Acceleració Tecnològica

  • 100

    El paper

    El paper
    El paper és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat. La cel·lulosa per a la fabricació de paper s'obté principalment de la fusta (55%), d'altres fibres vegetals (9%) i del paper recuperat (16%).
  • Period: 100 to 476

    Edat antiga

  • 270

    Brúixola

    Brúixola
    Es creu que va ser inventada a Xina, aproximadament al segle IX, i inicialment consistia en una agulla imantada surant en un atuell ple d'aigua. Més endavant va ser millorada per reduir la seva grandària i incrementar la seva practicitat, canviant-se la vas d'aigua per un eix rotatori, i afegint-se una «rosa dels vents» que serveix de guia per calcular adreces. Actualment les brúixoles han rebut petites millores que, si bé no canvien el seu sistema de funcionament, fan més senzilles els mesurame
  • 350

    Estrep

    Estrep
    Els primers estreps consistien en una corda que unia la sella i el dit gros del peu del genet. Aparegueren a l'imperi Kushan (actual Índia) entre el segle I i el II aC. D'allí van passar a la Xina cap a l'any 300, on, per raó del clima més fred de la zona, van començar a lligar-se al voltant del peu calçat, i no només sobre el dit. Poc després, la corda original fou reemplaçada pel ferro. Des de la Xina l'ús de l'estrep es va estendre als nòmades mongols de l'Àsia Central, a Corea i al Japó.
  • Period: 476 to May 26, 1453

    Edat mitjana

  • 500

    Collera de cavall

    Collera de cavall
    La collera és un element de l'arnès del cavall (o d'un altre animal) aprofitat per tirar d'una càrrega, recolzat a la seva espatlla, a diferència del seu predecessor, el collaret aplicat al coll de l'animal.
    Es va pensar durant molt de temps, basant-se en l'obra de Richard Lefebvre des Noëttes que la seva aparició al voltant de l'any 1000 havia capgirat l'agricultura juntament amb l'arada asimètrica.
  • 550

    Arada

    Arada
    Una arada, aladre, o arreu, és una eina utilitzada per a llaurar la terra a través d'obrir-hi solcs. És un instrument agrícola que permet d'obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra, com per exemple, l'adequació de l'estructura física del sòl, l'aeració o la destrucció de males herbes; sol ésser tirat per bèsties o per un tractor.
  • May 28, 730

    La impremta

    La impremta
    Majoritàriament s'atribueix l'invent de la impremta a Johannes Gutenberg, tot i que moltes persones i pobles pretenen ser els autèntics inventors de la impremta. Molts historiadors de la comunicació, com Raymond Williams, assenyalen que la impremta va ser resultat d'un lent procés històric.
    La impremta, tot i ser una creació del Renaixement europeu, va escampar-se després d'un lent procés. Els antecedents se situen a l'Extrem Orient, concretament a Xina i Corea.
  • May 28, 950

    Moli de vent

    Moli de vent
    Els sumeris ja empraven cap a 3.500 anys a.C. embarcacions de vela mogudes pel vent. No és gaire clar en quin moment es va passar a aprofitar el vent per a moldre gra, sembla que a Pèrsia o a l'illa grega de Miconos aparegueren els primers, però també a la Xina de forma contemporània es feien servir per bombar aigua i regar.
    Al segle X es van d'introduir els molins de vent a Catalunya i des d'aquí van passar a la resta d'Europa.
  • May 28, 1040

    La pólvora

    La pólvora
    Tot i que l'origen de la pólvora és incert, hi ha consens entre el principals experts en considerar que va ser inventada a la Xina a mitjans del segle IX i des d'aquí es va estendre vers l'Orient Mitjà i més tard cap a Europa. Tot i que encara hi ha una disputa sobre la influència que van tenir els avenços xinesos a l'Orient Mitjà i a Europa en el camp de l'ús de la pólvora a la guerra.
    La pólvora va ser inventada, documentada i s'utilitza a la Xina.
  • May 28, 1280

