-
Period: 3300 BCE to 476 BCE
Época antiga
-
3298 BCE
Creació de la escriptura cuneïforme
-
3200 BCE
Invenció de la roda
-
3000 BCE
Creació de l'escriptura
-
3000 BCE
Invenció de l'escriptura
-
3000 BCE
Invenció de l'àbac
-
Period: 3000 BCE to 5000 BCE
Art romà
-
1298 BCE
Invenció del rellotge mecànic
-
Period: 1150 BCE to 9090 BCE
Primera colonització grega
-
850 BCE
Invenció de la pólvora
-
Period: 700 BCE to 498 BCE
Polis gregues
-
Period: 700 BCE to 500 BCE
Polis gregues
-
680 BCE
Creació de la moneda
-
600 BCE
Creació de la moneda
-
509 BCE
Aparició concepte de Democràcia
-
509 BCE
Aparició de la democracia com a concepte
-
Period: 509 BCE to 27 BCE
La República romana
-
500 BCE
Naixement de la medicina
-
Period: 476 BCE to 1492
Edat Mitjana
-
470 BCE
Sòcrates (470 aC - 399 aC)
Sòcrates i les escoles socràtiques comencen a preocupar-se per l'home i la seva dimensió moral i intel·lectual. -
424 BCE
Plató (424 aC - 348 aC)
Plató projecta un pensament dirigit al coneixement segur, anomenat el món de les idees. També raona sobre els fonaments de l'educació i la teoria política. -
422 BCE
Escoles socràtiques
-
410 BCE
El món de les idees
-
384 BCE
Aristòtil (384 aC - 322 aC)
Creador en gran part de la terminologia científica i filosòfica. En comptes del món de les idees, Aristòtil dirigeix la mirada al món de les coses mateixes, al llenguatge i la seva relació amb el món i finalment amb l'ésser polític, és a dir, l'ésser humà. -
Period: 334 BCE to 168 BCE
Conquestes d'Alexandre el Gran
-
Period: 334 BCE to 168 BCE
Conquestes d'Alexandre el Gran
-
Period: 307 BCE to 200 BCE
Epicurisme
-
Period: 264 BCE to 241 BCE
Primera Guerra Púnica
-
Period: 218 BCE to 201 BCE
Segona Guerra Púnica
-
Period: 149 BCE to 146 BCE
Tercera Guarra Púnica
-
105 BCE
Invenció del paper
-
Period: 100 BCE to 300 BCE
Escepticisme
-
Period: 27 BCE to 476 BCE
Imperi romà
-
5 BCE
Els sofistes
Els sofistes no tenen com a objecte d'observació la physis. -
Period: 5 BCE to 149 BCE
Filosofia grega
La filosofia grega s'inicia a les colònies de l'Àsia Menor. L'escriptura i l'emersió de la moneda duen a un món d'abstracció en el qual entren en el pal els primers "filòsofs". -
Period: 4 BCE to 1 BCE
Naixement de l'imperi
-
Period: 380 to 1500
L'ordre de Déu
-
1453
Creació de la imprenta
-
Oct 12, 1489
Colonització de Colón a Amèrica
-
Period: 1492 to
Edat moderna
-
1565
Invenció del llapis
-
René Descartes (1596 - 1650)
L'aparició de la nova ciència de la naturalesa regeix una nova filosofia, aquesta l'impulsa Descartes. Apunta als principis del pensament burges els quals cristal·litzaran el segle XVIII. La tutela teològica i el coneixement i el domini del món de la nova ciència fan retornar la fe de l'ésser humà en ell mateix. -
Period: to
La raó i l'època de les llums
-
Immanuel Kant (1724 - 1804)
Culmina la Il·lustració, la qual la denomina sota la consigna de sapere aude. La fe té el poder i la universalitat de la raó obren les portes a mobilitzacions de les masses nacionals que portaran a la revolució industrial en el segle XIX. -
Period: to
Revolució Industrial
-
Period: to
L'esperit del poble
-
G. W. F. Hegel (1770 - 1831)
Hegel en veure la incorporació de les masses a la vida social, s'adona que la llibertat que ha proporcionat la Revolució Francesa constitueix l'ordre social que a la vergada el dissol. Cal deixar enrere aquesta contradicció i formar estructures de solidaritat per posar fi a la desigualtat i la solitud; ja que la llibertat ha de ser racional. Ell creu haver superat la contradicció. -
Period: to
Edat contemporània
-
Period: to
Revolució Francesa
-
Invenció de la vacuna
-
Auguste Comte (1798 - 1857)
A principis del segle XIX, Comte proclamà la superioritat del coneixement científic sobre tots els altres sabers. Pensava que era l'únic que basat en l'experiència, proporcionava un coneixement objectiu. -
Period: to
El rerefons del subjecte
-
Period: to
La ciència a debat
-
Derrota de Napoleó
-
Karl Marx (1818 - 1883)
