-
Les divisions internes van afavorir la instauració d’una nova dinastia califal, la dels abbàssides, que van
traslladar la capital a Bagdad -actual Iraq-, des d’on van dominar la major part del món islàmic a partir
del 750. -
Des de Medina, Mahoma va posar en pràctica una de les obligacions dels musulmans: fer la guerra santa
(jihad) contra els infidels per estendre l’islam. Entre els anys 622 i 630 es van produir una sèrie
d’enfrontaments militars que culminarien amb la conquesta de la Meca. Poc després, la majoria de les
tribus d’Aràbia acceptaren la seva autoritat. -
No estava gens clar qui havia de succeir Mahoma després de la seva mort. Això va provocar tensions i
enfrontaments per veure qui ocupava el càrrec de Califa, que en àrab vol dir “l’ombra de Déu a la
Terra”. Els quatre primers en fer-ho van ser familiars i amics seus que l’havien conegut personalment,
així que van ser anomenats Rashidun (“ben guiats”). -
La facció sunnita va imposar-se a la fitna i la família omeia va fer-se amb el califat, iniciant una dinastia
que duraria gairebé un segle. Van moure la capital de l’imperi a Damasc (Síria), des d’on van
reemprendre una campanya de conquesta territorial per desviar l’atenció de la qüestió successòria que
portaria l’imperi a a la serva màxima expansió territorial. -
El 711 un exèrcit format majoritàriament
per berebers (població autòctona del nord
d’Àfrica) però dirigits per una minoria àrab
van travessar l’estret de Gibraltar, iniciant la
conquesta del regne visigot. -
La Batalla de Covadonga, any 722 D.C, va tenir lloc a la zona muntanyosa d'Astúries, on un grup d'uns 300 homes es van enfrontar a uns 20.000 sarraïns, reduint-se la batalla a una cova anomenada Covadonga on es van refugiar els guerrers comandats per Don Pelayo. -
les tropes dels francs, liderats per Carlos Martel, van derrotar a Tours, a prop de Poitiers, l'exèrcit musulmà que havia entrat a Europa per la península ibèrica 20 anys abans. Amb aquesta victòria aconseguien frenar l'avenç imparable dels soldats del Califat dels Omeia. -
Les divisions internes van afavorir la instauració d’una nova dinastia califal, la dels abbàssides, que van
traslladar la capital a Bagdad -actual Iraq-, des d’on van dominar la major part del món islàmic a partir
del 750. -
Harún al-Rashid, ascendeix al tron califal. El rei Offa de Mercia conquereix Kent i posa fi al govern dels reis Ealhmund i Sigered a West Kent. Imposa el senyoriu mercià sobre el regne, però permet que un rei local, Heaberht, governi allà. -
L’any 929 Abderraman III es va sentir prou fort com per independitzar-se religiosament del califat de
Bagdad, iniciant el període més conegut com Califat de Còrdova. -
A partir del segle XI la unitat del califat es va desfer i es van anar formant petits territoris independents
anomenats taifes. -
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de julio de 1212) fue la mayor de las libradas entre musulmanes y cristianos en suelo hispánico, marcó un hito en la historia de lo que tradicionalmente conocemos como reconquista y proporcionó argumento tanto para la historia como para la leyenda sobre la Edad Media española. -
L’últim territori musulmà a la Península Ibèrica va ser la taifa de Granada que l’any 1238 estava governat
per la dinastia nassarita. -
l'any 1292 les tropes cristianes al comandament del rei Sanç IV van conquerir la plaça de Tarifa, llavors sota dominació nord-africana. Aquest esdeveniment militar va ser el més important del regnat del rei Bravo i un dels de més transcendència de la Reconquesta.