-
Va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378,va ser una de les més importants derrotes militars romanes des de la batalla d'Arausio
-
Fou la part oriental de limperi Roma,el seu capital és Constantinople.
La denominació Imperi Bizantí,és un terme anacrònic inventat amb posterioritat a la seva desaparició.
Les seves fronteres fluctuaren al llarg dels segles. Assolí la seva màxima extensió durant el regnat de Justinià I -
Fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.La seva màxima extención incluia gran part de la península Ibèrica i la meitat sud de l'actual França.
-
Fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
-
Va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa.Després de la caiguda de l'Imperi Roma l'Occidental,els francs van subjugar les altres tribus germàniques i van crear un imperi sota la dinastia merovíngia.
Van guanyar el francs. -
És la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles v i viii.
-
Després que l’imperi Romà perdés la seva part occidental amb seu a la ciutat de Milà l’any 476,la Justinià es va pcupar de I'limperi Bizantí.Justinià, convençut de l’origen diví del seu poder, també es va encarregar de reforçar el paper de Constantinoble com a capital de la cristiandat.
-
Justinià va decidir sistema legal i l'educació jurídica de l'imperi necessitava reparació.
La reforma legal es va concretar en el Codex Constitutionum amb les Novellae.
Això va anomenar el Codi de Justinià -
La situació social era molt volàtil amb la població dividida en dues faccions, la facció verda i la blava,proto-partits polítics que seguien diferents branques de la teologia cristiana.
En arribar al poder Justinià va emprendre diverses guerres per recuperar terres romanes a Europa perdudes segles abans en les invasions ostrogodes i vàndales. -
La expansión musulma o la expansión màxima ha començat a la peninsula Arabiga.Després de la mort de Mahoma,Islam ha tingut un expensió molt ràpid.
-
Compilació de lleis formada al segle VII, al regne visigòtic, per iniciativa de Recesvint en el vuitè concili de Toledo (653) per tal d’unificar la legislació dels gots i dels hispans.
-
La derrota va ser tan completa que va suposar el final de l`Estat visigot a la península ibèrica. Una de les causes de l'èxit de la invasió musulmana a la península va ser la inestabilitat de la monarquia visigoda, provocada per lluites internes per la successió al tron que va minvar el poder militar visigot, i que el seu rei, Rodrigo, estava lluitant al nord contra els vascons.
-
Es conegut com conquest musulma de Hispania,fou un proces molt llarg que ha durat durant 15 anys.
-
Coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà.Va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
-
Fou un rei molt important i també un personatge molt importanta.el seu pare era Pipi dit.El regnat de Carlemany se sol associar amb el renaixement carolingi, un ressorgiment de la cultura, religió i arts llatines al llarg dels dominis carolingis dirigits per l'Església Catòlica.
-
un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany.
Després de la seva dissolució, el 843, seria succeït un segle després pel Sacre Imperi Romanogermànic, amb la mateixa orientació. -
Era un tracte internacional,va ser signat el dia 11 d'agost del 843.
Després del mort Lluís el Pietós ¡,va començar guerra entre els seus fills. -
va ser el trencament de la comunió que es va produir al segle xi entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Una successió de diferències eclesiàstiques i disputes teològiques entre l'Orient Grec i l'Occident Llatí va precedir la divisió formal que es va produir el 1054. -
El 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I
-
L'adoptació d'un conjunt de persones creences que hom identifica confessió religiosa amb l'abandonament de l'adhesió a una confessió determinada per ingressar en una altra.