-
periode que marca la decadencia de L'imperi roma des de la crisi dels segle III d.C fins la caiguda de roma a mans dels germanics a finals del segle V d.C
-
La capital era Constantinoble, ciutat que l’emperador romà Constantí havia fundat l’any 330 sobre l’antiga ciutat grega de Bizanci, d’on va sortir el nom de l’imperi.
-
L’Imperi bizantí va ser l’hereu de l’Imperi romà d’orient, que va sobreviure fins que va ser ocupat pels turcs a la meitat del segle XV.
-
Amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, els Visigots es fan amb el control d’un ampli territori (sud de l’actual França i territori peninsular) i estableixen la capital del regne a la ciutat de Tolouse. Per aquest motiu, coneixem aquest període com a Regne de Tolosa.
-
Finalment els francs van vèncer als visigots a la Batalla de Vouillé, l’any 507, provocant la retirada dels visigots al sud dels Pirineus i l’establiment de la nova capital a Toledo.
-
Finalment els francs van vèncer als visigots a la Batalla de Vouillé, l’any 507, provocant la retirada dels visigots al sud dels Pirineus i l’establiment de la nova capital a Toledo.
-
L’època de màxim esplendor de l’imperi bizantí va ser la del regnat de l’emperador Justinià I (527-565)
-
Santa Sofia o Haghia Sophia (que significa 'Sagrada Saviesa'), va ser en un inici una mesquita de l'Imperi otomà. ... L'actual Santa Sofia va ser erigit entre el 532 i el 537 per l'emperador Justinià I i és un perfecte exemple de l'arquitectura bizantina.
-
Mahoma va néixer a la Meca cap al 570. Es dedicà al comerç i va continuar el negoci familiar
-
Per unificar els seus territoris, els rei Leovigild va permetre els matrimonis mixtes entre visigots i hispanoromans.
-
El 610 se sentí cridat per Déu i va considerar que Al·là (“déu”, en àrab) l’havia escollit com a profeta i missatger per combatre els pagans.
-
L’any 622, enfrontat als mercaders, va haver de fugir de la Meca amb els seus seguidors i es refugià a Medina (“ciutat del profeta”).
-
Despres de Mahoma tenir molts seguidors, Mahoma va anar a conquistar la Meca
-
Després de la mort de Mahoma (632), els seus successors (els califes rashidun) van completar la unificació d’Aràbia i van conquerir Síria i Palestina, Egipte
-
Després de la mort de Mahoma (632), els seus successors (els califes rashidun) van completar la unificació d’Aràbia i van conquerir Síria i Palestina, Egipte -territoris que pertanyien a l’Imperi Bizantí- i també Mesopotàmia i Pèrsia -territoris de l’actual Iran i Irak-.
-
A partir del rei Recared els monarques visigots es van convertir al catolicisme.
Recesvint va establir, cap al 654, un nou codi de lleis (Liber Iudiciorum) -
L’any 661 es va fundar el califat dirigit per la família Omeia, centrat a Síria i amb capital a Damasc
-
L'any 711, un exèrcit berber va creuar l'estret de Gibraltar i va lliurar una batalla decisiva contra el rei visigot, Rodrigo. La traïció de part de la noblesa goda va donar la victòria a les tropes islàmiques
-
Es un procés polític i militar que al llarg de el principi de segle VIII explica la formació i consolidació d'al-Andalus.
-
els musulmans van controlar el territori peninsular el van anomenar Al-Àndalus i el van convertir en una província de l’Imperi omeia, nomenant un valí, que governaria el territori en nom del califa.
-
La batalla de Covandonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718.
-
Francs i musulmans es van enfrontar a la Batalla de Poitiers (732) i l’exèrcit franc va vèncer el musulmà
-
Francs i musulmans es van enfrontar a la Batalla de Poitiers (732) i l’exèrcit franc va vèncer el musulmà.
Carles Martell va dirigir aquella batalla i, tot i no ser el monarca franc, va guanyar tant de prestigi que la corona va passar al seu fill, Pipí el Breu, qui marcaria el tret de sortida de l’època coneguda com Imperi Carolingi. -
Les divisions internes van afavorir la instauració d’una nova dinastia califal, la dels abbàssides, que van traslladar la capital a Bagdad -actual Irak-, des d’on van dominar la major part del món islàmic a partir del 750.
-
L’any següent, el 751, l’avenç musulmà cap a orient es va veure frenat a la Batalla de Talas davant les tropes xineses. S’arribava doncs, a la màxima expansió territorial de l’Imeperi.
-
Va ser un emirat independent amb la capital a Còrdova que va existir a la península ibèrica
-
L’època de major esplendor de l’imperi va ser sota el regnat del rei Carlemany (768 - 814), fill de Pipí el Breu, qui va conquerir gran part d’Europa.
-
Va convertir al cristianisme la resta de pobles germànics que encara no ho havien fet i, a canvi, va ser coronat emperador pel papa de Roma l’any 800, rememorant l’Imperi Romà d’Occident.
-
El pas previ havia estat la conquesta de la ciutat de Girona i la conquesta de la franja de terres situades entre les comarques del Pla de Banyoles i l’Alt Segre
-
A la mort de Carlemany va hereta l’imperi el seu fill, Lluís el Pietós, qui, a la seva mort, el va dividir entre els seus tres fills (Tractat de Verdun, 843), acabant amb l’intent de Carlemany de refer l’Imperi Romà d’Occident.
-
va posar fi a les rebel·lions internes i va enfrortir el poder politic.
-
Va ser un califat proclamat per Abd al-Rahman III va posar fi a l'emirat independent.
-
El pas previ havia estat la conquesta de la ciutat de Girona i la conquesta de la franja de terres situades entre les comarques del Pla de Banyoles i l’Alt Segre
-
A partir del segle XI la unitat del califat es va desfer i es van anar formant petits territoris independents anomenats taifes.
-
Finalment, els turcs i els mongols van acabar amb el califat ocupant i saquejant la ciutat de Bagdad en dues ocasions, l’any 1055 i 1258 respectivament.
-
una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas als regnes cristians
-
L’últim territori musulmà a la Península Ibèrica va ser la taifa de Granada que l’any 1238 estava governat per la dinastia nassarita.
-
Va tenir lloc el 23 de novembre de 1248 per part de les tropes cristianes de Ferran III de Castella. La ciutat es trobava sota el domini musulmà de l'caid Axataf.
-
el tractat de Granada va posar fi a la guerra de Granada garantint una serie de drets als musulmans
-
La societat bizantina era profundament cristiana però els emperadors perseguien la independència respecte el papa de Roma i finalment, l’any 1054, van aconseguir separar-se’n definitivament
-
Va ser un combat naval esdevingut el 25 d'abril durant la Guerra dels 80 Anys en el qual una flota de les Províncies Unides dels Països Baixos.
