-
Les eleccions i el govern provisional
Eleccions municipals a Espanya -
República Catalana
Proclamació república catalana -
Reforma Militar
Objectiu: Professionalitzar i democratitzar l'exercit, Reducció de la macrocèfalia, abolir el fur especial dels militars, sotmetiment al poder civil, acabar amb la intervenció dels militars en la vida política.
Reformes: Van reformar l'exèrcit per tal de reduir la macro encefalia de l'èxercit.
Conseqüències: El resultat va ser limitat i va haver-hi rebuig d'alguns sectors africanistes, la Dreta va aprofitar-lo per animar a fer una revolta militar. -
Reforma Agrària
Objectiu: Eliminar el latifundisme i crear una classe de petits propietaris.
Reformes: Protegir els pagesos sense terra i els arrendataris, jornada de 8 hores, salari mínim. Llei de Reforma agrària per tal de modernitzar l'agricultura, l'expropiació amb indemnització o no.
Resultats: Mancançes tècniques i de diners lentituds, provoca tensió social -
Revoltes Socials
Objectius: Educació liberal i laica que posa fi a l'hegemonia de l'ensenyament, i millorar les condicions laborals obreres i pagesos.
Reformes: Escola mixta, laica i gratuita, increment del pressupost en educació, millorar el nivell cultural de la població. Llei de contractes de treball, de jutjats mixtes.
Conseqüències: Conflictivitat obrera i limitació de la patronal -
Reforma religiosa
L'objectiu és limitar la influència de l'Esglèsia i secularitzar la societat espanyola.
Reformes: Secularització de l'ensenyament, llei de congregacions, regularització i fiscalització de les activitats d'ordre religiós
Conseqüències: Avalots populars anticlericals i formació de campanyes antirepublicanes -
Govern provisional
Convoquen eleccions a Corts constituents on es prenen un seguit de disposicions d'urgència: la concessió d'una amnistia general per als presos polítics, la proclamació de les llibertats polítiques i sindicals i mesures per protegir els pagesos expulsats de les terres per no haver pagat les terres -
La Generalitat provisional i l'Estatut de Núria
Es crea la Generalitat de Catalunya que intenta fer un estat d'autonomia i crean l'Estatut de Núria el qual partia del fet que la república havia de tenir un caracter federal i que la sobirania residia en el poble de Catalunya. Declaraven Catalunya com a estat autònom. -
La constitució 1931
Va ser una constitució molt democràtica i progresista. Va tenir un ampli reconeixement dels drets i llibertats. Contenia una separació de poders severa. Els principals problemes en l'elaboració de la constitució van ser: La creació d'un estat unitari basat en el dret a l'autonomia, la qüestió religiosa en reconèixer l'Estat laic, no va tenir un consens total. -
Reforma de l'estat centralista
Objectiu: Permetre a les regions històriques accedir a l'autonomia, la constitució del 1931 permetia concedir institucions pròpies i estatuts d'autonomia a les nacionalitats històriques.
Reformes: A Catalunya es va crear la Generalitat i es va aprovar l'estatut d'autonomia el 1932. Al Pais Basc els nacionalistes del PNB i els carlins van redactar un projecte d'estatut, es va constituir el govern basc presidit pel lehendacari José Antonio Aguirre màxim dirigent del PNB. -
Reorganització de dretes
El descontentament va provocar la unió de tots aquells que estaven descontents amb el govern. El centradreta es va agrupar al voltant de Partit Republicà Radical. Al llarg de l'any, els sectors es van moure en contra del govern cosa que va portar a crear la CEDA l'any 1933. En aquest context d'inestabilitat l'exèrcit va aprofitar-se i el general Sanjurjo va fer un cop d'estat per intentar tombar la Republica però va fracasar. Però l'any 1933 es va crear la UME que va fer el cop d'estat de 1936. -
L'estatut d'Autonomia de 1932
El 18 d'Agost de 1931 Frances Macià va presentar l'Estatut a les corts de Madrid per tal que fos sotmès a discussió i aprovació. Molta gent hi estava en contra i van aixecar moltes manifestacions, i amb aquest teló de fons van començar els debats parlamentaris. Les conclusions d'aquests presentaven diferències amb l'Estatut de Núria. -
Una conjuntura econòmica desfavorable
El canvi de règim va coincidir amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial iniciada a Nova York el 1929. Això va incidir al nostre pais. La emigració a Amèrica es va reduir. La crisi econòmica va agreujar els problemes interns de l'economia espanyola. Pel que fa als pressupostos, el govern va optar per una política de disminució de la despesa pública per reduir el dèficit creat per la dictadura de Primo de Rivera cosa que va ser criticada. -
Conflictivitat social
