-
Va ser un militar, polític i dictador italià, president del Consell de Ministres Reials d'Itàlia del 1922 fins al 1943.
-
Vaser un militar, polític i dictador alemany d'origen austrohongarès.
Va nèixer el 20/4/1889 i va morir el 30/4/1945 ja que es va suicidar. -
Eren un partit polític radicalitzat dins del partit obrer Socialdemòcrata de Rússia. Va ser dirigit des d'un principi per Vladmir Ilich Ulianov, també conegut com Lenin i posteriorment va ser dirigit per Stalin. -
-
A finals de 1905, el 25 de novembre més concretament, en un clima d’excitació anticatalanista i d’indignació per una caricatura on es ridiculitzava l’exèrcit publicada al setmanari regionalista d’humor Cu-cut!, tenien lloc els coneguts incidents protagonitzats per un nombrós grup d’oficials i sots-oficials que assaltaren els locals de la impremta i la redacció d’aquest periòdic -
Es coneguda com a Stemana Tràgica les revoltes populars que varen tenir lloc a Barcelona, i altres indústries catalanes durant aquesta setmana.
-
La Vaga general de 1917 va ser convocada en el context de la crisi de 1917, per UGT i CNT a l'agost de 1917.
-
La guerra civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori de l'dissolt Imperi rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig
-
Utilitzada principalment per empresaris, consistia a contractar pistolers i altres «matons» per matar destacats sindicalistes i treballadors, per així frenar les seves reivindicacions.
-
-
-
La vaga de la Canadenca va ser un moviment de reivindicació laboral adreçat a 1919 per la Confederació Nacional de l'Treball (CNT) que va incloure vagues, boicots i insubmissió civil iniciada a l'empresa -
Els Fasci italiani di combattimento van ser una organització política feixista italiana creada per Benito Mussolini a Milà el 23 de març de 1919. Aquesta organització seria el nucli de el futur Partit Nacional Feixista de Mussolini. -
Va ser un partit polític actiu a Alemanya entre 1920 i 1945.
La seva ideologia sustentava el Nazisme. -
El Desastre d'Annual va ser una greu derrota militar espanyola a la guerra de l'Rif i una important victòria per als rifenys comandats per Abd el-Krim. -
Va ser un partit polític italià.
Fundamentaba la màxima expressió feixista i única formació política legal durant la dictadura de Benito Mussilini, entre 1925 i 1943. -
Va ser una marxa del camises negres amb destinació Roma, amb el fi de fer un cop d'estat organitzat per Benito Mussolini. -
La dictadura de Primo de Rivera va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des del cop d'Estat de el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, fins a la dimissió d'aquest el 28 de gener de 1930.
-
Va morir el 21de gener de 1924, per causes naturals. Va ser el líder del PCUS i va impulsar la revolució d'octubre. -
El PCUS era el partit comunista de la unió sivietica, anys enrrere era el partit Comunista de la URSS. -
Els plans quinquennals per a l'economia nacional de la Unió Soviètica van ser una sèrie de projectes internacionals centralitzats en el desenvolupament econòmic de la creixent Unió Soviètica. -
Va ser quan la borsa va caure i va començar una època de crisis econòmica generada per la caiguda de les accions.
-
El Dijous Negre va tenir lloc el 24 d'octubre de 1929, dia en què va donar començament la caiguda en la Borsa de Nova York i amb ella el Crack de l'29 i la Gran Depressió
. -
El Gulag o GULAG, Direcció General de Camps i Colònies de Treball Correccional. Era la branca de l'NKVD que dirigia el sistema penal de camps de treballs forçats. -
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica. -
La reforma militar de Manuel Azaña va ser el conjunt de decrets aprovats entre abril i setembre de 1931 pel Govern Provisional de la Segona República Espanyola
-
La Generalitat republicana és l'òrgan de govern que va funcionar de 1931 a 1939 dins de la Segona República Espanyola.
-
Les eleccions municipals de el 12 d'abril de 1931 van tenir lloc en aquesta data i van determinar l'adveniment de la Segona República Espanyola. -
El primer bienni de la Segona República Espanyola constitueix la primera etapa de la Segona República Espanyola, delimitada entre la seva proclamació el 14 d'abril de 1931 i la celebració de les eleccions generals de novembre de 1933, que van donar pas a l'segon bienni.
-
L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932, també conegut com Estatut de Núria, va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis, i exercir determinades competències. -
Una reforma agrària és un procés polític que té com a objectiu modificar de manera ràpida i profunda el règim de propietat i el sistema d'explotació de la terra, per tal d'ampliar el nombre de petits i mitjans propietaris i augmentar la producció agrària.
-
El segundo bienio de la Segunda República Española, también llamado bienio radical-cedista, bienio rectificador, bienio conservador o bienio contrarreformista, denominado también bienio negro por las izquierdas, constituye el periodo de la II República comprendido entre las elecciones generales de noviembre de 1933 y las de febrero de 1936 durante el que gobernaron los partidos de centro-derecha republicana encabezados por el Partido Republicano Radical de Alejandro Lerroux.
-
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) va ser una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933. Es va gestar durant el bienni progressista de la Segona República Espanyola -
Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera. -
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya.
-
El moviment internacional pel sufragi femení dut a terme per les sufragistes va ser un moviment reformista social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (això és, el dret al vot) a les dones -
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. -
-
Va ser un moviment de vagues revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el Segon bienni de la Segona República Espanyola.
Els principals focus de la rebel·lió es van produir a Catalunya i a Astúries, regió en la qual van tenir lloc els successos més greus. -
Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
-
Les lleis de Nuremberg van ser una sèrie de lleis de caràcter racista i antisemita a l'Alemanya nazi adoptades per unanimitat el 15 de setembre de 1935 durant el setè congrés anual de l'NSDAP celebrat a la ciutat de Nuremberg. -
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular.
-
El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
-
-
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 per al bàndol nacionalfou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975. -
José Calvo Sotelo ve morir el 13 de juliol de 1936 va ser un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra). Llicenciat en dret a la Universitat de Saragossa, fou professor a la Universitat de Madrid després de convertir-se en advocat de l'Estat el 1916. -
Va ser com una revolució del sistema educatiu i religios, va ser un gran avanç per Espanya.
