Una història de les idees timeline

Period: 3300 BCE to 476 BCE

Época antiga
3298 BCE

Creació de la escriptura cuneïforme
3200 BCE

Invenció de la roda
3000 BCE

Creació de l'escriptura
3000 BCE

Invenció de l'àbac
Period: 1150 BCE to 9090 BCE

Primera colonització grega
850 BCE

Invenció de la pólvora
Period: 700 BCE to 498 BCE

Polis gregues
Period: 700 BCE to 500 BCE

Polis gregues
Period: 651 BCE to 476

Filosofia antiga
639 BCE

Tales de milet
- va naixer el 639 i va morir el 547 a.C
- fou l´iniciador de la indagació racinal sobre el univers.
- Es considera el primer filosof de la història.
- Fundador de l'escola jónica.
- Va estudiar a Egipte on va descubrir l'astronomia.
- Fou un dels mes grans astronoms i matematics de l'època.
- Va fer la primera predicació d'un eclipse.
- Defensava un orige material que es trobava a la natura : L'aigua
610 BCE

Anaximandre de milet
- Va naixer el 610 a.C i va moris el 546 a.C
- Va ser el deixeble i continuador de Tales de milet.
- Se li atribueix la mesura dels solsticis i equinocis junt a un mapa terrestre, treballs per a determinar la mesura i la distancia de les estrelles i l'afirmació de que la terra es cilindrica i ocupa el centre de l'univers.
- Defensava un orige material que es trobava a la natura anomenat apeiron.
600 BCE

Creació de la moneda
585 BCE

Anaxímenes de milet
- Va naixer el 585 i va morir el 524 a.C
- Va ser deixeble i compañer de anaximandre.
- Defenia un oirge material que es trobava en la natura: L'aire
- Va escriure un llibre en dialecte jonic anomenat: "Sobre la naturaleza". -Els seus pensaments eren totalment oposats als de Tales i Anaximandre.
582 BCE

Pitagores
- Va naixer en l'illa de samos al 582 i va morir al 507 a.C va ser un filòsof i matematic grec molt famós pel seu teorema.
- Afirmava que tot era matematic ( estudi i clasificació dels numeros)
- Va viatgar a Mesopotamia i a Egipte on va aprende tots els seus coneixements matematics.
- Va fundar la seua primera escola durant la tirania de polícrates.
- Afirma que l'extructura de l'univers era aritmetica i geometrica.
- Els pitagorics eren una organització grega de astronoms, matematics...
535 BCE

Heraclito
- Va naixer el 535 i va morir al 484 a.C
- El podem incloure entre els filòsofs físics que pensaven que el món procedia d'un principi natural.
- Per a Heraclit aquest principi era el foc.
- Afirma que el fundament de tot estava en el canvi incessant.
- Va escriure un llibre anomenat " Sobre la naturalesa" títol ja doant per altres filòsofs.
530 BCE

Parmenides
- Va naixer entre el 530 i el 515 a.C
- Va escriure una sola obra (un poema èpic)
- Presenta el seu pensament en parts: La veritat, Les opinions dels mortals
- Va estudiar en l'escola pitagòrica i l'abandonà per formar la seua pròpia escola
- Estava convençut de que amb el pensament sols es podia arribar a la veritat .
- El seu principi es bassat en el ser (un ser unic, inmutable, immòbil i indivisible.
509 BCE

Aparició concepte de Democràcia
509 BCE

Aparició de la democracia com a concepte
Period: 509 BCE to 27 BCE

La República romana
500 BCE

Hipias
- La major part del seu coneixement prové de Plató.
- Va viatjar sobretot a Esparta i Sicilia.
- Ensenyava sabers com la matemàtica, la geometría, l'astronomía, l'història, la poesía i la filosofía.
- Defensava la naturalesa.
- Va donar orige a la unitat de l'espècie humana.
- Va acceptar també l'existencia de les lleis divines.
500 BCE

Naixement de la medicina
490 BCE

Gorgias
- Va naixer el 490 i va moir el 380 a.C
- Va ser alumne de Emperocles i va treballar com a gerent de l'embaixà de la seua ciutat.
- Entre les seues obres destaquen:
- Encomio a Helena *Defensa de Palamedes Tambe va escriure discursos polìtics com:
- Oració fúnebre i * Discurs olímpic I un tractat anomenat " Sobre el no-ser "
- Es dedicava a l'ensenyança i va compartir el relativisme amb Protagores.
490 BCE