La lentitud de les reformes va provocar la inpaciència de molts treballadors i la creació de moltes revoltes. La CNT es va aprofitar d'aquesta situació i va fer el seu projecte revolucionari . A partir de l'any 1933 les hostilitats de la població van arribar al seu punt més alt ja que es van ajuntar la CNT i la UGT. Totes les accions d'hostilitat van anar augmentant. Aquests fets van produir el desgast d'Azaña que es va veure desacreditat -
La Generalitat republicana
L'aprovació de l'Estatut va tancar l'etapa de la Generalitat provisional. Tot seguit, es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya. Esquerra republicana va proclamar-se vencedora indiscutible amb 56 escons dels 86 de la cambra. -
Tasca de Govern
La Generalitat va actuar econòmicament, en l'agricultura posant en ordre els problemes dels rabassaires. També van tocar la Llei de Bases respecte a la política social. Dins l'ensenyament es van fundar moltes escoles i centres d'educació en general. Com a dada important, van normalitzar la llengua catalana i per finalitzar, van fer una nova divisió territorial -
El govern de dretes (bienni negre)
Les eleccions de 1933 van ser les primeres en les quals les dones van poder votar. L'esquerra es va mostrar feble al contrari que la dreta, que es va mostrar forta i unida. Va guanyar Centredreta, i va començar el bienni negre -
La paralització de les reformes
El nou govern va paralitzar la reforma agrària i va aprovar un nou pressupost del culte i el clergat i van signar amb la Santa Seu. I es va aprovar una amnistia pels revoltats que anaven amb Sanjurjo i els colaboradors de Primo de Rivera, de manera que es van guanyar la enemistat dels nacionalistes bascos. Aquests fets van dur a una radicalització dels sectors d'esquerres. -
El conflicte rabassaire a Catalunya
A catalunya el govern era d'esquerres, de manera que hi havia tensió amb les dretes de Lerroux. Però el conflicte es va produir per la questió rabassaire. El govern va aprovar la Llei de contractes de conreu, que garantien als pagesos l'accés a les terres que pagaven. Les corts van intentar anular-ho pero el govern es va negar i això va posar en evidència les grans diferències politiques i socials entre les dretes i el Govern. -
Revolució d'octubre de 11934 II
A Catalunya la revolta va comptar amb el suport de Lluís Companys. El 6 d'Octubre Companys va proclamar la República Catalana però la rebel·lió va fracassar. El govern va declarar l'Estat de Guerra a Catalunya i l'exèrcit va ocupar el palau de la Generalitat. Van detenir a més de 3500 persones. -
La revolució d'octubre de 1934
L'esquerra va interpretar l'entrada de la CEDA al govern com una deriva cap al feixisme, de manera que a l'endemà per iniciativa de la UGT es va fer una vaga general per impedir-ho, cosa que va fracassar. A Astúries els minaires van fer una revolució social que va tenir molt d'èxit fins que el govern va enviar la Legió comandada per Francisco Franco, que va aturar-ho, la repressió va ser dura, més de 1000 minaires van morir. -
La crisi del segon bienni
Les consequencies de la revolució d'Octubre van ser notables. Es va nomenar a Franco com a cap de l'Estat Major. Es va fer una modificació de la constitució per abolir tot allò pel que la república havia lluitat. A Catalunya es va suspendre l'autonomia i es va anular la llei de contractes. Va esclatar una forta crisi de govern amb corrupció. De manera que es van fer eleccions pel 1936 -
Eleccions de febrer de 1936
Es va presentar el Front d'esquerres, entre d'altres fets, donaven suport al Front Popular que pretenien conquerir el poder i aplicar la legislació reformista. La dreta va crear el Front català d'ordre mentre que a Espanya es van agrupar en el Bloque Nacional. El nou govern va quedar format pels republicans d'esquerra mentre que els socialistes i altres partits van donar suport. Manuel Azaña va ser nomenat president de la república. -
El Front Popular
Es va decretar l'amnistia pels més de 30.000 presos polítics i a readmetre obrers acomiadats el 1934. Al País Basc i Galícia es va rependre el procés reformista. Es van convocar vagues per donar-hi suport. A Catalunya es va restablir la Generalitat i el parlament va confirmar a Lluís Company com a president i la Llei de contractes es va tornar a establir. Es tantejava l'auionomia total de Catalunya. -
Cap al cop d'Estat
La creació d'un clima de violència va propiciar la conspiració militar que va agafar força amb Emilio Mola. La conspiració militar comptava amb el suport de la dreta, l'Alemanya nazi i l'Itàlia feixista. El 14 de juliol es va assasinar a José Calvo Sotelo com a resposta a l'assasinat de Castillo. La mort de José va accelerar la insurrecció el 17 de Juliol, comença la guerra civil
