-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
- va naixer el 639 i va morir el 547 a.C
- fou l´iniciador de la indagació racinal sobre el univers.
- Es considera el primer filosof de la història.
- Fundador de l'escola jónica.
- Va estudiar a Egipte on va descubrir l'astronomia.
- Fou un dels mes grans astronoms i matematics de l'època.
- Va fer la primera predicació d'un eclipse.
- Defensava un orige material que es trobava a la natura : L'aigua
-
- Va naixer el 610 a.C i va moris el 546 a.C
- Va ser el deixeble i continuador de Tales de milet.
- Se li atribueix la mesura dels solsticis i equinocis junt a un mapa terrestre, treballs per a determinar la mesura i la distancia de les estrelles i l'afirmació de que la terra es cilindrica i ocupa el centre de l'univers.
- Defensava un orige material que es trobava a la natura anomenat apeiron.
-
-
- Va naixer el 585 i va morir el 524 a.C
- Va ser deixeble i compañer de anaximandre.
- Defenia un oirge material que es trobava en la natura: L'aire
- Va escriure un llibre en dialecte jonic anomenat: "Sobre la naturaleza". -Els seus pensaments eren totalment oposats als de Tales i Anaximandre.
-
- Va naixer en l'illa de samos al 582 i va morir al 507 a.C va ser un filòsof i matematic grec molt famós pel seu teorema.
- Afirmava que tot era matematic ( estudi i clasificació dels numeros)
- Va viatgar a Mesopotamia i a Egipte on va aprende tots els seus coneixements matematics.
- Va fundar la seua primera escola durant la tirania de polícrates.
- Afirma que l'extructura de l'univers era aritmetica i geometrica.
- Els pitagorics eren una organització grega de astronoms, matematics...
-
- Va naixer el 535 i va morir al 484 a.C
- El podem incloure entre els filòsofs físics que pensaven que el món procedia d'un principi natural.
- Per a Heraclit aquest principi era el foc.
- Afirma que el fundament de tot estava en el canvi incessant.
- Va escriure un llibre anomenat " Sobre la naturalesa" títol ja doant per altres filòsofs.
-
- Va naixer entre el 530 i el 515 a.C
- Va escriure una sola obra (un poema èpic)
- Presenta el seu pensament en parts: La veritat, Les opinions dels mortals
- Va estudiar en l'escola pitagòrica i l'abandonà per formar la seua pròpia escola
- Estava convençut de que amb el pensament sols es podia arribar a la veritat .
- El seu principi es bassat en el ser (un ser unic, inmutable, immòbil i indivisible.
-
-
-
-
- La major part del seu coneixement prové de Plató.
- Va viatjar sobretot a Esparta i Sicilia.
- Ensenyava sabers com la matemàtica, la geometría, l'astronomía, l'història, la poesía i la filosofía.
- Defensava la naturalesa.
- Va donar orige a la unitat de l'espècie humana.
- Va acceptar també l'existencia de les lleis divines.
-
-
- Va naixer el 490 i va moir el 380 a.C
- Va ser alumne de Emperocles i va treballar com a gerent de l'embaixà de la seua ciutat.
- Entre les seues obres destaquen:
- Encomio a Helena *Defensa de Palamedes Tambe va escriure discursos polìtics com:
- Oració fúnebre i * Discurs olímpic I un tractat anomenat " Sobre el no-ser "
- Es dedicava a l'ensenyança i va compartir el relativisme amb Protagores.
-
- Va ser el primer sofista .
- Va naixer l'any 490 a.C
- Es dedicava a l'ensenyança basada en l'art del discurs persuasiu.
- Va elaborar un codi penal per a Turios.
- Va escriure tres obres: Sobre la veritat, Antilogies i Sobre els deus
- Definia el relativisme del coneixement i dels valors.
- Va negar l'existència de dits valors i les veritats universals per a tots els homes.