Protagoras
- Va ser el primer sofista .
- Va naixer l'any 490 a.C
- Es dedicava a l'ensenyança basada en l'art del discurs persuasiu.
- Va elaborar un codi penal per a Turios.
- Va escriure tres obres: Sobre la veritat, Antilogies i Sobre els deus
- Definia el relativisme del coneixement i dels valors.
- Va negar l'existència de dits valors i les veritats universals per a tots els homes.
470 BCE

Sòcrates (470 aC - 399 aC)

Sòcrates i les escoles socràtiques comencen a preocupar-se per l'home i la seva dimensió moral i intel·lectual.
460 BCE

Pródico
- Va naixer entre el 460 i 470 a.C
- Va ser un sofista educador en l'art de triomfar, en la política i un mestre del llenguatge
- Se li atribueix la fàbula de " Heracles en la encrucijada "
- Respecte a la religió: teoria naturalista sobre l'orige de la religió
- Es deia que era ateo
- La seua principal obra va ser: " sobre la anturalesa de l'home i horai "
450 BCE

Trasímaco
- Va naixer el 450 a.C
- Era un excelent retòric i orador, i a més a més ensenyava ètica i política.
- Mantingué una postura realista, recolzant que la justicia es l'interés del més fort.
- No l'interesava el que deuria ser la justicia sino el que realment és.
- Abusava del poder a través de les lleis.
- Possiblement es va suicidar l'any 339 a.C
Period: 450 BCE to 460 BCE

Escola atomista
Period: 431 BCE to 404 BCE

Guerra del Peloponés
429 BCE

Mort de Pericles
Period: 428 BCE to 427 BCE

3a i 4rta invasió de l'Àtica
424 BCE

Plató (424 aC - 348 aC)

Plató projecta un pensament dirigit al coneixement segur, anomenat el món de les idees. També raona sobre els fonaments de l'educació i la teoria política.
422 BCE

Escoles socràtiques
422 BCE

Batalla d'Anfilopis
411 BCE

Mort de Protàgores
411 BCE

Antifonte
- Va naixer el 411 i va morir el 480 a.C
- Va ser un sofista contemporani de Sòcrates.
- Va escriure les següents obres:Tetralogíes, Sobre la veritat i Sobre la concordància.
- Va exercir de psicòleg en la seua època.
- Afirmava la necessitat de l'autocontrol i la moderació de la vida.
- L'ètica d'Antifonte és un hedonisme moderat.
Period: 411 BCE to 500 BCE

Sofistes
407 BCE

Plató alumne de'n Sòcrates

Als 20 anys va conèixer a en Sòcrates i es va convertir en el seu mestre.
399 BCE

Condemna de mort a Sòcrates

En vista d'aquesta situació, Plató va haver de fugir d'Atenes.
Period: 399 BCE to 389 BCE

Primer diàleg ( diàleg de juventud)

aquest diàleg està dominat per un tema de caràcter socràtic, on Plató es manté fidel al ensenyament del seu mestre sòcrates.
395 BCE

Inici de la guerra de Corinto
393 BCE

Guerra de Tebas i Esparta
389 BCE

Començament de la teoria de les idees.

La teoria de les idees no es troba formulada com a tal en cap de les seves obres, sinó tractada, des de diferents aspectes, en diverses de les seves obres. Plató afirma l'existència de dos mons: l'inteligible i el sensible. El món sensible, és el món físic, el món dels objectes sensibles i particulars, i el seu coneixement és possible a través dels sentits. En canvi el món intel·ligible és el món de les idee, és el món de la ciència, i només és possible accedir a través de la raó,
Period: 389 BCE to 385 BCE

Segon diàleg ( diàleg de transició)

En aquest diàleg Plató introdueix algunes idees que no eren del tot socràtiques, algunes apuntaven ja cap a la teoria de idees.
387 BCE

Fundació de "la academia"

Després d’uns anys fora d’Atenes, va tornar i va fundar “la academia”. L'Acadèmia va contribuir en gran mesura en el progrés de les matemàtiques i de l'astronomia.
Period: 386 BCE to 370 BCE

