FI DEL MON ANTIC

BAIX IMPERI

Period: 201 to 401

periode que marca la decadencia de L'imperi roma des de la crisi dels segle III d.C fins la caiguda de roma a mans dels germanics a finals del segle V d.C

FUNDACIÓ DE CONSTANTINOBLE

330

La capital era Constantinoble, ciutat que l’emperador romà Constantí havia fundat l’any 330 sobre l’antiga ciutat grega de Bizanci, d’on va sortir el nom de l’imperi.

IMPERII BITANTÍ

Period: 330 to 1453

L’Imperi bizantí va ser l’hereu de l’Imperi romà d’orient, que va sobreviure fins que va ser ocupat pels turcs a la meitat del segle XV.

REGNE VISIGOT DE TOLOSA

Period: 418 to 507

Amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, els Visigots es fan amb el control d’un ampli territori (sud de l’actual França i territori peninsular) i estableixen la capital del regne a la ciutat de Tolouse. Per aquest motiu, coneixem aquest període com a Regne de Tolosa.

BATALLA DE VOUILLÉ

507

Finalment els francs van vèncer als visigots a la Batalla de Vouillé, l’any 507, provocant la retirada dels visigots al sud dels Pirineus i l’establiment de la nova capital a Toledo.

REGNE VISIGOT DE TOLEDO

Period: 507 to 711

Finalment els francs van vèncer als visigots a la Batalla de Vouillé, l’any 507, provocant la retirada dels visigots al sud dels Pirineus i l’establiment de la nova capital a Toledo.

REGNE JUSTINÀ I

527

L’època de màxim esplendor de l’imperi bizantí va ser la del regnat de l’emperador Justinià I (527-565)

Construcció església Santa Sofia

532

Santa Sofia o Haghia Sophia (que significa 'Sagrada Saviesa'), va ser en un inici una mesquita de l'Imperi otomà. ... L'actual Santa Sofia va ser erigit entre el 532 i el 537 per l'emperador Justinià I i és un perfecte exemple de l'arquitectura bizantina.

NEIXAMENT MAHOMA

570

Mahoma va néixer a la Meca cap al 570. Es dedicà al comerç i va continuar el negoci familiar

REGNE DE LEOVIGILD

585

Per unificar els seus territoris, els rei Leovigild va permetre els matrimonis mixtes entre visigots i hispanoromans.

REVALACIÓ MAHOMA

610

El 610 se sentí cridat per Déu i va considerar que Al·là (“déu”, en àrab) l’havia escollit com a profeta i missatger per combatre els pagans.

HÈGIRA

622

L’any 622, enfrontat als mercaders, va haver de fugir de la Meca amb els seus seguidors i es refugià a Medina (“ciutat del profeta”).

MAHOMA CONQUESTA LA MECA

630

Despres de Mahoma tenir molts seguidors, Mahoma va anar a conquistar la Meca

Mort de Mahoma

632

Després de la mort de Mahoma (632), els seus successors (els califes rashidun) van completar la unificació d’Aràbia i van conquerir Síria i Palestina, Egipte

Mahoma i els Califes Rashidun

Period: 632 to 661

Després de la mort de Mahoma (632), els seus successors (els califes rashidun) van completar la unificació d’Aràbia i van conquerir Síria i Palestina, Egipte -territoris que pertanyien a l’Imperi Bizantí- i també Mesopotàmia i Pèrsia -territoris de l’actual Iran i Irak-.

Liber Iudiciorum

654

A partir del rei Recared els monarques visigots es van convertir al catolicisme.
Recesvint va establir, cap al 654, un nou codi de lleis (Liber Iudiciorum)

Califat Omeia

Period: 661 to 750

L’any 661 es va fundar el califat dirigit per la família Omeia, centrat a Síria i amb capital a Damasc

BATALLA DE GUADALATE

711

L'any 711, un exèrcit berber va creuar l'estret de Gibraltar i va lliurar una batalla decisiva contra el rei visigot, Rodrigo. La traïció de part de la noblesa goda va donar la victòria a les tropes islàmiques

La Conquesta musulmana de la Península Ibèrica

Period: 711 to 726

Es un procés polític i militar que al llarg de el principi de segle VIII explica la formació i consolidació d'al-Andalus.