-
Sòcrates i les escoles socràtiques comencen a preocupar-se per l'home i la seva dimensió moral i intel·lectual. -
- Va naixer entre el 460 i 470 a.C
- Va ser un sofista educador en l'art de triomfar, en la política i un mestre del llenguatge
- Se li atribueix la fàbula de " Heracles en la encrucijada "
- Respecte a la religió: teoria naturalista sobre l'orige de la religió
- Es deia que era ateo
- La seua principal obra va ser: " sobre la anturalesa de l'home i horai "
-
- Va naixer el 450 a.C
- Era un excelent retòric i orador, i a més a més ensenyava ètica i política.
- Mantingué una postura realista, recolzant que la justicia es l'interés del més fort.
- No l'interesava el que deuria ser la justicia sino el que realment és.
- Abusava del poder a través de les lleis.
- Possiblement es va suicidar l'any 339 a.C
-
-
-
-
-
Plató projecta un pensament dirigit al coneixement segur, anomenat el món de les idees. També raona sobre els fonaments de l'educació i la teoria política. -
-
-
-
- Va naixer el 411 i va morir el 480 a.C
- Va ser un sofista contemporani de Sòcrates.
- Va escriure les següents obres:Tetralogíes, Sobre la veritat i Sobre la concordància.
- Va exercir de psicòleg en la seua època.
- Afirmava la necessitat de l'autocontrol i la moderació de la vida.
- L'ètica d'Antifonte és un hedonisme moderat.
-
-
Als 20 anys va conèixer a en Sòcrates i es va convertir en el seu mestre. -
En vista d'aquesta situació, Plató va haver de fugir d'Atenes. -
aquest diàleg està dominat per un tema de caràcter socràtic, on Plató es manté fidel al ensenyament del seu mestre sòcrates.
-
-
-
La teoria de les idees no es troba formulada com a tal en cap de les seves obres, sinó tractada, des de diferents aspectes, en diverses de les seves obres. Plató afirma l'existència de dos mons: l'inteligible i el sensible. El món sensible, és el món físic, el món dels objectes sensibles i particulars, i el seu coneixement és possible a través dels sentits. En canvi el món intel·ligible és el món de les idee, és el món de la ciència, i només és possible accedir a través de la raó,
-
En aquest diàleg Plató introdueix algunes idees que no eren del tot socràtiques, algunes apuntaven ja cap a la teoria de idees.
-
Després d’uns anys fora d’Atenes, va tornar i va fundar “la academia”. L'Acadèmia va contribuir en gran mesura en el progrés de les matemàtiques i de l'astronomia. -
En aquest obra ja no apareix la influencia socràtica. Desenvolupa plenament la teoria de les idees. Encara que Sòcrates és el protagonista dels diàlegs, és Plató el que parla.
-
Creador en gran part de la terminologia científica i filosòfica. En comptes del món de les idees, Aristòtil dirigeix la mirada al món de les coses mateixes, al llenguatge i la seva relació amb el món i finalment amb l'ésser polític, és a dir, l'ésser humà. -
-
Revisió crítica de la teoria de la Idees i d'algunes de les seves conseqüències, encara que això no significa que les hagi abandonades.
-
Plató posa en qüestió el seu pensament, intentant descobrir els límits de la teoria de les idees i les llacunes del seu sistema. Plató abandona l'estil dinàmic, entusiasta i líric, gairebé no esmenta els mites, i Sòcrates ja no és el protagonista.
-
-
-
-
-
-
-
Després de la mort de Alexandre, Atenes dirigits per Leòstenes li declara la guerra a Macedònia, la qual era governada per Antipàter. La guerra finalitza amb la invasió de Antipàter a Etòlia.
-
Conflicte entre Polipercont i Casandre. Intervé Antígon ajudant a Polipercont i Ptolomeu ajuda a Casandre.
-
Guerra entre el tirà de Siracusa, Agàtocles i Cartago.
-
-
-
Les guerres síries foren una sèrie de sis conflictes armats entre els imperis selèucida i ptolemaic, van tenir lloc a la regió de Celesíria. Aquestos conflictes acabaren amb els dos imperis quasi destruïts per Roma i Pàrtia.