Tercer diàleg (diàleg de maduresa)

En aquest obra ja no apareix la influencia socràtica. Desenvolupa plenament la teoria de les idees. Encara que Sòcrates és el protagonista dels diàlegs, és Plató el que parla.
384 BCE

Aristòtil (384 aC - 322 aC)

Creador en gran part de la terminologia científica i filosòfica. En comptes del món de les idees, Aristòtil dirigeix la mirada al món de les coses mateixes, al llenguatge i la seva relació amb el món i finalment amb l'ésser polític, és a dir, l'ésser humà.
371 BCE

Batalla de Leuctra
Period: 371 BCE to 347 BCE

Diàleg crític i de vellesa

Revisió crítica de la teoria de la Idees i d'algunes de les seves conseqüències, encara que això no significa que les hagi abandonades.
Period: 369 BCE to 347 BCE

Diàlegs d'autocrítica

Plató posa en qüestió el seu pensament, intentant descobrir els límits de la teoria de les idees i les llacunes del seu sistema. Plató abandona l'estil dinàmic, entusiasta i líric, gairebé no esmenta els mites, i Sòcrates ja no és el protagonista.
362 BCE

Pau entre Tebas i Esparta
357 BCE

Batalla d'Atenes contra Macedònia
352 BCE

Els Macedonis conquisten Tessàlia
347 BCE

L'academia queda en mans de Espeusip
341 BCE

Grecia: domini macedònic
Period: 334 BCE to 168 BCE

Conquestes d'Alexandre el Gran
Period: 323 BCE to 322 BCE

Guerra de Làmia

Després de la mort de Alexandre, Atenes dirigits per Leòstenes li declara la guerra a Macedònia, la qual era governada per Antipàter. La guerra finalitza amb la invasió de Antipàter a Etòlia.
Period: 319 BCE to 315 BCE

Segona guerra dels Diàdocs

Conflicte entre Polipercont i Casandre. Intervé Antígon ajudant a Polipercont i Ptolomeu ajuda a Casandre.
Period: 311 BCE to 306 BCE

Tercera guerra de Sicília

Guerra entre el tirà de Siracusa, Agàtocles i Cartago.
Period: 308 BCE to 301 BCE

Quarta guerra dels Diàdocs.
Period: 307 BCE to 200 BCE

Epicurisme
Period: 274 BCE to 168 BCE

Guerres síries

Les guerres síries foren una sèrie de sis conflictes armats entre els imperis selèucida i ptolemaic, van tenir lloc a la regió de Celesíria. Aquestos conflictes acabaren amb els dos imperis quasi destruïts per Roma i Pàrtia.
Period: 264 BCE to 241 BCE

Primera Guerra Púnica
Period: 218 BCE to 201 BCE

Segona Guerra Púnica
Period: 149 BCE to 146 BCE

Tercera Guarra Púnica
Period: 148 BCE to 30 BCE

Conquista romana dels regnes hel·lenístics.

La República Romana va expandint-se per el Mediterrani i va conquerint els diferents regnes hel·lenístics.
105 BCE

Invenció del paper
Period: 100 BCE to 300 BCE

Escepticisme
Period: 27 BCE to 476 BCE

Imperi romà
5 BCE

Els sofistes

Els sofistes no tenen com a objecte d'observació la physis.
Period: 5 BCE to 149 BCE

Filosofia grega

La filosofia grega s'inicia a les colònies de l'Àsia Menor. L'escriptura i l'emersió de la moneda duen a un món d'abstracció en el qual entren en el pal els primers "filòsofs".
4 BCE

Séneca (Estoïcisme)

Diu que la saviesa i la virtut són la meta de la vida moral i que la sabiduría consistirà segons la doctrina estoica a seguir a la naturalesa, guiant-se per les lleis. La naturalesa és regida per la raó.
Period: 4 BCE to 1 BCE

Naixement de l'imperi
Period: 380 to 1500

L'ordre de Déu
Period: 476 to 1453

Filosofia Medieval
1453

Creació de la imprenta
Period: 1453 to 1800

Història filosofia moderna
Oct 12, 1489

Colonització de Colón a Amèrica
Period: 1492 to 1789

Edat moderna
1565

Invenció del llapis
Mar 31, 1596

René Descartes (1596 - 1650)