Forma part dels filòsofs de la sospita, els quals entre el segle XIX i XX plantegen cadascun un aspecte de la realitat segons la seva pròpia realitat. La principal preocupació de Marx és el creixement de la industrialització el qual duu a un augment de precarietat laboral i desigualtats socials. Intenta solucionar aquests conflictes conscienciant els obrers de la seva pròpia força davant el capital i, d'aquesta manera, retornant-los el control del seu propi destí. -
Sigmund Freud (1856 - 1939)
Forma part dels filòsofs de la sospita, els quals entre el segle XIX i XX plantegen cadascun un aspecte de la realitat segons la seva pròpia realitat. En un món on la descohesió social provocada per les exigències d'un món industrialitzat, i d'una medicina només basada en l'estudi de l'anatomia; Freud intenta trobar noves explicacions per plantar cara al gran nombre de casos de malalties mentals les quals deixen l'individu sec davant la realitat. -
Creció de la màquina d'escriure
-
José Ortega y Gasset (1883 - 1955)
Dins del rerefons de l'existencialisme cal esmentar el vitalisme de l'autor. Exalta la importància de l'afirmació de l'experiència vital per al subjecte i la dependència màxima entre les coses i jo; de manera que l'ésser humà es realitza com a tal quan es fa conscient de les circumstàncies que l'envolten. -
Martin Heidegger (1889 - 1879)
Dins del context de dues guerres mundials, Heidegger critica la filosofia tradicional en contraposant un replantejament radical de la filosofia i del que és el subjecte basant-se en l'experiència de la mateixa existència. -
Period: to
Existencialismes i vitalismes
-
Friedrich Nietzsche (1844 - 1900)
Forma part dels filòsofs de la sospita, els quals entre el segle XIX i XX plantegen cadascun un aspecte de la realitat segons la seva pròpia realitat. Nietzsche critica el fet que l'home es regeixi per valors morals de la religió cristiana; exalta la idea d'un superhome el qual està més enllà del 'bé' i del 'mal', aquest actua per reforçar la seva existència davant el món i la resta d'humans. -
Hans-Georg Gadamer (1900 - 2002)
Gadamer és una de les personalitats més importants del corrent hermenèutic de finals del segle XX. Proposa un nou concepte d'interpretació de les obres d'art. Fins aleshores, l'espectador havia estat el receptor d'una obra acabada i completament definida. L'autor serà el primer (d'una sèrie de pensadors) en atorgar l'espectador un paper actiu en la seva relació amb l'obra d'art, ja que aquest últim és el qui li proporciona el sentit. Un sentit que es modifica segons l'espectador i el context. -
Karl Popper (1902 - 1994)
A principis del segle XIX, Comte proclamà la superioritat del coneixement científic sobre tots els altres sabers. Popper intentà buscar fonaments per solidificar les bases de les teories científiques. -
Jean-Paul Sartre (1905 - 1980)
Sartre continua amb el pensament de Heidegger, definint el jo a partir de l'existència i no de l'essència. Ell nega la possibilitat de l'objectivisme científic i de l'assoliment d'un coneixement o sentit total i universal. Malgrat que Heidegger i Sartre tenen molts punts en comú, les dues teories acaben enfrontades. -
Period: to
Primera Guerra Mundial
-
Thomas Kuhn (1922 - 1996)
A principis del segle XIX, Comte proclamà la superioritat del coneixement científic sobre tots els altres sabers. Kuhn fora un dels crítics d'aquesta suposada objectivitat. -
Paul Feyerabend (1924 - 1994)
A principis del segle XIX, Comte proclamà la superioritat del coneixement científic sobre tots els altres sabers. Feyerabend fora un dels crítics d'aquesta suposada objectivitat. -
Jürgen Habermas (1929 - actualitat)
Es considera l'últim membre de l'Escola de Frankfurt a l'Alemanya anterior al règim nazi i que es va centrar en la reflexió filosòfica sobre la pràctica científica. Habermas tingué profundes divergències amb els seus mestres i predecessors. El seu pensament es concentra en les bases de la teoria social i l'epistemologia, l'anàlisi de la societat industrial i capitalista avançada. -
Period: to
Segona Guerra Mundial
-
Period: to
Crisi de la raó moderna
-
Period: to
L'espectador entra a escena