-
Barranco del Lobo
derrota militar al 27 de juliol de 1909 per Espanya en la lluita contra els grups armats de les subtribus de Melilla, que s'oposaven a la construcció d'un ferrocarril per explotar les mines que hi havia allà i la concessió de les quals s'havia adquirit fraudulentament -
Period: to
F. Ferrer i Guàrdia
Va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català. Va crear l'Escola Moderna (1901-1906) que va significar una posada en pràctica de la seva pedagogia llibertària.
Va ser afusellat a Montjuïc després de ser condemnat, sense proves, per un tribunal militar que el va declarar culpable d'haver sigut partidari i principal incentivador de la revolta coneguda com a Setmana Tràgica -
Period: to
Polavieja
Va ser un militar i polític espanyol. Va ser senador per la província de Santa Clara el 1896, sent nomenat posteriorment senador vitalici. La seva carrera política es va caracteritzar pel respecte a la monarquia i pel seu intent d'impulsar canvis, sumida en una crisi greu pel punt final de l'imperi colonial. Va participar a la guerra del Marroc, la Tercera Guerra Carlina, la Guerra dels Deu Anys, la Guerra Chiquita, així com va ser capità general de Cuba -
tancament de caixes
protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona el 20 d'octubre de l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde. Va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. La protesta fou encapçalada pel Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal. -
Escola moderna
Va ser un projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit que aquestes tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat -
Lliga Regionalista
És un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901. La base del programa de la Lliga era un vessant monàrquic i conservador. En els seus estatuts afirmava el propòsit de lluitar per l'autonomia catalana dins l'Estat espanyol. El seu òrgan era el diari La Veu de Catalunya (1899-1936) -
Period: to
F. LAYRET
defensor del moviment obrer I pioner del dret laboral i un referent polític, amb Lluís Companys i Salvador Seguí, de l'obrerisme i les esquerres catalanes de les primeres dues dècades del segle xx -
Period: to
Alfons XIII
Va ser rei d'Espanya des del seu naixement fins a la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril del 1931. Va assumir personalment la Corona en complir els setze anys, el 17 de maig del 1902. Durant el seu regnat Espanya va experimentar quatre problemes de summa importància que acabarà amb la monarquia liberal -
Llei de descans dominical
prohibia treballar els diumenges, va ser promulgada a Espanya pel rei Alfons XIII el 3 de març de 1904. -
Period: to
LLEI DE JURISDICCIONS
Llei per a la repressió dels delictes contra la Pàtria i l'Exèrcit. -
FETS DEL «CU-CUT»
militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya. -
Period: to
S. Moret
Després de la dimissió d'Eugenio Montero Ríos a causa de la seva intenció de sancionar als militars implicats en els fets del diari Cu-Cut!, va ocupar la presidència del Govern (1905-1906). Durant aquest mandat, va donar suport als militars i va fer aprovar la Llei de Jurisdiccions -
Conferència d’Algesires
Va tenir lloc en la ciutat andalusa d'Algesires entre el 16 de gener i el 7 d'abril de 1906. L'objectiu de la conferència va ser solucionar la primera crisi marroquina que enfrontava França amb Alemanya -
Period: to
J. CANALEJAS
polític regeneracionista i liberal espanyol. Quan era president del Consell de Ministres ii va promoure la llei del candau, va morir assassinat en un atemptat terrorista -
Period: to
Solidaritat catalana
primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906. Aquest moviment va unir als diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenen en comú el seu catalanisme, des de les seves respectives posicions polítiques. -
Period: to
E. Prat de la Riba
Va ser un polític i escriptor espanyol, de pensament catalanista. Va ser membre fundador de la Unió Catalanista, va intervenir en la redacció de les anomenades Bases de Manresa i va publicar diversos treballs doctrinals sobre el llavors incipient nacionalisme català -
Solidaritat Obrera
organització unitària sindical de Barcelona creada l'agost de 1907, formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona. Hi formaven part socialistes i anarquistes -
PRR
Va ser un partit polític espanyol. Fundat per Alejandro Lerroux, es va crear el 1908 i va aconseguir atraure cap a les seves files bona part del lerrouxisme, un moviment anticlerical, anticatalanista, liberal i republicà. Durant els seus primers anys va tenir un paper discret, però durant l'etapa de la Segona República es va convertir en una de les principals formacions polítiques espanyoles, arribant a participar al Govern diverses vegades -
Period: to
SETMANA TRÀGICA
les revoltes populars que succeïren a Barcelona, detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. Els sindicats van convocar una vaga general i l'exèrcit va dur a terme una dura repressió per dominar els disturbis -
CNT
La Confederació Nacional del Treball és una confederació de sindicats d¿ideologia anarquista, concretament de la branca anarcosindicalista d'Espanya.