L'aparició de la nova ciència de la naturalesa regeix una nova filosofia, aquesta l'impulsa Descartes. Apunta als principis del pensament burges els quals cristal·litzaran el segle XVIII. La tutela teològica i el coneixement i el domini del món de la nova ciència fan retornar la fe de l'ésser humà en ell mateix.
Period: 1604 to 1612

Descartes estudia a La Flèche

A l'edat de vuit anys fou enviat a una escola jesuïta, anomenada La Flèche, una de les escoles mes prestigioses de l'Europa del moment. De jove va passar per períodes de llarga convalescència degut a la seva delicada salut, temps que va dedicar a llegir llibres de tota mena, entre ells de disciplines científiques i de filosofia.
1616

Descartes: Universitat de Poitiers

Després de la seva etapa a La Flèche, Descartes va obtenir el títol de batxiller i de llicenciat en dret per la facultat de Poitiers, al 1616. No obstant això mai va exercir professió jurídica.
Period: 1618 to 1622

Descartes: Carrera militar

Entre 1618 i 1622 va participar en la Guerra dels Trenta Anys. En els desplaçaments militars va conèixer Isaac Beeckman, que el va apropar al món de les matemàtiques i la física. Quan va acabar la guerra, va vendre gran part de les propietats familiars per poder gaudir d'una renda i dedicar-se a l'estudi.
Aug 29, 1632

Neix John Locke
1637

Descartes: Discurs del mètode

Constituïa el prefaci de tres assaigs:
- Diòptrica
- Els meteors
- el més important, es coneix com a Geometria
1641

Descartes: Meditacions metafísiques

En aquesta obra fonamental per la filosofia de Descartes, es en el qual, el filosof Francés, demostra l'existencia de Déu i la inmortalitat de l'ánima.
1644

Descartes: Principis de filosofia

En essència, és una síntesi de el Discurs de l'mètode i les Meditacions metafísiques.
1649

Descartes: Les passions de l'ànima

És l'última obra publicada de René Descartes, completada en 1649 i dedicat a la reina Cristina de Suècia. L'autor contribueix a una llarga tradició de teorització de "les passions". Les passions eren experiències ara comunament anomenades emocions en el període modern.
1667

Sepultura de Descartes

17 anys després de la seva mort, el seu cadàver va tornar a París, on va ser sepultat sepultura a l'Abadia de Sant-Germain-des-Prés.
1689

Locke: Carta sobre la tolerància
1689

Locke: Assaig sobre el govern civil
1690

Locke: Alguns pensaments sobre educació
1690

Locke: Assaig sobre l'enteniment humà
Period: 1700 to 1760

La raó i l'època de les llums
Oct 28, 1704

Mort Locke
1706

Locke: La conducta de l'enteniment
Apr 26, 1711

Neix Hume

David Hume va néixer a Edimburg, (Escòcia) l'any 1711, descendia d'una antiga família escocesa i era fill de terratinents, però el seu pare va morir quan el futur filòsof tenia tres anys, deixant-li poca renda i el van educar el seu oncle (pastor anglicà) i la seva mare.
1722

Hume: Estudis academics

La seva família el va destinar a fer la carrera de Dret, encara que des de molt jove va saber que volia dedicar-se a la Filosofia, sense vocació patí una important depressió nerviosa. Malaltia que el va afectar a la seva vida sobretot fisicament.
Apr 22, 1724

Neix Kant

Immanuel Kant va néixer a Königsberg, Prússia oriental, actualment a l'enclavament de Kaliningrad, a Rússia. Era el quart d'onze fills, però només quatre n'arribaren a l'edat adulta. Va ser batejat com 'Emanuel', però es canvià el nom a 'Immanuel' després d'aprendre hebreu.
Apr 22, 1724

Immanuel Kant (1724 - 1804)

Culmina la Il·lustració, la qual la denomina sota la consigna de sapere aude. La fe té el poder i la universalitat de la raó obren les portes a mobilitzacions de les masses nacionals que portaran a la revolució industrial en el segle XIX.
1734

Hume: Anys a França

Va marxar a França a estudiar filosofia a Reims i després al col·legi de Jesuïtes de La Fléche, en aquests anys es va dedicar a la redacció de la seva primera obra, Tractat de la naturalesa humana, que va completar després del seu retorn a Londres i es va començar a publicar en 1739.
1739

