-
Societat geografica de Paris.
El seu objectiu és convertir-se en una trobada de totes les institucions y persones interesades en la Geografía, els viatges y l'exploració, es convoquen als millors intel·lectuals de l'època amb el propòsit d'organitzar un grup que es dedicara a l'estudi del planeta. Els membres originals d'aquestes societats tenien unes ocupacions molt variades, ja que hi havia militars, naturalistes, navegants, comerciants, eclesiàstics ... Julio Vernes n'és un exemple francès. -
Doctrina Monroe, per James Monroe.
''Amèrica pels americans''. Durant el segle XIX l'imperi dels Estats Units té un creixement brutal, el proteccionisme europeu obliga als nord americans a crear noves àrees de comerç on vendre els seus excedents. Així doncs l'imperi dels EE.UU presenta unes característiques diferents a l'europeu i aquestes diferències es basen en la Doctrina Monroe:
van ser el principi de la política exterior dels Estats Units, no permitir la interveció de les potències europees en asumptes interns a Amèrica. -
Societat geografica de Berlín.
La creació d'aquest societat volia tenir com a resultat una entitat semblant a la parisina, la seva creació va estar gracies a Von Humboldt. -
Les guerres de l'opi. (1839-1842 i 1856-1860)
Es van produir arran de la prohibició xinesa del comerç britànic d'opi procedent de l'Índia. Les guerres van permetre a la Gran Bretanya aconseguir l'enclavament de Hong Kong i obrir ports al comerç internacional. -
Societat geografica de Rússia.
És una de les societats científiques més antigues del món. Va ser fundada per Fiódor Litke a San Petersburg, Rússia. Ha organitzat expedicions que van jugar un papaer molt important en el descobriment i exploració de Siberia, Àsia central o l'oceà Pacífic, per exemple. -
Geographical Society of London
Dos anys desprès de la creació de la societat geografica de Berlín va apareixer també a Londres, Geographical Society of London, que va pasar a ser la Royal Geographical Society of London, quan la reina Victoria li va concedir el títol de ''reial''. Livingstone va ser un dels referents d'aquesta societat. -
Segona Revolució Industrial (1870-1914)
Un seguit d'innovacions tecnològiques van impulsar una segona fase de la industrialització. L'avenç tecnològic va ser el resultat de la rapidesa amb què la indústria va aplicar els resultats de la investigació científica: Nous mitjans de transport, l'electricitat, xarxes de telegrafia, nous oficis i productes,... -
Màquina D'escriure, Sholes i Glidden.
-
La Gran deperssió.
La primera gran crisi econòmica a nivell global; Es va aplicar la política proteccionisme que prohibeix les importacions i si vols fer-ho has de pagar (es desenvolupa aquesta política per crear un ''interior més atractiu''). -
Telèfon, Meucci / Bell
-
Làmpada d'incandescència amb filament, Edison.
-
Taylorisme i fordisme
Taylorisme: L'enginyer nord-americà F.W Taylor va demostrar que l'eficiència en el treball podia millorar mitjançant l'estalvi de temps, va simplificar les operacions de producció amb l'objectiu d'augmentar la productivitat mitjançant l'especialització, amb el fi d'abolir els costos de producció i els preus.
Fordisme: Sistema creat per Henry Ford, convina la producció en sèrie amb els incentius salarials als treballadors. -
Conferència de Berlí.
La conferència va ser convocada pel Regne de Portugal i organitzada pel Canceller d'Alemanya Otto von Bismarck amb la finalitat de resoldre els problemes que creava l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la Cursa per l'Àfrica. Volen decidir el futur. Volen la legalització de l'ocupació imperialista, delimitar el futur d'Àfrica i solucionar les disputes europees. -
Crisi de Fashoda.
Crisi de Fashoda va ser el nom que se li va possar al conjunt d'episodis quan França i el Regne Unit deciden construir el ferrocarril, destinades a unir les seves colònies africanes. La ciutat de Fashoda, al Sudàn, situada en la intersecció de les dues línies, es convertí en l'escenari de la confrontació.
Finalment, tot i França tenir una flota més numerosa i més armada, no va servir-li de res ja que estaven lluny de la teva terra, i la Gran Bretanya tenía un plà naval millor. -
Guerra Anglo-Boer.
Els bóers eran extrangers de origen holandès que es van establir en la zona de El Cabo a mitjans del segle XVII. Van influir factors polítics, econòmics que formavent part de la cultura imperialista. Es destaca a Cecil Rhodes, home de negocis i governador britànic de El Cabo, com a instigador del conflicte. Per tant en el fenòmen van participar factors tan polítics com econòmics. El seu objectiu era conseguir per al Regne Unit el domini del sur d'Àfrica. -
Entente cordiale.
Així se li denomina a un tractat de pau o no agressió i regulació colonial entre el Regne Unit i França.
L'aparició d'aquest tractat va suposar la fi de segles de conflictes entre ambdues nacions i el començament d'una coexistència pacífica, que avui dia continuarà present. -
Crisis marroquines (1904 I 1911)
Van enfrontar-se Alemanya i França per la pretensió francesa d'establir un protectorat al Marroc. La conferència d'Algesires va establir-hi un protectorat francoespanyol amb el suport de la Gran Bretanya. -
Refrigerador domèstic, General Electric.
-
L'atac a Pearl Harbor.
Va ser una ofensiva militar efectuada per l'Armada Imperial Japonesa contra la base naval dels Estats Units a Pearl Harbor (Hawaii). L'atac pretenía ser una acció preventiva destinada a evitar la intervenció de la Flota del Pacífic dels Estats Units en les accions militars que l'Imperi del Japó estava planejant realitzar al Sud-est Asiàtic contra les possessions ultramarines del Regne Unit, França, Països Baixos i Estats Units.
