-
Period: 265 BCE to 711
LA ROMANITZACIÓ I EL REGNE VISIGOT
-
Period: 264 BCE to 201 BCE
Guerres Púniques I, II (264 aC - 201aC)
Les guerres Púniques van ésser una sèrie de 3 guerres entre les dos potències expansionistes : Roma i Cartago. Primera Guerra (264-241 a. de C.)
Va concloure amb la victoria romana conquerint Sicília, Còrsega i Sardenya i amb la repleguada dels cartaginesos cap a la Península Ibèrica. Segona Guerra (218-201 a.de C.)
Desembarcament dels romans a Empúries en l'any 218 a. de C . Les legions d’Escipió van desembarcar a Empúries.
Fí del imperi cartaginès i comença la romanització. -
170 BCE
Ocupació del litoral mediterrani (218-170 a. de C.) i conquesta de la Meseta (170-29 a. de C.)
L'ocupació del litoral mediterrani va ser efectuada sense resistència. Els romans van ocupar el litoral mediterrani i les valls de l'Ebre i del Guadalquivir. La conquesta de la Meseta no va ser fàcil pels romans degut als numerosos enfrentaments com ara : Viriat i Numancia. -
29 BCE
La pacificació de la franja cantàbrica (29-19 a. de C.)
En aquesta desena d'anys tenen loc les guerres càntabres. Roma, dirigida pel emperador August, perseguia la pacificació d'aquests pobles, l'accés als rics jaciments de la zona i que deixessin d'atacar a les ciutats romanes. -
24 BCE
Pont romà de Còrdoba (24 aC)
L'emperador August va decidir aixecar el pont de Còrdoba sobre el riu Guadalquivir.
Va ser un dels mitjans més importants d'entrada a la ciutat des de la zona sud de la península ibèrica per ser l'únic punt per creuar el riu sense utilitzar cap tipus d'embarcació. Probablement la Via Augusta que anava des de Roma fins a Cadis passava per ell. -
16 BCE
Teatre romà de Mérida (16-15 a. de C)
El Teatre romà de Mèrida és un teatre històric aixecat per l'antiga Roma a la colònia Augusta Emèrita, actual Mèrida (Badajoz). -
14 BCE
Divisió en províncies (14 ac)
August va decidir dividir la Hispania concurrida en províncies. Les ja conquerides que no requerien la presència permanent de legions, dirigides pel senat, i les encara no pacificades, dirigides per l'emperador.
Tarraconensis (gairebé tota la meitat nord, capital a Tarraco), Bètica (més o menys l'actual Andalusia, capital Corduba) i la Lusitània (comunitat autònoma d'Extremadura i Portugal, capital a Emèrita Augusta, actual Mèrida). D'aquesta manera la base de l'organització eren les cuitats. -
12 BCE
La Tríada mediterrània
L'economia de la Hispania Romana es basava en una economia colonial on la materia primera era fondamental per transformarla en productes manufacturats a un preu superior. La base de la producció seguia sent la tríada mediterrània (cereals, vinya i
olivera). -
10 BCE
Reconstrucció de Tarraco (segle I aC)
La cuitat de Tarraco fundada en el segle III aC. va ser reconstruida en el segle I aC. -
100
Reconstrucció Barcino
Barcino va ser fundada al segle I a. de C i posteriorment reconstruida al segle II d. de C. -
Period: 200 to 300
Crisi del segle III
En aquest segle, el món romà pateix una enorme crisi que finalment acabarà amb ell. Causes internes:
L'economia es basava en el treball dels esclaus i la contínua arribada de productes de Roma (calia mantindre conquestes i campanyes contra els enemics). Devaluació de la moneda i augment de preus. Causes externes:
Constant pressió dels pobles bàrbars. Conseqüències:
Canvi en la manera de producció (escassetat de esclaus), ruralització i decadència moral, cultural i artística. -
313
Emperador Constantí declara la llibertat de cultes a l'Imperi Romà (313 dC)
Emperador Constantí declara la llibertat de cultes a l'Imperi Romà i ambos axil finalizan les persecucions. -
380
Emperador Teosodi declara el cristianisme com a religió oficial (380 dC)
L'emperador Teodosi en l'Edicte de Tessalònica converteix al cristianisme en la religió
oficial de l'Estat. Des del punt de vista social va tenir una gran acceptació entre les classes altes i
mitjanes. -
554
Toledo nova capital (554 aC)
Després de que es formés el Regne de Tolosa i de la derrota a Vouillé a mans dels francs el 507 els empeny cap al sud i més tard, el 554, faran de Toledo la seva capital, constituint-ne així el primer estat peninsular independent. -
571
Regne Leovigild
Durant la segona meitat del segle VI el rei Leovigilid va derrotar als sueus incorporant-los al seu regne i va expulsar els rebels vascons cap al nord. El seu fill Recared assoleix la unitat religiosa. Els visigots eren arrians. -
Period: 711 to 1492
AL-ANDALUS I LA CATALUNYA MUSULMANA
-
Period: 711 to 1492
L’EXPANSIÓ DEL MÓN CRISTIÀ. ELS REGNES DE CATALUNYA I ARAGÓ
-
712
Emirat depenent de Damasc (711-756) i Emirat independent de Bagdad (756-929)
Emirat depenent de Damasc (711-756)
Al-Andalus es converteix en una provincia de l'emirat d'Omeia amb capital a Damasc. Dependència polítca i religiosa del califa de Damasc.
