-
L'any 711,el regne visigot patia una guerra civil que enfrontava Roderic i Akhila per la successió al tron del darrer rei visigot,Vitiza.Akhila va demanar ajuda als musulmans del nord d'Àfrica.El governador d'aquella zona,Musa,i el seu general Tariq varen travessar l'estret de Gibraltar amb les seves tropes i varen derrotar Roderic a la batalla de Guadalete. -
-
L'any 718, Pelai,un noble visigot,es va convertir en cabdill d'un grup de refugiats a les muntanyes asturianes.Es va enfrontar als musulmans a la batalla de Covadonga,una escaramussa de resultat incert,però que li va permetre consolidar el seu poder per crear el regne d'Astúries i establir la cort a Oviedo. -
L'any 750,la dinastia abbàssida va aconseguir el poder de l'islam i la família omeia va ser assassinada a Damasc.Només un dels seus membres,el jove Abd al-Rahman,va aconseguir escapar de la massacre i arribar fins a al-Andalus,on va aconseguir el poder.
-
L'any 756,Abd al-Rahman es va proclamar emir independent de Còrdova,amb el nom d'Abd al-Rahman I.A partir de llavors,els emirs de Còrdova varen deixar d'obeir el califa,encara que en varen continuar reconeixent l'autoritat religiosa. -
L'any 912,Abd al-Rahman III va heretar el tron.Els primers anys va sufocar les revoltes internes i les incursions cristianes.Aquestes victòries li varen atorgar una gran autoritat -
L'any 922, el comtat d'Aragó va quedar sota el domini dels reis de Navarra. Quan es va morir el rei Sanç el Gran, el seu fill Ramir va rebre el comtat patrimonial d'Aragó, també amb el títol de regne. Ramir I (1035-1063) es va convertir en el primer rei de la dinastia aragonesa. -
L'any 929,Abd al-Rahman III es va proclamar califa,es convertia també en la màxima autoritat religiosa d'al-Andalus i disposava de l'ajuda de l'hagib o primer ministre i dels visirs,una espècie de ministres.A més,els valís governaven a les províncies i a les marques frontereres de Saragossa,Toledo i Mèrida.
-
Castella estava organitzada en diferents comtats,que es varen unir sota l'autoritat del comte Fernán González.Va obtenir una gran autonomia del poder lleonès i va acabar convertint les seves possessions en hereditàries.Des de la mort del rei Ramir II de Lleó,l'any 951,Fernán González va governar a Castella de manera independent,encara que continuava sent vassall dels reis de Lleó. -
L'any 976,va accedir al títol de califa Hišam II,que només tenia onze anys.El govern va quedar aleshores a les mans d'Almansor,un general que va emprendre nombroses campanyes de saqueig o ràtzies contra els regnes cristians del nord. -
L'any 1031,el califat es va dividir a partir de llavors en nombrosos regnes o taifes,una situació que reflectia les profundes divisions ètniques i polítiques de la societat andalusina. Aquest va ser el començament d'una etapa d'una forta crisi política,però de gran esplendor cultural a al-Andalus.
-
La progressiva decadència lleonesa d'ençà de final del segle X va augmentar el poder i la influència dels comtes de Castella i dels reis de Navarra.El 1035 Castella es va convertir en un regne propi amb Ferran I,que també va ser rei de Lleó. -
El 1076,el fill de Ramir I,Sanç Ramires,va tornar a unir els regnes d'Aragó i Navarra,que varen romandre junts fins al 1134.Durant el segle XII,el regne d'Aragó va ampliar molt els seus territoris. -
El 1085,Toledo va caure a les mans dels cristians.Atemorits, els musulmans varen fer una crida perquè els anassin a ajudar els almoràvits,uns guerrers berbers que havien format un gran imperi al nord d'Àfrica,amb capital a Marràqueix.
-
Els almoràvits eren berbers del nord d'Àfrica que professaven els principis més estrictes de l'islam.El 1086 varen travessar l'estret de Gibraltar i varen arribar a la península Ibèrica per frenar l'avenç dels regnes cristians. -
El 1089 varen iniciar l'ocupació de diverses taifes,però els avenços cristians i la impopularitat d'algunes de les mesures que varen adoptar varen provocar revoltes.Els almoràvits no varen poder impedir que al-Andalus es tornàs a fragmentar en nombrosos estats petits.
-
El 1137 es va establir el contracte de matrimoni entre Peronella, l'hereva d'Aragó, i Ramon Berenguer IV, el comte de Barcelona. Aquest compromís va suposar la unitat entre el regne d'Aragó i els comtats catalans. Així va néixer la Corona catalanoaragonesa. -
En els segles XI, XII i XIII el regne castellanolleonès es va consoli- dar com el més extens i poderós de la Península, tot i que va patir una minva territorial important quan Portugal en va assolir la independència, el 1142.
-
En el segle XII,algunes taifes varen tornar a demanar ajuda als berbers nord-africans.D'aquesta manera,els almoràvits foren substituïts el 1147 pels almohades,que varen llançar una ofensiva contra els regnes cristians.La unió militar d'aquests va permetre frenar-los a la batalla de Las Navas de Tolosa.Després d'aquesta derrota,l'imperi almohade es va desintegrar i els cristians varen conquerir quasi tot al-Andalus. -
Castella i Lleó es varen separar diverses vegades. Després de la mort de Ferran I, el regne es va dividir entre els seus fills, però un d'ells, Alfons VI, va aconseguir tornar-lo a unificar. Així i tot, el regne es va tornar a separar el 1157, quan Alfons VIII va heretar el tron castellà i Ferran II va accedir al tron lleonès. -
La unió definitiva de castellans i lleonesos va tenir lloc el 1230, durant el regnat de Ferran III, que va reunir els dos regnes sota la seva autoritat i va formar la Corona de Castella (23).