-
Es pot pensar en la sincronització de la música amb les fotografies. Problema: el so encara no es pot amplificar.
-
Edison patenta el Quinetoscopi, poc després el Quinetòfon que sincronitza imatge en moviment amb el so enregistrat amb el fonògraf. Sincronització deficient.
-
S'inventa la vàlvula audion que permet amplificar un senyal elèctric dèbil, i neix l'amplificació del senyal (amplificador de so). Es un punt d'inflexió.
-
-
Sound on disc, gramòfon: sincronitza disc i cinta. Les primeres pel·lícules sonores són de sound on disc: "Don Juan", no hi ha diàleg però si música.
-
La primera pel·lícula amb diàleg és "El canto de Jazz", apareix algun fragment de text, la resta es muda.
-
Primera pel·lícula amb diàleg sencer.Enregistrat amb el vitaphone, el qual promocionen al cartell de la pel·lícula.
-
A Europa. La primera pel·lícula sonora, Hitckoch utilitza el so com un element expressiu. Finals dels 20 hem trobat la sincronia. "Blackmail".
-
El cinema trampeja en aquesta crisi. Si no hagués arribat el sonor s'hagués carregat el cinema. Hi ha sincro, amplificador però es car.
-
Sincronia, veure moviments amb música més moviment de la càmera = músical.
-
Simfonia clàssica. Canvi de plans més bruscos.
-
Té més percussió, molt dinàmic, però la música fa com si fos més ràpid. Sorpreses sonores o deixen un espai.
-
Explotar un hit sortit d'una pel·lícua, no és la primera que ho fa: "Somewhere over the Rainbow".
-
Els estils de ràdio i música són totalment diferents.
