-
En ella el rei godo Rodrigo va ser derrotat i probablement va perdre la vida a mans de les forces del Califato Omeya comandades per Tàriq ibn Ziyad. La derrota va ser tan completa que va suposar el final de l'Estat visigot a la península ibèrica. https://www.youtube.com/watch?v=DEDOmdRLg8E -
Les principals causes de la batalla de Covadonga van ser les següents: La negativa de Pelayo i altres dirigents asturis a pagar impostos als invasors musulmans. La voluntat del governador musulmà d'Astúries, Munuza, de castigar la rebel·lió astur, perquè no servís d'exemple d'altres que la volguessin imitar. https://www.youtube.com/watch?v=gf1q-b4XMZs -
La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre del 732 i va enfrontar les hosts de Carlos Martel contra un exèrcit omeia que havia envaït el regne merovingi dels francs. Les forces musulmanes eren comandades per Al-Gafiqi, governador de la província d'Al-Andalus, a l'actual Espanya. https://www.youtube.com/watch?v=idL_xyDmFjI -
Com si fos una maledicció, Roncesvalles va ser l'escenari d'una segona derrota carolíngia el 824, sota el regnat de Ludovico Pío, fill i successor de Carlemany. Aquesta vegada, una aliança de caps cristians i musulmans va frustrar l'intent del rei franc d'ampliar la Marca Hispànica cap a l'oest. https://www.youtube.com/watch?v=H0gngxXSmsE -
La conquesta de Girona el 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia del territori que es convertí en el comtat de Girona i que amb el temps passaria a formar part del Principat de Catalunya. La conquesta de Girona després de poc més de set dècades des de la invasió musulmana d'Hispània representà l'oportunitat dels descendents dels refugiats visigots al Regne Franc de retornar als antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus. -
Luis I, anomenat el Piadoso (en llatí: Ludovicus Pius; Chasseneuil, 16 d'abril de 778-Ingelheim am Rhein, 20 de juny de 840), va ser rei d'Aquitània (781-814), coemperador (813-814), emperador i rei dels francs des del 28 de gener de 814 fins a la seva mort, amb una breu interrupció el 833-834. Fill i successor de Carles I el Gran (Carlomagno), durant el seu regnat es va donar un ràpid declivi a l'Imperi carolingi alimentat per les disputes successòries amb els seus fills. -
Va reforçar les amistoses relacions que el seu pare havia mantingut amb el papat i es va convertir en el seu protector després de derrotar els llombards a Itàlia. Va combatre els musulmans que amenaçaven les seves possessions a la península ibèrica i va intentar apoderar-se del territori, encara que va haver de batre's en retirada i a causa d'un atac dels vascons, va perdre tota la seva rereguarda, així com Roldán, al congost de Roncesvalles . -
Mort. Víctima de la tuberculosi, Alfons XII va morir abrigallat per la seva dona i els seus dos infantes (com es recull al famós quadre L'últim petó, de Juan Antonio Benlliure, 1887, al Museu del Prado) al madrileny Palau del Pardo el 25 de novembre de 1885. -
Batalla de Rovirans va ser una batalla duta a terme l'any 992 (altres fonts diuen que 985) en què van lluitar lon exèrcits invasors d'Almanzor i l'exèrcit comtal de Borrell II. Segons les cròniques de l'època, Barcelona va caure sota el jou musulmà els darrers anys del segle X encara que els comtats catalans no es van rendir sense lluitar. Una de les accions bèl·liques d'aquesta invasió va ser la batalla de Rovirans (algunes cròniques la situen a prop de l'actual Terrassa). -
En retirar-se el seu pare comte Suniario I que, el 947, va prendre l'hàbit monacal a l'abadia benedictina de Lagrasse, a la vora del riu Orbieu a Carcassona, va cedir els seus dominis als seus fills Borrell i Miró, que havien de governar conjuntament. El correinat de tots dos va durar fins a la mort de Miró I el 966, quedant Borrell II com a únic representant al capdavant dels comtats, de Barcelona, Girona i Osona. -
El Califat Omeia de Còrdova o Califat d'Occident, i oficialment com el Segon Califat Omeya,1 va ser un estat musulmà andalusí governat per la dinastia omeia, després de l'autoproclamació de l'emir Abderramán III com a califa el 929. El seu territori abastava Iberia i nord d'Àfrica, amb capital a Còrdova. El Califat va succeir a l'emirat independent instaurat per Abderramán I el 756. -
A la seva mort, i en el que és un dels episodis més controvertits de la seva vida, va llegar els seus regnes a les ordres militars, cosa que no va ser acceptada per la noblesa, que va triar el seu germà Ramiro II el Monjo a Aragó i García Ramírez el Restaurador a Navarra, dividint així el seu regne. -
La noblesa aragonesa va rebutjar el casament de Peronella amb el fill Alfons VII de Castella, temorosos de caure sota el domini de Castella. Des del 24 d'agost del 1136, a l'11 d'agost del 1137 es forjà un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar el jove comte de Barcelona amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat. -
va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven a la Croada albigesa. Simó de Montfort va guanyar la batalla, en la qual va morir Pere el Catòlic. -
La conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madîna Mayûrqa (actual Palma de Mallorca) va caure al desembre del primer any, però la resistència musulmana a les muntanyes va durar dos anys més. -
La conquesta de València va ser el conjunt de maniobres militars que van portar a l'annexió de la major part del territori actual de la Comunitat Valenciana a la Corona d'Aragó. En tan sols setze anys, entre el 1229 i el 1245, la Corona d'Aragó va aconseguir la conquesta de gran part del que posteriorment seria conegut com el Regne de València. -
Va ser entre el 1396 i el 1410 rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i comte de Barcelona. Igualment va ser rei de Sicília entre 1409 i 1410. A més va ser el fundador de la Reial Cartoixa de Valldecrist, cinquena a Espanya. Martí I va ser anomenat «l'Humà» per la seva gran passió per les Humanitats i els llibres. La biblioteca de Martí I és la primera que podem anomenar renaixentista, si en aquest temps de la història d'Espanya ja es pot emprar el terme. -
Campanya militar de conquista del regne de Nàpols, sota domini angeví, per part d'Alfons IV de Catalunya-Aragó.Emparentats amb Conradí, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des que vaig morir (1268). Després de la conquesta de Sicília, les tropes catalanosicilianes havien ocupat sovint l’extrem sud del regne napolità des que Pere II de Catalunya-Aragó havia ocupat l’illa (1282) i havia posat el peu a Calàbria (1283). Jaume II, el 1285-91. -
La Sentència Arbitral de Guadalupe va ser una resolució jurídica dictada al Monestir de Santa Maria de Guadalupe, Extremadura, el 21 d'abril de 14861 per Ferran el Catòlic per alliberar els camperols remesses del Principat de Catalunya dels mals usos als quals els tenien sotmesos els senyors feudals a canvi del pagament d'una indemnització. -
El terme descobriment d'Amèrica s'utilitza per referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques Al segle xv, el terme descobriment era sinònim de cristianització. Per les raons anteriors, s'anomena descobriment d'Amèrica l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib.