Eix cronologic edat mitjana cristina lopéz

By crilogo
  • 793, atac víking al monestir de Lindisfarne
    793

    793, atac víking al monestir de Lindisfarne

    El atac víking a el monestir de Lindisfarne (793) sempre ha estat considerat com el moment inicial de l'Era Víking . Es tractava d'un petit territori insular que pertany a el regne de Northumbria, al nord de l'actual Regne Unit. Podem dir que Anglaterra en general, i més particularment Lindisfarne (de l'anglès antic "illa dels que viatgen des de Lindsey"), marquen un abans i un després en la història dels víkings. En les següents línies t'explicarem per què.
  • 801 l'exèrcit franc conquereix Barcelona als musulmans
    801

    801 l'exèrcit franc conquereix Barcelona als musulmans

    L'exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia, van reconquerir Barcelona que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova que passa a la dependència del rei franc.
  • Regnat de Lluís el Piadós
    813

    Regnat de Lluís el Piadós

    Lluís I fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic . La seva vida és ben coneguda pel relat que en fa L'Astrònom, cronista oficial dels francs, a la Vita Hludovici.
    Durant la seva joventut va ser rei d'Aquitània , i va ser responsable de la defensa de les fronteres meridionals de l'imperi. Va conquerir Barcelona als àrabs el 801, i va refermar l'autoritat franca sobre Pamplona i els bascos el 813.
  • Tractat de Verdun
    843

    Tractat de Verdun

    El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca
  • 897: Guifré el Pilós deixa els comtats en herència
    897

    897: Guifré el Pilós deixa els comtats en herència

    Va ser el primer a deixar en herència els seus dominis territorials, i aixi va iniciar la dinastia comtal de Barcelona, encara que va mantenir el jurament de fidelitat als reis de França.
  • 988: Borrell II s'independitza dels reis francs
    988

    988: Borrell II s'independitza dels reis francs

    Quan el rei franc no va a ajudar al comte de Barcelona en la lluita contra Almansor va fer que aquest s'autoproclamés sobirà i es va declarar independent. Va ser una independència que es va confirmar legalment al tractat de Corbeil de 1258
  • 1066: Batalla de Hastings
    1066

    1066: Batalla de Hastings

    La batalla de Hastings es va lliurar el 14 d'octubre de 1066. L'exèrcit franc-normand del duc Guillem II de Normandia es va enfrontar amb l'exèrcit anglosaxó del rei Haroldo II. Va ser el començament de la conquesta normanda d'Anglaterra. El seu resultat va ser una victòria decisiva dels normands.
  • 1070: Ramon Berenguer I finalitza la revolució feudal
    1070

    1070: Ramon Berenguer I finalitza la revolució feudal

    Ramon Berenguer I va restablir l'autoritat comtal fent que els nobles es reconeguin vassalls seus i el comte a canvi va acceptar la transmissió per herència i el sotmetiment de la pagesia.
  • 1095: Es convoca la Primera Croada
    1095

    1095: Es convoca la Primera Croada

    L'any 1095 el papa Urbà II va convocar el Concili de Clermont per demanar als reis i nobles d'Europa que organitzessin una expedició militar per alliberar els Sants Llocs de la religió cristiana del domini musulmà.
  • 1112: matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
    1112

    1112: matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença

    Dolça de Provença es casà amb Ramon Berenguer III, vidu dues vegades, el dia 3 de febrer de 1112 a Arle. D'aquest matrimoni van néixer Ramon Berenger IV, Berenger Ramon I de Provença, Bernat, Berenguerea de Barcelona i Mafalda de Barcelona.
  • 1137: Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó
    1137

    1137: Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó

    Al 1137 es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV i Ramir II d'Aragó per tal de casar al jove comte amb la filla del rei. La boda es va celebrar al 1150
  • 1213: Batalla de Muret
    1213

    1213: Batalla de Muret

    La batalla de Muret va tenir lloc el 12 de setembre de 1213 a Muret. Es van enfrontar Pere II d'Aragó i els seus aliats, contra les tropes creuades i les de Felip II de França. Va marcar el fi de l'expanció catalana i aragonesa en aquesta regió.
  • 1229 - 1245: Conquesta de Mallorca i València
    1229

    1229 - 1245: Conquesta de Mallorca i València

    Entre 1229 i 1245, la Corona d'Aragó dirigida per Jaume I d'Aragó després de diferents batalles va aconseguir la reconquesta de gran part del que posteriorment seria conegut com el Regne de València. També Jaume I va aconseguir la conquesta pels regnes cristians de l'illa de Mallorca entre 1229 i 1231. La ciutat de Mallorca va caure al desembre del primer any, però la resistència musulmana a les muntanyes va durar dos anys més.
  • 1302- 1311: Campanyes dels almogàvers
    1302

    1302- 1311: Campanyes dels almogàvers

    Els Almogàvers, van ser una companyia de mercenaris liderada per Roger de Flor al començament del Segle XIV d.C. Va estar formada per almogàvers aragonesos, catalans i valencians veterans de la Guerra de Sicília.
  • 1337 - 1453: Guerra dels Cent Anys
    1337

    1337 - 1453: Guerra dels Cent Anys

    La Guerra dels Cent Anys és una sèrie de conflictes entre Anglaterra i França. Va durar del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys). Per als historiadors, es tracta més aviat de la Primera Guerra dels Cent Anys, per distingir-la de la Segona Guerra dels Cent Anys (1689-1815), menys coneguda.
  • Mitjans segle XIV: Arribada Pesta Negra a Europa
    1346

    Mitjans segle XIV: Arribada Pesta Negra a Europa

    La Pesta Negra va ser una pandèmia, que possiblement es va originar el 1346 al nord de la Xina. Al 1353, després d'haver infectat tot Europa, la malaltia es va anar reduint fins a desaparèixer. Segons estudis moderns, la Pesta Negra matà com a mínim un terç de la població del continent, és a dir, gairebé 20 milions de persones.
  • 1442: Conquesta de Nàpols
    1442

    1442: Conquesta de Nàpols

    En 1442 Alfons V, rei d'Aragó, va conquistar Nàpols, que havia estat un domini de la dinastia Angevina des de l'any 1266. Des del segle XV, Nàpols va estar en poder d'Aragó, de França, d'Espanya i d'Àustria, i finalment va ser independent des de 1734 fins a 1860, any en què va ser incorporat a la Itàlia unificada.
  • 1453: Caiguda de Constantinoble
    1453

    1453: Caiguda de Constantinoble

    La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, marca la fi de l'edat mitjana a Europa, la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica