic. 1204, casament amb Maria de Montpeller. Pere I mor a la desfeta de Muret. Fi de la influència transpirinenca. -
1213
Jaume I
-
Period: 1213 to 1276
Jaume I
Rei als deu anys, Jaume I destinà el primer temps del seu regnat a sobreposar-se a la noblesa. Després van venir les grans conquestes (Mallorca el 1229; Eivissa el 1235; i la campanya del País Valencià, des de 1232 fins 1245, i fins Múrcia el 1266). I és per això que se'l considera el pare des Països Catalans. -
1276
Pere II
-
Period: 1276 to 1285
Pere II
el Gran o "dels francesos" per la victòria de coll de Panissars el 1285. Fill de l'anterior. -
1285
Alfons II
-
Period: 1285 to 1291
Alfons II
El Franc, fill de l'anterior. Desposseeix les Balears al seu oncle Jaume de Mallorca, que havia col·laborat amb els francesos. -
1291
Jaume II
-
Period: 1291 to 1327
Jaume II
Jaume II el Just. Germà de l'anterior. Inicialment rei de Sicília, promourà la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobr els ducats d'Atenes i Neopàtria. -
1327
Alfons III
-
Period: 1327 to 1336
Alfons III
el Benigne, fill de l'anterior. -
1336
Pere III
-
Period: 1336 to 1387
Pere III
el Cerimoniós, fill de l'anterior. -
1387
Joan I
-
Period: 1387 to 1396
Joan I
Joan I el Caçador, fill de l'anterior. -
1396
Martí I
-
Period: 1396 to 1410
Martí I
Martí I l'Humà, fill de l'anterior. A la seva mort no hi ha una descendència legítima ja que l'any abans havia mort el seu fill, Martí el Jove, rei de Sicília.