-
Va ser escriptora, dramaturga, pamfletista i filòsofa política francesa, va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana el 1791.
Va morir a París, el 3 de noviembre de 1793, li van condemnar a la guillotina perquè va donar suport a un grup contrari a Robespierre. -
Va ser una princesa arxiduquesa d'Àustria i reina consort de França i de Navarra. Va ser Delfina de França (1770-1774) Reina consort titular de França i de Navarra (1789-1793).
Queia malament a la població de frança perquè ella sempre presumia dels seus diners i satisfeia els seus capricis arruïnant les finances de França.
Li van codemnar a la guillotina i li van tallar el cap. -
Va ser una feminista icona de la Revolució francesa, una de les principals protagonistes de la lluita pels drets de la dona. Va formar el batalló de les amazones per la llibertat, va advocar per l'emancipació femenina i va defensar la igualtat de gènere.
Va participar en moltes dates importants però la més important vas ser a la Presa de la bastilla. -
-
No només va ser una gran matemàtica, sinó també escriptora i defensora dels drets de les dones al segle XIX. -
Va ser una activista política britànica i líder del moviment sufragista, va ajudar les dones a guanyar el dret a votar a Gran Bretanya. Va fundar el 1903 la Unió Social i Política de les Dones afí al Partit Laborista independent. -
(Polònia, 5 de març de 1871 – Berlín, 15 de gener de 1919) va ser una dona considerada la líder més important del marxisme.
Va ser una teòrica, filòsofa, economista, activista contra la guerra i socialista revolucionària polonesa. També va ser membre de la Socialdemocràcia del Regne de Polònia i Lituània i altres partits polítics.
El 15 de gener, Hitler va ordenar matar Rosa i Karl Liebknecht. -
-
França la va condecorar amb la Legió d'Honor per tot el que va ajudar, va crear a Brunoy la Fundació Balcarce i Gutiérrez d'Estrada per donar alberg i aliment als que ho necessitessin. La seva casa es va adaptar per convertir-se en un asil de gent gran, i el parc va servir com a horta per a les persones carenciades. En la Primera Guerra Mundial, l'alberg es va convertir en un hospital, on atenia tant alemanys com francesos. -
Va ser una arqueòloga, escriptora de viatges, exploradora i administradora política, responsable de la creació de les fronteres dels països del Pròxim Orient després de la Primera Guerra Mundial i, especialment, de la fundació del modern estat de l'Iraq a l'any 1921. -
Va ser l'única dona britànica que va servir oficialment com a soldat a la Primera Guerra Mundial. Inicialment infermera voluntària a St. John Ambulance. En la confusió de la guerra, va ser formalment inscrita a l'exèrcit serbi. Posteriorment va ser promoguda al rang de sergent major, i, després de la guerra, capità. Va ser condecorada amb set medalles. -
-
Va estudiar psicologia a la Universitat de la Sorbona i música a un conservatori de París. Va començar sent escriptora de poesia per a nens. A l'arribada dels nazis va marxar a Londres. El 1940 va unir-se a Women's Auxiliary Air Force (WAAF), on va aprendre tot el que va poder sobre les ràdio comunicacions. El servei d'operacions espacials (SOE) la va contractar i així va ser la primera dona operadora de ràdio en territori francès. -
Va ser la franctiradora més reeixida de la història, va lluitar a les files de l'Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial, on va combatre a la batalla d'Odessa i, posteriorment, al setge de Sebastopol. Poc abans de la caiguda de la ciutat, va resultar ferida per un projectil de morter I va ser retirada del combat al front i enviada a Moscou, on li va assignar un nou treball com a instructora en una escola de franctiradors. -
Va ser una espia britànica durant el final de la Segona Guerra Mundial. Es va convertir en una figura destacada als grups maquis de la resistència francesa i va arribar a guanyar: la Legió d'Honor, la medalla de la Resistència, la George Medal o la Medalla de la Llibertat . Els seus companys francesos la van elogiar, quan va assassinar un guàrdia de les SS amb les pròpies mans per impedir que donés l'alarma durant una batuda.