Hume: Tractat sobre la naturalesa humana

Obra plenament anticartesiana. La seva gran aportació és la crítica radical de les tres idees innates. Però el llibre va ser un fracàs de vendes i ell mateix en va fer un resum que va publicar anònim, l'Abstract
1740

Kant: Estudis a la Universitat de Königsberg

Va ingresar com a estudiant de teologia, on va ser alumne de Martin Knutzen, qui el va introduir en la filosofia racionalista de Leibniz i Wolff, i li va imbuir així mateix l’interès per la ciència natural, en particular, per la mecànica de Newton.
1746

Kant: Mort del seu pare

El seu pare Johann Georg Kant, era un artesà alemany de Memel, en aquell temps la ciutat més al nord-est de Prússia, la mort del seu pare va interrompre els seus estudis.
Period: 1747 to 1755

Kant: Activitat científica

Elaborà una teoria sobre l’origen del sistema solar, recollida posteriorment per Laplace i coneguda per teoria de Kant-Laplace. La dissertació De mundi sensibilis atque intelligibilis forma et principiis.
1751

Hume: Investigació sobre els principis de la moral

Important defensa d'una teoria ètica revolucionària: l'emotivisme. Suposa que l'origen de les idees ètiques, (morals) són els sentiments o emocions i no la raó.
1757

Hume: Investigació sobre l´enteniment humà
Period: 1760 to 1840

Revolució Industrial
1770

Kant: Docència a la Universitat de Königsberg

Va ser nomenat professor ordinari de lògica i metafísica, a més es un punt clau dins la seva filosofia.
Period: 1770 to 1831

L'esperit del poble
Period: 1770 to 1804

Criticisme de Kant

Al 1770, apartant-se de la filosofia leibnizianowolffiana i incorporant elements de l’empirisme de Hume, anà elaborant el seu sistema, que exposà en les seves obres principals, amb l'objectiu d'eliminar la polèmica existent entre el dogmatisme i l'escepticisme sobre la capacitat humana d'arribar al coneixement ple de la realitat que ens envolta.
Aug 27, 1770

G. W. F. Hegel (1770 - 1831)

Hegel en veure la incorporació de les masses a la vida social, s'adona que la llibertat que ha proporcionat la Revolució Francesa constitueix l'ordre social que a la vergada el dissol. Cal deixar enrere aquesta contradicció i formar estructures de solidaritat per posar fi a la desigualtat i la solitud; ja que la llibertat ha de ser racional. Ell creu haver superat la contradicció.
Aug 25, 1776

Mort Hume

Morí 1776 a Edimburg. David Hume constitueix una de les figures més importants de la filosofia occidental i de la Il·lustració escocesa. Va estar fortament influït pels empiristes John Locke i George Berkeley, així com per diversos escriptors francesos com Descartes. A mes la figura de Hume va influenciar a posteriors autors com Kant o Jean-Jacques Rousseau.
1781

Kant: Crítica de la raó pura
1788

Kant: Crítica de la raó pràctica
Period: 1789 to 2024

Edat contemporània
Period: May 5, 1789 to Nov 9, 1799

Revolució Francesa
1790

Kant: Crítica del judici
1796

Invenció de la vacuna
Period: 1796 to 1803

Kant: Opus postumum

No fou publicat, però, no fins el 1938
Jan 19, 1798

Auguste Comte (1798 - 1857)

A principis del segle XIX, Comte proclamà la superioritat del coneixement científic sobre tots els altres sabers. Pensava que era l'únic que basat en l'experiència, proporcionava un coneixement objectiu.
Period: 1800 to 1900

El rerefons del subjecte
Period: 1800 to 2000

La ciència a debat
Period: 1800 to 2023

Història de la filosofia contemporània
Feb 12, 1804

Mort de Kant

Màxim exponent de la Il·lustració i pensador extraordinàriament influent als segles XIX i XX.
May 20, 1806

Neix John Stuart Mill

John Stuart Mill va nèixer a Pentonville, Londres, Anglaterra el 20 de maig del 1806.
1812

Estudis Mill

Fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del segle xix.
Jun 18, 1815