    Les ulleres (monocles)

    Les ulleres (monocles)
    Un monocle és un tipus de lent correctiva usada per ajustar la visió en un sol ull, que consisteix en una vidre circular amb augment. En molts casos està emmarcada en un anell de filferro que posseeix una cadeneta o cordó que se subjecta a la roba per evitar la seva pèrdua. L'antiquari Philipp von Stosch, cap al 1720 en Itàlia, usava un monocle per examinar de prop gravats i antics camafeus, però aquest element no es va convertir en un article incorporat al vestuari masculí fins entrat segleXIX.
  • Jun 1, 1450

    Impremta de Gutemberg

    Impremta de Gutemberg
    La impremta (o premsa d'impremta) és un dispositiu mecànic que permet fer molts exemplars d'un text en fulls de paper. És també el conjunt de procediments gràfics i de tècniques que concorren en l'elaboració d'una obra impresa.
  • Period: May 26, 1453 to

    Edat moderna

  • El microscopi

    El microscopi
    El microscopi és un instrument òptic constituït per dos sistemes de lents -l'ocular i l'objectiu, que permeten augmentar extraordinàriament la magnitud de la mostra per observar, fent perceptible allò que no es veu a ull nu. El tipus més comú de microscopi i el primer que es va inventar és el microscopi òptic. Es tracta d'un instrument òptic que conté una o diverses lents que permeten obtenir una imatge augmentada de l'objecte i que funciona per refracció.
  • El telescopi

    El telescopi
    Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents. Probablement els telescopis són l'eina més important en astronomia i astrofísica. Tot i que amb la paraula "telescopi" hom s'acostuma a referir als telescopis òptics, hi ha telescopis per a gairebé totes les freqüències de l'espectre electromagnètic.
  • Màquina de vapor de James Watt

    Màquina de vapor de James Watt
    El 1769 l'escocès James Watt contrueix la primera màquina de vapor pràctica. Per primera vegada disposem d'un motor fiable i potent. S'aplicarà a impulsar les màquines de les indústries i en el transport ferroviari i marítim. És una màquina clau en el desenvolupament de la Primera Revolució Industrial.
  • Period: to

    Edat contemporània

  • Motor i generadors elèctrics

    Motor i generadors elèctrics
    El 1831el físic Michael Faraday descobreix la inducció electromacnètica i construieix els primers generadors i motors elèctrics de laboratori. Poc després es desenvolupen models pràcticsque permetran generar corrent corrent elèctric en grans quantitats (generador) i fer-lo servir per moure màquines (motors elèctrics).
  • Telègraf de Morse

    Telègraf de Morse
    El 1935 Samuel Morse inventa el telègraf elèctric. Per primera vegada disposem d'un sistema que ens permet comunicar-nos d'una forma instantània, a llarga distància i a baix preu. Amb el telègraf comença l'era de les telecomunicacions globals.
  • Telèfon de Bell

    Telèfon de Bell
    El 1860 Antonio Meucci aconsegueix transmetre per primera vegada la veu humana a distància mitjançant un aparell elèctric, Alexander Graham Bell va aconseguir la patent el 1876, el va perfeccionar i va desenvolupar la indústria telefònica. Gràcies a Bell el telèfon va esdevenir una eina quotidiana. El telèfon ha transformat la vida de les persones, sense ell l'organització social i econòmica actual seria impensable.
  • Làmpada incandescent d'Edison

    Làmpada incandescent d'Edison
    El 1880 Thomas Alva Edison patenta la làmpada d'incandescència, o bombeta elèctrica, com l'acustumem a anomenar en els nostres dies. La bombeta va suposar en l'estil de vida de les persones. Ja no estàvem limitats per la llum natural per treballar o per gaudir d'unes hores d'oci al final de la jornada.
  • Aoutomòbil Benz