i és una eina de lluita per a tota la classe treballadora. -
LLEI DEL CANDAU
promoguda pel president del Consell de Ministres espanyol, José Canalejas, que prohibia durant dos anys establir noves ordres religioses a Espanya. -
UFNR
Va ser un partit polític fundat a Barcelona a l'abril de 1910. mantenien una aliança electoral coneguda com a Esquerra Catalana que, un any més tard, va originar la fundació d'aquest partit, nomenament com a president a Josep Maria Vallès. Hi havien sectors liberals de la burgesia catalana de l'època amb fraccions federalistes, o obreres o socialitzants, sota un programa bàsicament autonomista; així, formaven part del partit membres provinents de diferents àmbits -
Vaga de la «canadenca»
moviment de reivindicació laboral dirigit per la Confederació Nacional del Treball (CNT), el sindicat únic d'aigua, gas i electricitat, que va suposar la conquesta de la jornada de treball de 8 hores, una de les fites del moviment obrer mundial. -
Period: to
Romanones
Va ser un polític, empresari i terratinent espanyol. Apoiava al Partit Liberal, al llarg de la seva carrera política va ser senador per la província de Toledo, president del Senat, president del Congrés dels Diputats, diverses vegades ministre i tres vegades president del Consell de Ministres durant el regnat d'Alfons XIII -
Period: to
E. DATO
Va ser ministre el 1899, 1902 i 1918 i president del govern espanyol el 1913-1915, 1917 i 1920-1921. Va acabar amb el govern de Canovas. va formar un altre gabinet més breu el 1917, que va caure davant del moviment corporativista de les Juntes de Defensa militars, una vaga general revolucionària i les reivindicacions democràtiques dels catalanistes i reformistes reunits a l'Assemblea de Parlamentaris.
Va morir assassinat per tres anarquistes catalans quan tornava del Senat. -
Period: to
Mancomunitat
institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupa les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida -
Pacte de Sant Gervasi
aliança electoral acordada entre el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la Unió Federal Nacionalista Republicana per presentar-se les eleccions legislatives del 8 de març de 1914 -
Period: to
IGM
La Primera Guerra Mundial, anteriorment anomenada la Gran Guerra, va ser un conflicte militar, global que va començar el 28 de juliol de 1914 i va finalitzar l'11 de novembre de 1918, quan Alemanya va acceptar les condicions de l'armistici de l'11 de novembre de 1918. -
Period: to
S. SEGUÍ
Anarcosindicalista espanyol, que va ser secretari general de la CNT entre 1918 i 1923, va impulsar la creació del moviment de Solidaritat Obrera. Va participar activament en l'organització de la resistència dels treballadors durant l'anomenada Setmana Tràgica.
Va intervenir en les negociacions de la vaga de la Canadenca el 1919, el van detenir i al cap d’un temps de sortit morirà assassinat per pistolers a sou de la patronal al 1923 -
Period: to
M.MAURA
Miguel Maura Gamazo va ser elegit diputat el 1916 també va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Madrid. Era monàrquic i conservador però després de la dictadura de Primo de Rivera va evolucionar des d'aquestes posicions monàrquiques cap a un republicanisme moderat i conservador. Va intentar articular amb el seu Partit Republicà Conservador. I durant el bienni radical-cedista va intentar influir a les Corts sortides el 1933 -
sindicat únic
Organització sindical que pretén superar els anteriors sindicats o societats obreres d’ofici, i que fou adoptada per la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya al congrés de Sants del juliol del 1918. Tracta de la constitució de sindicats de ram o d’indústria en l’àmbit local composta de diverses seccions corresponents als diversos oficis. -
Period: to
Grip espanyola
Va ser una pandèmia de grip particularment greu, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919. -
Period: to
pistolerisme
es va produir després de l'espectacular ascens numèric de l'afiliació de treballadors al sindicat de la Confederació Nacional del Treball durant 1918 i 1919. Com a reacció, també hi va haver l'actuació de grups terroristes i de pistolers de bàndols pròxims a la CNT el que es va anomenar anarquisme terrorista. Aquests van assassinar, entre d'altres, al mateix Bravo Portillo l'any 1919, al comte de Salvatierra el 1920 i al president del govern Eduardo Dato -
Period: to
sindicats lliures
una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya. -
LLEI DE FUGUES
pràctica consistent en simular la fugida d'un detingut i abatre'l a trets amb aquesta excusa. Va ser reclamada el 1920 pel governador civil de Barcelona o Martínez Anido. -
Period: to
Desastre d’Annual
greu derrota militar espanyola a la guerra del Rif i una important victòria per als rebels rifenys comandats per Abd el-Krim. Es va produir entre el 22 de juliol i el 9 d'agost de 1921, a prop de la localitat marroquina d'Annual, ubicada entre Melilla i la badia d'Alhucemas. -
«los solidarios»
Va ser un grup de resistència armada, format al voltant de 1922 per anarquistes espanyols i creat per fer front a la repressió governamental i patronal contra el moviment obrer anarcosindicalista de Barcelona -
Estat català
L’Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922. En origen, tenia caràcter combatent nacionalista i insurreccional, posteriorment es va definir com a "partit independentista, interclassista i no dogmàtic, que lluita per la independència dels Països Catalans i el català com a única llengua oficial" i actualment es defineix com un partit d'esquerres -
Period: to
F. Macià
Va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya.
Va proclamar la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica -
Period: to
L.Companys
Va ser un polític i advocat espanyol, d'ideologia catalanista i republicana, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, ministre de Marina d'Espanya el 1933 i president de la Generalitat de Catalunya des del 1934 fins al 1940 -
Period: to
A. Lerroux
Va ser un polític espanyol d'ideologia republicana. Va exercir la presidència del Consell de Ministres en diverses ocasions durant la Segona República.
Va ser el fundador i alhora líder del Partit Republicà Radical (PRR) -
S. Martínez Anido
Va ser un militar espanyol que al llarg de la seva carrera va ocupar diversos llocs en matèria d'ordre públic, arribant fins a la generalitat. Al gener de 1938, amb la conformació del primer govern de Francisco Franco, va ser nomenat ministre d'Ordre Públic