-
-
-
-
La República Romana va expandint-se per el Mediterrani i va conquerint els diferents regnes hel·lenístics.
-
-
-
-
Els sofistes no tenen com a objecte d'observació la physis.
-
La filosofia grega s'inicia a les colònies de l'Àsia Menor. L'escriptura i l'emersió de la moneda duen a un món d'abstracció en el qual entren en el pal els primers "filòsofs".
-
Diu que la saviesa i la virtut són la meta de la vida moral i que la sabiduría consistirà segons la doctrina estoica a seguir a la naturalesa, guiant-se per les lleis. La naturalesa és regida per la raó. -
-
-
-
-
-
-
-
-
L'aparició de la nova ciència de la naturalesa regeix una nova filosofia, aquesta l'impulsa Descartes. Apunta als principis del pensament burges els quals cristal·litzaran el segle XVIII. La tutela teològica i el coneixement i el domini del món de la nova ciència fan retornar la fe de l'ésser humà en ell mateix. -
A l'edat de vuit anys fou enviat a una escola jesuïta, anomenada La Flèche, una de les escoles mes prestigioses de l'Europa del moment. De jove va passar per períodes de llarga convalescència degut a la seva delicada salut, temps que va dedicar a llegir llibres de tota mena, entre ells de disciplines científiques i de filosofia.
-
Després de la seva etapa a La Flèche, Descartes va obtenir el títol de batxiller i de llicenciat en dret per la facultat de Poitiers, al 1616. No obstant això mai va exercir professió jurídica. -
Entre 1618 i 1622 va participar en la Guerra dels Trenta Anys. En els desplaçaments militars va conèixer Isaac Beeckman, que el va apropar al món de les matemàtiques i la física. Quan va acabar la guerra, va vendre gran part de les propietats familiars per poder gaudir d'una renda i dedicar-se a l'estudi.
-
-
Constituïa el prefaci de tres assaigs:
- Diòptrica
- Els meteors
- el més important, es coneix com a Geometria -
En aquesta obra fonamental per la filosofia de Descartes, es en el qual, el filosof Francés, demostra l'existencia de Déu i la inmortalitat de l'ánima. -
En essència, és una síntesi de el Discurs de l'mètode i les Meditacions metafísiques. -
És l'última obra publicada de René Descartes, completada en 1649 i dedicat a la reina Cristina de Suècia. L'autor contribueix a una llarga tradició de teorització de "les passions". Les passions eren experiències ara comunament anomenades emocions en el període modern. -
17 anys després de la seva mort, el seu cadàver va tornar a París, on va ser sepultat sepultura a l'Abadia de Sant-Germain-des-Prés. -
-
-
-
-
-
-
-
David Hume va néixer a Edimburg, (Escòcia) l'any 1711, descendia d'una antiga família escocesa i era fill de terratinents, però el seu pare va morir quan el futur filòsof tenia tres anys, deixant-li poca renda i el van educar el seu oncle (pastor anglicà) i la seva mare. -
La seva família el va destinar a fer la carrera de Dret, encara que des de molt jove va saber que volia dedicar-se a la Filosofia, sense vocació patí una important depressió nerviosa. Malaltia que el va afectar a la seva vida sobretot fisicament.
-
Immanuel Kant va néixer a Königsberg, Prússia oriental, actualment a l'enclavament de Kaliningrad, a Rússia. Era el quart d'onze fills, però només quatre n'arribaren a l'edat adulta. Va ser batejat com 'Emanuel', però es canvià el nom a 'Immanuel' després d'aprendre hebreu. -
Culmina la Il·lustració, la qual la denomina sota la consigna de sapere aude. La fe té el poder i la universalitat de la raó obren les portes a mobilitzacions de les masses nacionals que portaran a la revolució industrial en el segle XIX. -
Va marxar a França a estudiar filosofia a Reims i després al col·legi de Jesuïtes de La Fléche, en aquests anys es va dedicar a la redacció de la seva primera obra, Tractat de la naturalesa humana, que va completar després del seu retorn a Londres i es va començar a publicar en 1739.