    Aoutomòbil Benz
    El 1885 l'alemany Karl Benz insta·la un motor de gasolina a un vehicle de tres rodes, creant el primer automòbil pràctic. A partir de la Segona Guerra Mundial l'automòbil es popularitza i influeix enormement en la manera com vivim, ens desplacem i treballem a l'actualitat.
  • L'avió

    L'avió
    El 1903 els germans Wright aconsegueix volar amb un avió per primera vegada. Des de llavors la indústria de l'aviació no ha deixat de créixer. Avui és possible volar d'una punta a una altra del planeta en només unes hores i a un preu no gaire elevat.
  • Cadena de muntatge a la fàbrica Ford

    Cadena de muntatge a la fàbrica Ford
    L'origen de la fabricació en cadena o fordisme data de 1908, any que l'empresari Henry Fordtreu al mercat l'automòbil ford model T. Aquest automòbil estava fabricat de manera que cada obrer s'especialitzava en instal·lar una peça o component del vehicle. L'automòbil anava avançant através d'uns carrils entre els diferents llocs de treball. Aquest mètode de fabricació fa que els productes siguin més barats, ja que redueix els costos laborals i s'agilita la fabricació.
  • Televisió

    Televisió
    La televisió es comença a desenvolupar a les primeres dècades del segle XX gràcies al treball de John L. Baird, Charles F. Jenkins i Vladimir Zworykin, entre altres. Les primeres emissions públiques comencen a la dècada de 1930, encara que es popularitza a partir de 1950. Per primera vegada un mitjà de comunicació era capaç de transmetre imatges en moviment de forma instantània.
  • Ordinador electrònic

    Ordinador electrònic
    Els primers aparells que més s'assemblen als ordinadors actuals són de meitat del segle XX (1940-1945), tot i que el concepte de computador ja existia prèviament (vegeu àbac i altres calculadores mecàniques). És una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-los en informació útil.
  • Transistor

    Transistor
    El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i emissor. Físicament, la base sempre està entre l'emissor i el col·lector: un petit corrent o voltatge aplicat a un dels terminals controla el corrent als altres dos. El transistor és el component principal de tota l'electrònica moderna i pedra angular dels dispositius electrònics moderns, i s'utilitza en ràdio, telefonia.
  • Primer satèl·lit atificial

    Primer satèl·lit atificial
    El 1957 l'equip dirigit per Serguei Kordolev posa en òrbita l'Sputnik 1, el primer satèl·lit artificial. Poc temps més tard vindrien molt més satèl·lits: de comunicacions, militars, cienntífics, sistemes de geolocalització, etc. L'espai esdevé un lloc útil.
  • Arribada a la lluna

    Arribada a la lluna
    El 1969 la tripulació de l'Apollo 11, formada per Neil Anstrong, Buzz Aldrin i Michael Collins, aconsegueixen arribar a la lluna. Per primera vegada els éssers humans surten del seu bressol i exploren un altre món.
  • Internet

    Internet
    Es crea a les dècades de 1960 i 1970 com un projecte de l'exèrcit dels EUA per millorar les comunicacions en cas de guerra. Poc després surt de l'àmbit militar i es converteix en una xarxa a la qual qualsevol ordinador del món pot connectar-se i intercanviar informació. A la dècada de 1990 es popularitza en aparèixer serveis interessants per a gran part de la població: pàgines web, correu electrònic, fòrums, xats, cercadors, etc. Ha esdevingut el sistema de comunicació global més important.
  • Digitalització

    Digitalització
    Gran part dels sistemes de transmissió d'informació tradicionals , com els discos de música, les cintes de vídeo o les enciclopèdies de paper s'han substituït per arxius informàtics que contenen la informació en forma de zeros i uns, és a dir, s'han digitalitzat. La digitalització facilita la reproducció, distribució, recerca i emmagatzematge de la informació. De la mateixa manera que la impremta de Gutemberg, la digitalització fa més senzilla la transmissió de coneixement.