Catalanisme

  • Publicació oda a la patria

    Publicació oda a la patria
    L'Oda a la Pàtria és un poema que va ser publicat l'any 1833 per Bonaventura Carles Aribau (considerat l'iniciador de la Renaixença) per felicitar l'aniversari del banquer Gaspar Remisa. Aquest poema és un cant d'enyorament a Catalunya i d'exaltació cap a la llengua catalana.
  • construcció liberalisme

    construcció liberalisme
    La construcció del liberalisme va començar amb la mort de Ferran VII i es tracta de la modernització d'estructures socials i de la transformació de l'Estat espanyol en un sentit liberal i constitucionalista.
  • Bullangues

    Bullangues
    Els moviments populars, o bullangues, que es van produir entre el 1835 i el 1844 van incrementar el descontentament i van ser una primera mostra d'oposició al centralisme. I és que en les insurreccions produïdes l'any 1842 i el 1843 s'hi van formular projectes de reforma de l'Estat amb un fort contingut anticentralista, federal i popular.
  • Jocs Florals

    Jocs Florals
    Els Jocs Florals es van començar a celebrar amb la intenció de crear una plataforma per promoure i difondre la llengua catalana. Gràcies a això els escriptors, es van preocupar de crear un model de llengua literària culta.
  • PRDF

    PRDF
    El partit republicà democràtic federal va ser un partit polític que es va organitzar després de la revolució del 68.
  • 1er congrés Catalanista

    1er congrés Catalanista
    Aquest congrés va ser convocat per Valentí Almirall i hi van participar 1200 congressistes. En aquest congrés es van arribar a tres grans acords:
    -Es va reivindicar la defensa del dret civil Català
    -Es va construir una acadèmia de la llengua Catalana
    -Finalment, es va fundar el Centre Català.
  • Almirall trenca amb el PRDF

    Almirall trenca amb el PRDF
    Almirall va trencar amb el Partit Republicà Democràtic Federal i consegüentment amb Pi Maragall. Després d'això Maragall va centrar el seu discurs en un catalanisme de signe més progressista.
  • Creació del centre Català

    Creació del centre Català
    El centre Català va ser una entitat fundada per defensar els interessos morals i materials de Catalunya. El seu president va ser Frederic Soler i el seu secretari va ser Valentí Almirall.
  • 2n congrés Catalanista

    2n congrés Catalanista
    Aquesta assemblea va ser convocada pel centre Català amb el motiu de discutir i votar el Programa del Catalanisme. En aquest congrés es va concloure la importància d'establir una vida política catalana pròpia i es va defensar el proteccionisme econòmic i el manteniment del dret civil Català. Malauradament degut a discrepàncies ideològiques entre els presents aquest congrés va ser clausurat.
  • Memorial de Greuges

    Memorial de Greuges
    Després de la clausura del 2n congrés catalanista es va convocar una assamblea on el principal acord era redactar el Memorial de Greuges. Aquest memorial va ser considerat el gran acte polític unitari del catalanisme i recollia les principals reivindicacions dels sectors catalanistes, entre aquestes la defensa del proteccionisme econòmic i la defensa del dret civil Català.
  • Publicació lo catalanisme

    Publicació lo catalanisme
    Lo catalanisme és un llibre publicat per Valentí Almirall on aquest va expressar el seu ideari polític. En aquest llibre Valentí defineix Catalunya com una nació.
  • Lliga de Catalunya

    Lliga de Catalunya
    La Lliga de Catalunya va néixer com a opció d'un catalanisme més conservador que començava a allunyar-se dels partits dinàstics. Les principals reivindicacions d'aquesta Lliga eren:
    -La promoció de l'Exposició Universal de Barcelona
    -La defensa de la política econòmica
    -La defensa del Dret Civil Català
    -La defensa del Català com a llengua oficial
    -La defensa de les bones relacions amb altres regions de l'Estat
    -Finalment, el politicisme (convertir-se en un parit per presentar-se a les eleccions)
  • Missatge a la regna regent

    Missatge a la regna regent
    Aquest document va ser presentat a la regna Maria Cristina en l'acte d'inauguració de l'Exposició Universal. El missatge va ser redactat per Àngel Guimerà i liderat per la Lliga de Catalunya. La intenció del missatge era demanar l'autonomia política a Catalunya i una relació confederal amb l'estat, a més prenia com a model el passat medieval i la monarquia austrohongaresa. Les reivindicacions que demanaven eren l'oficialitat de la llengua, el dret civil, i la voluntarietat de l'exercit.
  • Vigatanisme

    Vigatanisme
    El vigatanisme va ser un corrent del catalanisme conservador que estava vinculat a l'Església catòlica i a la ciutat de Vic. Una de les persones que més van destacar en aquest moviment va ser Josep Torres i Bages, ja que aquest defensava que l'esperit de Catalunya estava lligat a les arrels cristianes, defensava les idees de família i propietat i presentava rebuig a la idea de canvi social.
  • Unió Catalanista

    Unió Catalanista
    La Unió Catalanista va sorgir per uns dels èxits de la Lliga de Catalunya. Aquesta va obtenir el suport de la burgesia catalanista i la Catalunya rural. Alguns membres de la Unió volien convertir-la en partit polític per presentar-se a les eleccions amb una idea d'autogovern per a Catalunya.
  • Bases de Manresa

    Bases de Manresa
    Les bases per a la Constitució Regional Catalana o Bases de Manresa van ser un document que recollia l'ideari catalanista conservador i tradicionalista de la Unió Catalanista. El seu referent eren les institucions de l'antic Principat de Catalunya. Aquest document demanava:
    -Català com a llengua oficial
    -Poder judicial i executiu propis i exclusius.
    -Exèrcit voluntari
    -Cos d'ordre públic
    -Poder legislatiu compartit amb el rei per a unes Corts
    -Càrrecs públics reservats a nascuts a Catalunya
  • Publicació de la tradició catalana

    Publicació de la tradició catalana
    Aquesta és una obra de caràcter polític i religiós escrita per un dels majors exponents del vigatanisme Torres i Bages. Aquest va plasmar el seu ideari ètic en el qual relacionava el seu catalanisme amb la tradició catòlica.