-
Obra plenament anticartesiana. La seva gran aportació és la crítica radical de les tres idees innates. Però el llibre va ser un fracàs de vendes i ell mateix en va fer un resum que va publicar anònim, l'Abstract -
Va ingresar com a estudiant de teologia, on va ser alumne de Martin Knutzen, qui el va introduir en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff, i li va imbuir així mateix l’interès per la ciència natural, en particular, per la mecànica de Newton. -
El seu pare Johann Georg Kant, era un artesà alemany de Memel, en aquell temps la ciutat més al nord-est de Prússia, la mort del seu pare va interrompre els seus estudis.
-
Elaborà una teoria sobre l’origen del sistema solar, recollida posteriorment per Laplace i coneguda per teoria de Kant-Laplace. La dissertació De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis.
-
Important defensa d'una teoria ètica revolucionària: l'emotivisme. Suposa que l'origen de les idees ètiques, (morals) són els sentiments o emocions i no la raó.
-
-
-
Va ser nomenat professor ordinari de lògica i metafísica, a més es un punt clau dins la seva filosofia.
-
-
Al 1770, apartant-se de la filosofia leibnizianowolffiana i incorporant elements de l’empirisme de Hume, anà elaborant el seu sistema, que exposà en les seves obres principals, amb l'objectiu d'eliminar la polèmica existent entre el dogmatisme i l'escepticisme sobre la capacitat humana d'arribar al coneixement ple de la realitat que ens envolta.
-
Hegel en veure la incorporació de les masses a la vida social, s'adona que la llibertat que ha proporcionat la Revolució Francesa constitueix l'ordre social que a la vergada el dissol. Cal deixar enrere aquesta contradicció i formar estructures de solidaritat per posar fi a la desigualtat i la solitud; ja que la llibertat ha de ser racional. Ell creu haver superat la contradicció. -
Morí 1776 a Edimburg. David Hume constitueix una de les figures més importants de la filosofia occidental i de la Il·lustració escocesa. Va estar fortament influït pels empiristes John Locke i George Berkeley, així com per diversos escriptors francesos com Descartes. A mes la figura de Hume va influenciar a posteriors autors com Kant o Jean-Jacques Rousseau. -
-
-
-
-
-
-
No fou publicat, però, no fins el 1938
-
A principis del segle XIX, Comte proclamà la superioritat del coneixement científic sobre tots els altres sabers. Pensava que era l'únic que basat en l'experiència, proporcionava un coneixement objectiu. -
-
-
-
Màxim exponent de la Il·lustració i pensador extraordinàriament influent als segles XIX i XX. -
John Stuart Mill va nèixer a Pentonville, Londres, Anglaterra el 20 de maig del 1806. -
Fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del segle xix.
-
-
Forma part dels filòsofs de la sospita, els quals entre el segle XIX i XX plantegen cadascun un aspecte de la realitat segons la seva pròpia realitat. La principal preocupació de Marx és el creixement de la industrialització el qual duu a un augment de precarietat laboral i desigualtats socials. Intenta solucionar aquests conflictes conscienciant els obrers de la seva pròpia força davant el capital i, d'aquesta manera, retornant-los el control del seu propi destí. -
Mill es va interessar per la filosofia gràcies a James Mill, el seu pare,
el feia llegir llibres de economia, filosofia, política i dret quan tenia molts pocs anys. -
John Stuart Mill va treballar d'economista i també va treballar d'ètic.
John Stuart Mill va néixer i viure a la ciutat de Londres, Gran Bretanya. -
-
Nietzsche descobreix la música clàssica al llarg de la seva infantesa.