Emirat independent de Bagdad (756-929)
Els Omeies són substituïts violentament pels Abasides i la capital es traslladada a Bagdad. Un Omeia, Abd Ar Rahman I fuig d'Orient i es refugia a Al-Andalus convertint-lo en un regne independent en l’àmbit polític, en el religiós reconeixerà l'autoritat del califa de Bagdad. -
929
Califat de Còrdova (929-1031) i Primeres taifes (1031-1095)
Califat de Còrdova (929-1031)
Durant una fragmentació de l'Islam, Abd ar Rahman III es proclama califa a Còrdova, assumint tots els poders polítics i religiosos. És l'etapa de major esplendor de l'Islam peninsular. Primeres taifes (1031-1095)
Al-Andalus es fragmenta en nombrosos regnes minúsculs, els regnes de taifes. Els regnes cristians del nord aprofitaran aquesta situació per a avançar cap al sud i l'any 1085 prendran Toledo. -
988
Borrell II es desvincula dels francs ( no renovación pacte de vassallatge) (988)
El 988 Borrell II es nega a renovar el pacte de vassallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, i instaura la independència de fet del comte de Barcelona respecte del rei de França -
1031
Etapa de domini cristià (segle XI - XIII )
Després del declivi del Califat de Còrdova després de la mort d’ Almanzor i el seu enfonsament definitiu al 1031 i la seva divisió en regnes de taifes és l'inici de l'expansió cristiana cap al sud. Sanç III el Major de Navarra (1000-1035) destaca per unir gairebé tots els regnes Cristians a excepció de Lleó i els Comtats catalans. Amb la seva mort, aparecen Castella i Aragó. -
1095
Almoràvits (1095-1146) i Segones taifes (1146-1175)
Almoràvits (1095-1146)
Els reis de taifes peninsulars criden als almoràvits del nord d'Àfrica per a frenar l'avanç cristià. Els almoràvits unificaran novament Al-Andalus i acabaran amb les taifes.
Segones taifes (1146-1175)
L'Imperi Almoràvit es disgrega tant al Marroc com a la península, Al-Andalus torna a fragmentar-se en regnes de taifes. -
1137
Unió definitiva entre Aragó i Catalunya (1137)
Amb les noces entre Peronella d'Aragó i Ramón Berenguer IV de Barcelona, s'estableix l'unió del dos regnes. A la zona de Lleó i Castella destaca la figura d'Alfons VII que serà reconegut com a emperador per tots els reis
peninsulars tant musulmans com a cristians, aquest Alfons VII va reconèixer la independència de Portugal. -
1175
Almohades (1175-1235) i Regne natzarí de Granada (1235-1492)
Almohades (1175-1235)
Cridats per a frenar als cristians; de nou a l'arribar a la Península unifiquen tot el territori i acaben amb les taifes. Regne natzarí de Granada (1235-1492)
Victòria dels cristians sobre els almohades en Les Naves de Tolosa (12129). Els musulmans quedaran reduïts al regne de Granada, que comprenia les actuals províncies de Granada, Almería i Màlaga i resistirà fins a la seva presa pels Reis Catòlics en 1492. -
1300
Aturada en la Reconquesta (segles XIV i XV)
Portugal i Aragó havien acabat la seva expansió peninsular al segle XIII. Els musulmans han quedat reduïts al Regne de Granada i no hi ha gairebé fets d'armes, amb l'excepció de la conquesta cristiana de ciutats properes a l'Estret de Gibraltar per evitar l'arribada de nous contingents nordafricans.
Quan els Reis Catòlics posen ordre en aquest regne i garanteixen l'autoritat monàrquica es produeix l'última fase amb la presa del Regne de Granada entre 1488 i 1492. -
Period: 1300 to 1500
LA BAIXA EDAT MITJANA I LA CONFIGURACIÓ DE L'ESTAT MODERN
-
1348
Pesta Negra (1348 )
La pesta negra va ser una epidèmia de pesta, que va devastar Europa i Àsia a mitjans del segle XIV i que va provocar la mort d’aproximadament un terç de la població europea. -
1369
La Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó és molt different a la de Castella a causa de la seva estructura política
Hi ha excedents agraris importants, abundància d'una moneda forta i de ciutats pròsperes a causa del seu gran
desenvolupament comercial, i l'aliança entre el rei i l'alta burgesia que són les bases indispensables per a la conquesta d'un gran imperi comercial.