Derrota de Napoleó
May 5, 1818

Karl Marx (1818 - 1883)

Forma part dels filòsofs de la sospita, els quals entre el segle XIX i XX plantegen cadascun un aspecte de la realitat segons la seva pròpia realitat. La principal preocupació de Marx és el creixement de la industrialització el qual duu a un augment de precarietat laboral i desigualtats socials. Intenta solucionar aquests conflictes conscienciant els obrers de la seva pròpia força davant el capital i, d'aquesta manera, retornant-los el control del seu propi destí.
Jul 17, 1818

Mill: Interès per la filosofia

Mill es va interessar per la filosofia gràcies a James Mill, el seu pare,
el feia llegir llibres de economia, filosofia, política i dret quan tenia molts pocs anys.
1826

Mill: Ofici i residencia

John Stuart Mill va treballar d'economista i també va treballar d'ètic.
John Stuart Mill va néixer i viure a la ciutat de Londres, Gran Bretanya.
1843

Mill: Un sistema de lògica (A System of Logic)
Period: Oct 15, 1844 to 1856

Infantesa de Nietzsche

Nietzsche descobreix la música clàssica al llarg de la seva infantesa.
1848

Mill: Principis d'economia política (Principles of Political Economy)
Period: 1856 to 1864

Adolescència Nietzsche
Mar 6, 1856

Sigmund Freud (1856 - 1939)

Forma part dels filòsofs de la sospita, els quals entre el segle XIX i XX plantegen cadascun un aspecte de la realitat segons la seva pròpia realitat. En un món on la descohesió social provocada per les exigències d'un món industrialitzat, i d'una medicina només basada en l'estudi de l'anatomia; Freud intenta trobar noves explicacions per plantar cara al gran nombre de casos de malalties mentals les quals deixen l'individu sec davant la realitat.
1859

Mill: Sobre la llibertat (On Liberty)
1861

Mill: Utilitarisme (Utilitarism)
1864

Nietzsche: Estudis a Bonn

Comença a estudiar filologia clàssica a la universitat de Bonn.
Period: 1864 to 1879

Joventut i Formació Professional Nietzsche
Oct 15, 1865

Nietzsche: Estudis a Leipzig

Continua els seus estudis de filologia a la universitat de Leipzig, sota la supervisió de Jacob Burckhardt.
1868

Nietzsche: Descoberta de la música de Wagner
1869

Mill: La submissió de les dones (The Subjection of Women)
1870

Creció de la màquina d'escriure
1872

Nietzsche: El Naixement de la Tragèdia a través de l'Esperit de la Música
1873

Mill: Autobiografia (Autobiography)
1873

Nietzsche: Sobre la veritat i la mentida en sentit extramoral
1873

Nietzsche: David Strauss, el confessor i l'escriptor

La primera de les quatre "Consideracions Intempestives".
Period: 1873 to 1876

Nietzsche: Període Romàntic. Filosofia de la Nit
May 8, 1873

Mort Mill

Mill va morir a Avinyó, França el 8 de maig del 1873.
1874

Nietzsche: Avantatges i desavantatges de la història per a la vida

Segona de les quatre "Consideracions Intempestives".
1874

Nietzsche: Schopenhauer com a educador

Tercera de les quatre "Consideracions Intempestives".
1876

Nietzsche: Richard Wagner a Bayreuth

Última de les "Consideracions Intempestives".
Period: 1876 to 1882

Nietzsche: Període positivista. Filosofia del Matí
1878

Nietzsche: Humà, massa humana
1881

Nietzsche: Aurora
1882

Nietzsche: La Gaia Ciència
Period: 1882 to 1885

Nietzsche: Filosofia del migdia
Period: 1882 to 1900

Nietzsche: Període Fonamental o Crític
Period: 1883 to 1885

Nietzsche: Així parlà Zaratustra
May 9, 1883

José Ortega y Gasset (1883 - 1955)

Dins del rerefons de l'existencialisme cal esmentar el vitalisme de l'autor. Exalta la importància de l'afirmació de l'experiència vital per al subjecte i la dependència màxima entre les coses i jo; de manera que l'ésser humà es realitza com a tal quan es fa conscient de les circumstàncies que l'envolten.
Period: 1885 to 1900

