-
Començà quan va ser major d'edat i va acabar amb el seu exili.
-
Eric Prat de la Riba va ser elegit president de la Diputació de Barcelona
-
Fundat a Madrit per Alejandro Lerroux
-
L'oposició al reclutament de soldats ja llicenciats per a la Guerra del Marroc provocà una revolta a BCN coneguda com la Setmana Tràgica.
-
Una guerra del Marroc.
-
Es va fundar a Barcelona el sindicat anarquista CNT que va arribar a 400.000 afiliats a Catalunya i es va convertir en el gran sindicat obrer català. Volia millorar les codicions salarials i laborarls dels obrers mitjançant les vagues i aspirava a fer una revolució social
-
Assassinat per un anarquista.
-
Firma de l'acord francoespañol a la Conferència d'Algesires.
-
Institució de govern que agrupava el pressupost i les competències de les diputacions.
Prat de la Riba com a primer president i el va succeir l'any 1917 Josep Puig i Cadafalch.
Va ser el primer organisme de poder català després del 1714. Va crear noves infraestructures i serveis públics per estimular la modernització de l'economia catalana. Va promoure la llengua, l'ensenyament i la cultura catalanes.
Suprimida per la dictadura i la prohibició de la Senyera i les manifestacions en català. -
Les forces polítiques no estaven d'acord amb la manera de governar del conservador Eduardo Dato.
Diversos sectors de l'exèrcit protestaven contra el sistema d'ascens que afavoria els militars que participaven en les campanyes marroquines. Alguns es van oposar al govern.
Vaga general revolucionària a causa de l'empitjorament de els condicions de vida degut a l'apujada dels preus. -
Causes:
- Crisi social al Marroc.
- Vagues industrials a Catalunya reivindicant millores salarials i laborals.
- Vagues a Andalusia de camperols reclamant el repartiment de latifundis.
- Guerra social entre patrons i grups armats contra obrers. Provocà la mort de Eduardo Dato el 1921. -
Moviment vaguístic iniciat a partir de la vaga de La Canadenca, una empresa d'electricitat. Es va paralitzar el 70% de la indústria i va durar un mes i mig. Es va acordar la reducció de jornada a 8 hores, apujar els sous, alliberar els detinguts i readmetre als despatxats.
Es va incomplir l'acord, així que els obrers van respondre amb violencia contra les autoritats que van contractar "pistolers" privats per atemorir als treballadors. Va provocar moltes morts. -
Causat per la Guerra Social (1919 al 1923)
-
Una guerra del Marroc.
-
Desmantellament de les institucions catalanes a causa de la dictadura de Primo de Rivera. Va tancar entitats catalanistes i va clausurar el camp del FC Barcelona.
-
Dimiteix el 1930 i el rei nomena cap de govern a Berenguer
-
Exposició oberta a tot el món com un acte de propaganda econòmica del règim que buscava atreure la burgesia catalana.
-
Les principals causes són:
- Les repercussions de la crisi econòmica: disminució de productes destinats a l'exportació perquè la demanda de països nordic va baixar.
- Govern innestable a causa de la dimissió de Primo de Rivera que va ser substituit per Berenguer. -
Reivindicació d'unes eleccions democràtiques i la instauració d'una República. Es van reconèixer les autonomies de Catalunya, País Basc i Galícia.
-
Creat a les eleccions del 1931.
Liderat per Francesc Macià i Lluís Companys.
Recollia la tradició catalanista d'esquerres amb el suport de la petita burgesia, sectors obrers i pagesos. -
Partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal.
-
Convocades pel cap de govern, almirall Aznar.
Causes:
- El nou govern empren reformes (legalització paritits/sindicats, amnistia als presos de la Dictadura, creació Generalitat provisional, drets del treballador).
- Onada anticlericalista.
- Pressió per fer una revolució social per part dels anarquistes. Resultats:
Monarquia contra república. Guanyà la republicanosocialista i es va elaborar la constitució. Monàrquics van aconseguir més regidors.
Manifestacions proclamant la República. -
Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar el país.
-
Té dues fases:
- Bienni Reformista
- Bienni Conservador -
- Reforma de l'exèrcit (llei del retir, tancar l'Acadèmia Militar de Saragossa, canvi de destinació els oficials contraris al règim, creació Guardia d'Assalt.
- Separació entre Església i Estat (clero paga impostos, eliminar la religió de l'ensenyament i la dissulució de la Companyia de Jesús.
- Reforma territorial: estatuts d'autonomia de Catalunya i el País Basc; Galícia va frenar-ne el procés a causa la guerra.
- Reforma agrària: problema del latifundisme. IRA. Expropiar terres no conreades
-
Partit d'ideologia democristiana o socialcristiana, amb Manuel Carrasco i Formiguera i Miquel Coll i Alentorn com a líders.
-
Causes:
-La crítica dels sectors d'esquerra i a la lentitud d'algunes reformes. -La UGT va radicalitzar-se i alguns nuclis anarquistes van apostar per la insurrecció armada.
Va durar fins el 23 de gener de 1932. -
Causes:
- Descontents amb el govern republicanosocialista (propietaris agraris, clero, exèrcit, classes altes i mitjanes-altes).