Període que destaca per:
1. El desenvolupament del comerç a llarga distància.
2. Aspectes jurídics del comerç.
3. L'expansió militar. -
1369
La Corona de Castella
En quant a l'economia, Castella s'especialitza en cultius comercials i és un autèntic fracàs si parlem d'industria. En l'aspect social, els camperols son explotats degut a la disminució demogràfica. La política és complexa ja que trobem una guerra civil entre Pere I, fill d'Alfons XI i el seu germà bastard, Enric de Trastàmara. Després de 1369, el poder real s'afebleix i els Reis Catòlics acabràn per imposar tot el seu poder. -
1380
La gran crisi (segona meitat del segle XIV i el segle XV)
Les epidèmies i les males collites creen un panorama
desolador. Catalunya va ser la zona més afectada.
Hi ha una crisi econòmica greu a partir de 1380. Les males collites generen una pujada exagerada dels preus, i la situació causa el fenomen dels moviments migratoris de
camperols a les ciutats.
En el panorama financer els banquers s'han arruïnat en prestar diners al rei el qual no els va poder recuperar. Els banquers catalans falleixen i la hisenda reial també està en crisi. -
1412
Compromís de Casp (1412)
El Compromís de Casp fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó.
Van triar com a rei a Ferran I (dinastia castellana dels Trastàmara). -
1471
Fi de la guerra entre Lluis IX i Joan II (1471)
En plena radicalització del conflicte el rei Lluis IX de França, va amenaçar amb envair el regne pel Nord.
Per poder seguir la guerra contra el seu fill, Joan II, que també era rei de Navarra, no va tenir més va remeiar que comprar la pau amb França lliurant-li els territoris del Rosselló i la Cerdanya. La guerra acaba el 1471, el príncep de Viana mor (era molt malaltís) i Joan II aixafaria als seus contraris que freturosos de candidat no tenien justificació per seguir lluitant. -
1516
Regnat Carles I, V d'Alemanya (1516-1556)
Va ser un rei molt conflictiu i poc estimat a la peninsula, degut a que va ser criat a l'extranger rodejat de nobles extranjers. El gran número de guerres que va realitzar va generar un augment d'impostos. Va generar múltiples revoltes. Va contraure martimoni amb Isabel de Portugal. També va haver d'aturar la revolta protestant iniciada per Martin Lutero, obligant als prínceps protestants a tornar al culte catòlic. Guerres:
- França
- Islam
- Protestants -
Period: 1516 to
ELS ÀUSTRIES MAJORS. CARLES V I FELIP II
-
1556
Felip II (1556 -1598)
Política Interior
• Capital a Madrid
• Revolta de les Alpujarres (1568)
• Mort de l’infant don Carlos
• Cas d’Antonio Pérez Política exterior
• Lluita amb els Turcs al Mediterrani. 1571 Lliga Santa i Batalla de Lepant
• Conflictes als PPBB amb els protestants. Resolucions del Concili de
Trento (1545 -1563)
• Guerra contra Anglaterra (1585-1604).
• 1581 Reclama la corona de Portugal. Matrimonis :
- Maria Tudor, reina
d’Anglaterra.
- María Manuela de
Portugal.
- Isabel de Valois
- Ana d’Àustria -
Derrota Armada Invencible (1588)
Durant la guerra per conquerir les Illes Britàniques la flota espanyola es va quedar a Calais, on esperaven l'arribada de la flota de l'duc de Parma. Abans de l'arribada del duc van ser atacats els anglesos. Aquests van tallar els cables de les àncores, i la flota espanyola es va perdre endins al Mar del Nord. Només uns pocs vaixells van seguir ancorats i van intentar ser rescatats per altres vaixells espanyols, però van ser aniquilats en la Batalla de Gravelines. -
Felip III d’Àustria (1598-1621)
Introdueix la figura del Valido, que prendrà decisions polítiques i militars. S'expulsen els moriscos i l'any 1618 s'inicia la Guerra dels Trenta Anys. -
Period: to
ELS ÀUSTRIES MENORS, FELIP III, FELIP IV i CARLES II
-
Felip IV d’Àustria (1621-1665)
Política Interior: relitza la Guerra dels Segadors
(1640-1652) i proclama l'any 1668 la Independència de
Portugal.
Política exterior: firma la Pau de Westfalia l'any 1648
la qual suposa la Independència d’Holanda. L'any 1659 realitza també la Pau dels Pirineus. -
Carles II d’Àustria (1665-1700)
El seu regnat es va caracteritzar per una crisi econòmica endèmica, tot i que a Aragó i la zona de la Mediterrània es va produir un moviment de recuperació.
Carles II va morir a Madrid, a l'edat de quaranta anys, deixant un testament successori que provocaria la guerra de successió que donaria pas a una nova dinastia a la monarquia d'Espanya, la dels Borbons. -
Guerra de successió i el Tractat d’Utrech (1701- 1713)
El Tractat d'Utrecht van ser una sèrie d'acords, signats entre 1713 i 1715, que van finalitzar amb la Guerra de Successió.
Aquesta guerra, va debilitar l'Imperi espanyol fins que finalment va lliurar, a través del tractat, la majoria dels seus territoris a Europa. El Tractat d'Utrecht va donar lloc a un reordenament, tant polític com territorial, a l'Europa de segle XVII.