Nietzsche: Filosofia del capvespre
1886

Nietzsche: Més enllà del bé i del mal
1887

Nietzsche: La genealogia de la moral
1888

Nietzsche: El cas Wagner. Nietzsche contra Wagner.
1889

Nietzsche: El crepuscle del ídols
Sep 26, 1889

Martin Heidegger (1889 - 1879)

Dins del context de dues guerres mundials, Heidegger critica la filosofia tradicional en contraposant un replantejament radical de la filosofia i del que és el subjecte basant-se en l'experiència de la mateixa existència.
1894

Nietzsche: L’Anticrist

En realitat, Nietzsche el va escriure l'any 1888, però va ser publicada més tard, l'any 1894.
Period: 1900 to 1968

Existencialismes i vitalismes
Aug 25, 1900

Mort de Nietzsche

Mor d'un tumor cerebral l'any 1900. Va ser enterrat a Lützen, Alemanya.
Aug 25, 1900

Friedrich Nietzsche (1844 - 1900)

Forma part dels filòsofs de la sospita, els quals entre el segle XIX i XX plantegen cadascun un aspecte de la realitat segons la seva pròpia realitat. Nietzsche critica el fet que l'home es regeixi per valors morals de la religió cristiana; exalta la idea d'un superhome el qual està més enllà del 'bé' i del 'mal', aquest actua per reforçar la seva existència davant el món i la resta d'humans.
Nov 2, 1900

Hans-Georg Gadamer (1900 - 2002)

Gadamer és una de les personalitats més importants del corrent hermenèutic de finals del segle XX. Proposa un nou concepte d'interpretació de les obres d'art. Fins aleshores, l'espectador havia estat el receptor d'una obra acabada i completament definida. L'autor serà el primer (d'una sèrie de pensadors) en atorgar l'espectador un paper actiu en la seva relació amb l'obra d'art, ja que aquest últim és el qui li proporciona el sentit. Un sentit que es modifica segons l'espectador i el context.
1901

Nietzsche: La voluntat de poder

Text publicat per la seva mort, però manipulat per la seva germana Elizabeth Förster Nietzsche, que va vendre el manuscrit als Nazis. D'aquest text se'n deriva Mein Kempf, on s'exposa la ideologia nazista.
Jul 27, 1902

Karl Popper (1902 - 1994)

A principis del segle XIX, Comte proclamà la superioritat del coneixement científic sobre tots els altres sabers. Popper intentà buscar fonaments per solidificar les bases de les teories científiques.
Jun 21, 1905

Jean-Paul Sartre (1905 - 1980)

Sartre continua amb el pensament de Heidegger, definint el jo a partir de l'existència i no de l'essència. Ell nega la possibilitat de l'objectivisme científic i de l'assoliment d'un coneixement o sentit total i universal. Malgrat que Heidegger i Sartre tenen molts punts en comú, les dues teories acaben enfrontades.
1908

Nietzsche: Ecce Homo

En realitat el va escriure l'any 1888, però va ser publicada l'any 1908.
Period: Jul 18, 1914 to Nov 11, 1918

Primera Guerra Mundial
Jul 18, 1922

Thomas Kuhn (1922 - 1996)

A principis del segle XIX, Comte proclamà la superioritat del coneixement científic sobre tots els altres sabers. Kuhn fora un dels crítics d'aquesta suposada objectivitat.
Jan 13, 1924

Paul Feyerabend (1924 - 1994)

A principis del segle XIX, Comte proclamà la superioritat del coneixement científic sobre tots els altres sabers. Feyerabend fora un dels crítics d'aquesta suposada objectivitat.
Jun 18, 1929

Jürgen Habermas (1929 - actualitat)

Es considera l'últim membre de l'Escola de Frankfurt a l'Alemanya anterior al règim nazi i que es va centrar en la reflexió filosòfica sobre la pràctica científica. Habermas tingué profundes divergències amb els seus mestres i predecessors. El seu pensament es concentra en les bases de la teoria social i l'epistemologia, l'anàlisi de la societat industrial i capitalista avançada.
Period: Sep 1, 1939 to Sep 2, 1945

Segona Guerra Mundial
Period: 1950 to 2000

Crisi de la raó moderna
Period: 1980 to 2000

L'espectador entra a escena