-
-
-
Forma part dels filòsofs de la sospita, els quals entre el segle XIX i XX plantegen cadascun un aspecte de la realitat segons la seva pròpia realitat. En un món on la descohesió social provocada per les exigències d'un món industrialitzat, i d'una medicina només basada en l'estudi de l'anatomia; Freud intenta trobar noves explicacions per plantar cara al gran nombre de casos de malalties mentals les quals deixen l'individu sec davant la realitat. -
-
-
Comença a estudiar filologia clàssica a la universitat de Bonn. -
-
Continua els seus estudis de filologia a la universitat de Leipzig, sota la supervisió de Jacob Burckhardt. -
-
-
-
-
-
-
La primera de les quatre "Consideracions Intempestives". -
-
Mill va morir a Avinyó, França el 8 de maig del 1873.
-
Segona de les quatre "Consideracions Intempestives". -
Tercera de les quatre "Consideracions Intempestives". -
Última de les "Consideracions Intempestives". -
-
-
-
-
-
-
-
Dins del rerefons de l'existencialisme cal esmentar el vitalisme de l'autor. Exalta la importància de l'afirmació de l'experiència vital per al subjecte i la dependència màxima entre les coses i jo; de manera que l'ésser humà es realitza com a tal quan es fa conscient de les circumstàncies que l'envolten. -
-
-
-
-
-
Dins del context de dues guerres mundials, Heidegger critica la filosofia tradicional en contraposant un replantejament radical de la filosofia i del que és el subjecte basant-se en l'experiència de la mateixa existència. -
En realitat, Nietzsche el va escriure l'any 1888, però va ser publicada més tard, l'any 1894. -
-
Mor d'un tumor cerebral l'any 1900. Va ser enterrat a Lützen, Alemanya. -
Forma part dels filòsofs de la sospita, els quals entre el segle XIX i XX plantegen cadascun un aspecte de la realitat segons la seva pròpia realitat. Nietzsche critica el fet que l'home es regeixi per valors morals de la religió cristiana; exalta la idea d'un superhome el qual està més enllà del 'bé' i del 'mal', aquest actua per reforçar la seva existència davant el món i la resta d'humans. -
Gadamer és una de les personalitats més importants del corrent hermenèutic de finals del segle XX. Proposa un nou concepte d'interpretació de les obres d'art. Fins aleshores, l'espectador havia estat el receptor d'una obra acabada i completament definida. L'autor serà el primer (d'una sèrie de pensadors) en atorgar l'espectador un paper actiu en la seva relació amb l'obra d'art, ja que aquest últim és el qui li proporciona el sentit. Un sentit que es modifica segons l'espectador i el context. -
Text publicat per la seva mort, però manipulat per la seva germana Elizabeth Förster Nietzsche, que va vendre el manuscrit als Nazis. D'aquest text se'n deriva Mein Kempf, on s'exposa la ideologia nazista. -
A principis del segle XIX, Comte proclamà la superioritat del coneixement científic sobre tots els altres sabers. Popper intentà buscar fonaments per solidificar les bases de les teories científiques. -
Sartre continua amb el pensament de Heidegger, definint el jo a partir de l'existència i no de l'essència. Ell nega la possibilitat de l'objectivisme científic i de l'assoliment d'un coneixement o sentit total i universal. Malgrat que Heidegger i Sartre tenen molts punts en comú, les dues teories acaben enfrontades. -
En realitat el va escriure l'any 1888, però va ser publicada l'any 1908. -
-
A principis del segle XIX, Comte proclamà la superioritat del coneixement científic sobre tots els altres sabers. Kuhn fora un dels crítics d'aquesta suposada objectivitat. -
A principis del segle XIX, Comte proclamà la superioritat del coneixement científic sobre tots els altres sabers. Feyerabend fora un dels crítics d'aquesta suposada objectivitat. -
Es considera l'últim membre de l'Escola de Frankfurt a l'Alemanya anterior al règim nazi i que es va centrar en la reflexió filosòfica sobre la pràctica científica. Habermas tingué profundes divergències amb els seus mestres i predecessors. El seu pensament es concentra en les bases de la teoria social i l'epistemologia, l'anàlisi de la societat industrial i capitalista avançada. -
-
-