Emirat Dependent de Còrdova

Period: 718 to 756

els musulmans van controlar el territori peninsular el van anomenar Al-Àndalus i el van convertir en una província de l’Imperi omeia, nomenant un valí, que governaria el territori en nom del califa.

Batalla de Covadonga

722

La batalla de Covandonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718.

Batalla de Poitiers

732

Francs i musulmans es van enfrontar a la Batalla de Poitiers (732) i l’exèrcit franc va vèncer el musulmà

Imperi Carolingi

Period: 732 to 843

Francs i musulmans es van enfrontar a la Batalla de Poitiers (732) i l’exèrcit franc va vèncer el musulmà.
Carles Martell va dirigir aquella batalla i, tot i no ser el monarca franc, va guanyar tant de prestigi que la corona va passar al seu fill, Pipí el Breu, qui marcaria el tret de sortida de l’època coneguda com Imperi Carolingi.

Califat Abbàssida

Period: 750 to 1258

Les divisions internes van afavorir la instauració d’una nova dinastia califal, la dels abbàssides, que van traslladar la capital a Bagdad -actual Irak-, des d’on van dominar la major part del món islàmic a partir del 750.

Batalla de Talas

751

L’any següent, el 751, l’avenç musulmà cap a orient es va veure frenat a la Batalla de Talas davant les tropes xineses. S’arribava doncs, a la màxima expansió territorial de l’Imeperi.

Emirat independent de Còrdova

Period: 756 to 929

Va ser un emirat independent amb la capital a Còrdova que va existir a la península ibèrica

Carlemany (inici regnat)

768

L’època de major esplendor de l’imperi va ser sota el regnat del rei Carlemany (768 - 814), fill de Pipí el Breu, qui va conquerir gran part d’Europa.

Carlemany es coronat emperador

800

Va convertir al cristianisme la resta de pobles germànics que encara no ho havien fet i, a canvi, va ser coronat emperador pel papa de Roma l’any 800, rememorant l’Imperi Romà d’Occident.

Reonquesta musulmana de Barcelona

801

El pas previ havia estat la conquesta de la ciutat de Girona i la conquesta de la franja de terres situades entre les comarques del Pla de Banyoles i l’Alt Segre

Tractat de Verdun

843

A la mort de Carlemany va hereta l’imperi el seu fill, Lluís el Pietós, qui, a la seva mort, el va dividir entre els seus tres fills (Tractat de Verdun, 843), acabant amb l’intent de Carlemany de refer l’Imperi Romà d’Occident.

Abderraman III és proclamat Califa

912

va posar fi a les rebel·lions internes i va enfrortir el poder politic.

Califat de Còrdova

Period: 929 to 1031

Va ser un califat proclamat per Abd al-Rahman III va posar fi a l'emirat independent.

Conquesta musulmana de Barcelona

985

El pas previ havia estat la conquesta de la ciutat de Girona i la conquesta de la franja de terres situades entre les comarques del Pla de Banyoles i l’Alt Segre

Regnes de Taifes

Period: 1031 to 1238

A partir del segle XI la unitat del califat es va desfer i es van anar formant petits territoris independents anomenats taifes.

Els mongols saquegen Bagdad

1055

Finalment, els turcs i els mongols van acabar amb el califat ocupant i saquejant la ciutat de Bagdad en dues ocasions, l’any 1055 i 1258 respectivament.

Batalla de Las Navas de Tolosa

1212

una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas als regnes cristians

Regne Nassarita de Granada

Period: 1238 to 1492

L’últim territori musulmà a la Península Ibèrica va ser la taifa de Granada que l’any 1238 estava governat per la dinastia nassarita.

Reconquesta de Sevilla

1247

Va tenir lloc el 23 de novembre de 1248 per part de les tropes cristianes de Ferran III de Castella. La ciutat es trobava sota el domini musulmà de l'caid Axataf.

Rendició de Granada

1491

el tractat de Granada va posar fi a la guerra de Granada garantint una serie de drets als musulmans

CISME D'ORIENT

1504

La societat bizantina era profundament cristiana però els emperadors perseguien la independència respecte el papa de Roma i finalment, l’any 1054, van aconseguir separar-se’n definitivament

Desembarcament a Gibraltar

1607

Va ser un combat naval esdevingut el 25 d'abril durant la Guerra dels 80 Anys en el qual una flota de les Províncies Unides dels Països Baixos.