El general Sanjurjo va intentar fer un cop d'Estat però el govern el va frenar. -
Estatut reconeixia a Catalunya com una regió autònoma d'Espanya. Cooficialitat del català i el castellà. Institucions: Parlament, Generalitat i President i Tribunal de Cassació.
-
Una llei del 1932 va decretar expropiables les grans finques que no es conreessin i va permetre distribuir-les entre pagesos sense terres. La IRA es va crear per indemnitzar els propietaris i facilitar l'assentament de les famílies pageses
-
La victòria va ser d'Esquerra Republicana.
Lluís Companys president del Parlament.
Francesc Macià president de la Generalitat. -
L'aixecament de Casas Viejas va probocar una crisi de govern. Es van dissoldre les corts i es van convocar eleccions. Guanyà la dreta i per tant van aturar les reformes i en van modificar algunes. Provocà revoltes a Astúries i Catalunya.
Catalunya es va proclamar Estat i Astúries va declarar una revolució social. L'exèrcit va reprimir els dos moviments. Van dissoldre la Generalitat i es va anul·lar l'Estatut i empresonar el govern. -
Causes:
-La crítica dels sectors d'esquerra i a la lentitud d'algunes reformes. -La UGT va radicalitzar-se i alguns nuclis anarquistes van apostar per la insurrecció armada. -
Tot i que es va acceptar amb la constitució de 1931, les dones van votar per primer cop en la història el 19 de novembre de 1933 a les Eleccions Generals.
-
Dimissió d'Azaña. Alcalá Zamora dissol les Corts i convoca les eleccions.
Esquerres dividides i els conservadors units en la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA). Victòria de dretes. -
Amb la victòria de dretes es va donar entrada a ministres de la CEDA. Revoltes de Catalunya i Astúries.
-
Moviment insurreccional impulsat per socialistes i comunistes va impulsar la revolució i va ocupar la conca minera.
Va durar fins el 18 d'octubre de 1934. -
Lluís Companys proclama Catalunya com a Estat.
Espanya va reprimir el moviment. Es va dissoldre la Generalitat, anul·lar l'Estatut i empresonar el govern. -
Diferències entre el Partido Radical i la CEDA augmenten.
Alguns ministres radicals van quedar implicats en diversos escàndols de corrupció i per tant es van convocar unes noves eleccions. -
Partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià. Autodefinit com a «marxista revolucionari». Va elaborar una actuació i un pensament revolucionari propi i autònom, en la línia d'un socialisme democràtic internacionalista.
-
Els radicals del bàndol republicà van imposar-ho a partir del 1936. Volien la col·lectivització de les propietats industrials i agràries.
-
Forces d'esquerres unides amb un programa que proposava l'amnistia per als represaliats del 1934 i la recuperació de les greans reformes del primer bienni republicà.
-
Front Popular contra el Front Català d'Ordre.
Victòria del Front Popular.
Manuel Azaña president de la República i Santiago Casares Quiroga cap de govern. -
El 18 i 19 es va desplegar per les illes Canàries, les Balears i la Península
-
Té les tres fases:
- La batalla de Madrid
- La batalla del Nord i de Terol
- La batalla de l'Ebre a la fi de al guerra -
Les tropes revoltades van avançar per Extremadura i Toledo i el novembre de 1936 es van situar a les portes de Madrid, fent que el govern republicà es traslladés a València.
A la batalla de Madrid, les forces repulicanes van resistir. Els comandaments revoltats van intentar sense èxit altres vies per entrar a la ciutat i Franco va decidir abandonar el front de Madrid i avançar a altres regions. -
Partit català d'ideologia comunista.
-
Eliminat el 1938 a causa el govern de Burgos
-
Comandament militar unificat per guanyar eficàcia al front. Creat per les autoritats republicanes.
-
Entre abril i octubre l'èxercit franquista va atacar les ciutats més importats de la costa cantàbrica. El 26 d'abril la Legió de Còndor alemanya va bombardejar i arrasar Gernika, amb una alta quantitat de víctimes civils. El País Basc i la seva producció minera i industral va caure en mans dels revoltats.
Per franar l'ofensiva, els repulicans van contraatacar Belchite i Brunete, però no van impedir la caiguda de Cantàbria i Astúries. -
Es va crear un partit únic (FET y de las JONS).
-
Al febrer les tropes franquistes van ocupar Terol, van avançar per l'Aragó i van arribar al mar Mediterrani.
Per aturar-los, la República va concentrar les seves forces a la batalla de l'Ebre. Després de portar la iniciativa, el bàndol republicà va haver de retrocedir. Entre el novembre i el febrer les tropes van cupar tot Catalunya. Madrid i la zona centre van ser les úniques que van resistir fins el març. l'1 d'abril un comunicat de guerra va donar el conflicte per acabat. -
Primer govern a Burgos (capital provisional del nou Estat).
Prohibició de partits i sindicats a excepció de FET y de las JONS, suprimir la Constitució i els estatuts d'autonomia. Recuperar la confessionalitat de l'Estat i anul·lar les reformes republicanes.