-
A l'any 711 que enfontrava a Don Rodrigo i Àkhila per la successió al tron del darrer rei Visigot. Àkhila va demanar ajuda a als musulmans del nord d'Àfrica (Musa) i el general Tariq varen travessar l'estret de Gibraltar i aixì varen derrotar a Don Rodrigo. -
Varen ocupar Sevilla després Cordova i a l'any 713 Toledo. Varen trobar poca oposició ja que la noblesa visigoda estaba desunida i la resta es va mostrar indiferent a l'invasió.
-
A l'any 718, PELAI, un noble visigot, es va convertir en cabdill d'un grup de refugiats a les mutanyes Asturianes. Es va enfontrar als musulmans a la batalla de Covadonga. Una escaramussa de resultat incert, però que va consolidar el seu poder per crear el regne d'Asturies. -
La dinastia abàssida va aconseguir el poder de l'islam i la familia omeia va a ser assassinada a Damasc, però Abd Al Rahman va aconseguir escapar fins Al-Àndalus, on va aconseguir el poder. -
Abd Al-Rahman es va proclamar Emirat independent de Còrdova. Els primers anys de Al-Andalus varen se conflictius, els emirs varen haver de fer front a nombroses revoltes internes, però també a les incursions militars dels francs i dels cristians que s'havien refugiat al nord. -
El regne d'asturies es va començar a ampliar cap al sud. La seva màxima expansió va coincidir amb el regnat d'ALFONS III, que va arribar fins al Duero aprofitant la crisi de l'emirat de Còrdova.
-
A l'any 912 Abd Al-Rahman els primers anys va sufocar revoltes internes i les incursions cristianes. Aquestes victories li varen atorgar una gran autoritat, es va proclamar califa a l'any 929.
-
L'any 922, el comte d'Aragó va quedar sota el domini dels reis de Navarra. Quan es va morir el rei Sanç, el gran seu fill Ramir va rebre el seu comtat patrimonial d'Aragó, també amb el titul de rege, RAMIR I es va convertir el PRIMER REI DE LA DINASTIA ARAGONESA. -
Hisham II llanys. Governs a mans del general Almansar va fer moltes campanyes contra els cristians. El govern va quedar aleshores a les mans d'Almansor un general brillant. Que va emprendre nomborses campanyes de saqueig i ràtzies contra els regnes cristians del nord. -
La cultura era esplendida i va influir en la prosperitat econòmica i una certa tolerància intel·lectual sobretot durant l'epoca califal. Els destacats son els pensadors musulmans i jueus importants, com Avicenna, Avempace, Averrois o Maimònides, que varen comentar obres dels grans filòsofs classic. -
En el S.X, el regne de lleó va viure un període de crisi. Afectat per les lluites internes i per les incursions musulmanes freqüents, va frenar l'expansió territorial. En aquesta epoca es va consolidar el poder de castella, el territori situat a la part oriental del regne, era una zona poc poblada. -
Després de la mort d'Almansor el 1002, les lluites internes varen assolar al-Andalus fins que es va deposar el darrer califa de Còr- dova. -
Les taifes es varen enfontrar entre si permanentmen, ja que les més poderoses varen apropiar-se de les més febles, desacaren les Taifes de:Sevilla, Toledo, Badajoz i Saragossa, la desunió les va debilitar. -
El 1031. El califat es va dividir a partir de llavors en nombro- sos regnes o taifes, una situació que reflectia les profundes divisions ètniques i polítiques de la societat andalusina. Aquest va ser el començament d'una etapa d'una forta crisi política, però de gran esplendor cultural a al-Andalus.
-
La progressiva decadència lleonesa d'ençà de final del segle X va augmentar el poder i la influència dels comtes de Castella i dels reis de Navarra. El 1035 Castella es va convertir en un regne propi amb Ferran I, que també va ser rei de Lleó. -
L'empenta militar dels regnes cristians era cada vegada més forta. El 1085, Toledo va caure a les mans dels cristians. Ate- morits, els musulmans varen fer una crida perquè els anassin a ajudar els almoràvits. -
Els almoràvits eren berbers del nord d'Àfrica que professaven els principis més estrictes de l'islam. El 1086 varen travessar l'estret de Gibral- tar i varen arribar a la península Ibèrica per fre- nar l'avenç dels regnes cristians -
El 1089 va- ren iniciar l'ocupació de diverses taifes, però els avenços cristians i la impopularitat d'algunes de les mesures que varen adoptar varen provocar revoltes. Els almoràvits no varen poder impedir que al-Andalus es tornàs a fragmentar en nom- brosos estats petits.
-
En els segles XI, XII i XIII el regne castellanolleonès es va consoli- dar com el més extens i poderós de la Península, tot i que va patir una minva territorial important quan Portugal en va assolir la independència, el 1142.
-
En el segle XII, algunes taifes varen tornar a de- manar ajuda als berbers nord-africans. D'aquesta manera, els almoràvits foren substituïts el 1147 pels almohades, que varen llançar una ofensiva contra els regnes cristians. La unió militar d'aquests va permetre frenar-los a la batalla de Las Navas de Tolosa, el 1212. Després d'aques- ta derrota, l'imperi almohade es va desintegrar i els cristians varen conquerir quasi tot al-Andalus.
-
Castella i Lleó es varen separar diverses vegades. Després de la mort de Ferran I, el regne es va dividir entre els seus fills, però un d'ells, Alfons VI, va aconseguir tornar-lo a unificar. Així i tot, el regne es va tornar a separar el 1157, quan Alfons VIII va heretar el tron castellà i Ferran II va accedir al tron lleonès. -
La unió definitiva de castellans i lleonesos va tenir lloc el 1230, durant el regnat de Ferran III, que va reunir els dos regnes sota la seva autoritat i va formar la Corona de Castella . -
L'agricultura i la ramaderia eren les activitats més importants. Els ramats eren transhumants i recorrien la peninsula a través d'uns camins anomenades canyades. Els nobles i els cavallers dels ordes militars eren propietaris de guardes d'ovelle enormes. El 1273, Alfons X va reconeixer l'HONRADO CONCEJO DE LA MESTA i va atorgar nombrosos privilegis. -
Després de la desaparició dels regnes de taifes, el regne nassarita de Granada es va convertir en el darrer territori musulmà a la Península. Hi va consolidar el seu poder la dinastia Nasr o nas- sarita. S'estenia per les actuals províncies de Mà- laga, Almeria, Granada i la part oriental de Cadis. El regne nassarita era dèbil. Durant més de dos segles va ser vassall de Castella. Els reis grana- dins pagaven un tribut als monarques castellans i els ajudaven en cas de guerra. -
Les males collites, les passes de fam i les pastes es varen succedir des del final dek segle XIII a Castella. La població va disminuir i moltes terres de conreu es varen abandonar. El malestar popular va rovocar revoltes i PERSECUSIONS INJUSTES CONTRA ELS JUEUS. Els ingresos dels nobles varen disminuir. Alguns dels nobles es van enfontrar entre ells per acaparar les terres dels seus rivals.