-
Reforma educativa i de l’exèrcit.
L'exèrcit espanyol, en aquest moment tenia un excés d'oficialitat, de manera que l'anomenada Llei Azaña (abril de 1931) admetia la retirada amb sou de tots els generals i oficials que no volguessin prestar jurament de fidelitat a la República.
Un dels primers objectius de la República va ser l'eradicació de l'analfabetisme a través de l'acreixement de centres docents públics a través de les idees exposades per determinats docents d'acord amb principis metodològics actius renovats. -
Period: to
Govern Provisional
El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 -
Period: to
Bienni Reformista (progressista)
Amb l’aprovació de la Constitució de 1931, Niceto Alcalá Zamora va passar a ocupar la presidència de la República i Manuel Azaña va convertir-se en cap del govern. -
Eleccions municipals que donen el triomf als partits republicans
El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Es proclama la II República dirigida. A Catalunya, aquesta tasca la dugué a terme Francesc Macià.
Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola. -
Guanyen les eleccions generals republicans i socialistes (Manuel Azaña es va convertir en cap de govern i Niceto Alcalá Zamora en President de la República).
El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola on van juanyar republicans i socialistes. -
Constitució del 1931
La Constitució de la República Espanyola fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Reforma agrícola (expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers)
Pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya perquè al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. -
Cop d’estat del general Sanjurjo
El 10 d'agost de 1932 el general José Sanjurjo, que havia declarat la seva lleialtat al nou govern democràtic el 1931, es va aixecar contra la República a Sevilla. El cop de Sanjurjo va fracassar. -
S’aprova a les Corts l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat per Francesc Macià, i aprovat en referèndum. -
Period: to
Bienni negre (conservador)
El període és caracteritzat per la coalició governamental formada pels republicans d’Alejandro Lerroux i els elements majoritaris en el parlament de la CEDA, que practicà una política reformista de l’anterior legislatura de centreesquerra. -
Eleccions general que donaren la victòria a partits de l’esquerra i dreta.
Van ser les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Creació de Falange Espanyola de les JONS (partit polític d’extrema dreta)
Falange Espanyola es va donar a conèixer en un míting celebrat en el Teatre de la Comèdia de Madrid el 29 d'octubre de 1933. En el període de la II República va exercir un important paper en el desenvolupament dels esdeveniments que van conduir a la Guerra Civil. -
Paralització o desmantellament de les reformes progressistes.
S'enfrontà amb el govern de la Generalitat a causa de la Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament català, a fi de protegir els camperols -
Revolució d'Octubre a Astúries i a Catalunya. Supressió de l’Estatut de Catalunya.
Va ser un moviment de vaga revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el Segon bienni de la Segona República Espanyola de la II República. -
José María Gil-Robles (CEDA) nomenat ministeri de Guerra i, com tal, nomena el general Francisco Franco cap de l'Estat Major.
Va ser un polític i advocat espanyol, diputat en les Corts republicanes entre 1931 i 1939, i ministre de la Guerra en 1935. -
Period: to
Front popular
El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any. -
Period: to
El Front popular i les dretes seguiren camins diferents.
El nou govern va reprendre la política reformista i fa una àmplia amnistia, mentre que la dreta inicià el camí de la conspiració. -
En les eleccions generals guanya la coalició del Front Popular. A Catalunya, Companys tornà al capdavant de la Generalitat.
Els socialistes espanyols s'havien negat a col·laborar amb els republicans d'esquerra de classe mitjana de Manuel Azaña, ja que estaven buscant el seu propi programa d'exclusivisme revolucionari. -
Period: to
Aixecament militar, dirigit pel general Francisco Franco, contra el govern republicà.
Va ser una revolta militar dirigida contra el Govern de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any que va tenir lloc al juliol d'aquest any, i succeint a l'assassinat del principal dirigent de l'oposició José Calvo Sotelo. El seu fracàs parcial va conduir a una guerra civil i, derrotada la República, a l'establiment d'una dictadura, vigent al país fins a la mort del dictador Francisco Franco en 1975.
