-
-
Antes de la Segunda Guerra Mundial, la ciudad era un centro de la vida y la cultura judía en Polonia. Durante la invasión alemana de Polonia el 1 de septiembre de 1939, Varsovia sufrió ataques aéreos y bombardeos fuertes. Las tropas alemanas entraron a Varsovia el 29 de septiembre, poco después de su rendición. -
L'1 de setembre de 1939, Anna té 10 anys, l'Alemanya nazi envaeix Polònia: la Segona Guerra Mundial ha començat. -
el 10 de maig de 1940, els nazis també envaeixen els Països Baixos. L'exèrcit holandès es va rendir cinc dies després. De poc, però segurs, els ocupants introdueixen nombroses lleis i regulacions que dificulten la vida dels jueus. Els parcs, cinemes i botigues estan prohibits per als jueus. El seu pare perd el control de la seva companyia, perquè els jueus ja no poden ser propietaris de companyies. Tots els nens jueus, inclosa Anna, han d'anar, separats, a una escola jueva.
-
1940, són obligats a traslladar-se a Gueto de Varsòvia. Aquí s'enfronten a les persecucions i humiliacions que els nazis duen a terme, a més de la por a la mort i les tortures, que sempre hi són presents.
-
A la primavera de 1942, a la Casa del darrere de la seva companyia al carrer Prinsengracht 263, el pare d'Ana va començar condicionar un amagatall, Rep ajuda dels seus vells col·legues. Després arriben a quatre persones més per amagar-se en la Casa del darrere. El lloc és una mica apretat, Ana ha caminar sigilosament i, moltes vegades te por Ana rep un diari com a regal. En els dos anys que s'amaga, Ana escriu sobre el que passa a la casa del darrere, però també sobre el que sent i pensa. -
15 de març de 1942 els alemanys manen formar al pati als ocupants de l'edifici que habita la família Szpilman, i seleccionen a l'atzar a part d'ells per a la deportació. Wladyslaw i la seva família es lliuren, de moment.
-
El 19 de abril de 1943, Szpilman contempla desde la ventana de su reclusión cómo el «ghetto» se subleva. A pesar de su absoluta inferioridad de medios, los judíos combaten con la fuerza de la desesperación y resisten casi un mes.
-
novembre de 1944, Ana és traslladada novament. Juntament amb la seva germana, és deportada al camp de concentració de Bergen-Belsen. Els seus pares romanen a Auschwitz. Les condicions a Bergen-Belsen també són miserables: gairebé no hi ha menjar, fa molt fred i Anna, a l'igual que la seva germana, contreu febre tifoide. -
L'1 d'agost de 1944, amb l'exèrcit soviètic davant Varsòvia, és el moment de la revolta dels polonesos, de la qual Szpilman pot contemplar l'inici des de la seva finestra, amb l'atac a la caserna alemany a la banda del seu pis. Així, quan arribin els russos trobaran ja constituït a un Govern polonès i hauran de tractar amb ell; no s'atreviran a atacar perquè no ho permetrien els aliats occidentals. -
els oficials de policia la descobreixen i arresten juntament amb els altres amagats, 4 d'agost de 1944. La policia també arresta dos dels protectors passen a la presó a Amsterdam i el camp de trànsit Westerbork, fins que els nazis els van traslladar a el camp de concentració i extermini d'Auschwitz-Birkenau -
Al febrer de 1945, moren a conseqüències d'aquesta malaltia, primer Margot, poc després Anna. De tots els amagats, només Otto va sobreviure a la guerra. És alliberat d'Auschwitz pels russos i, durant el seu llarg viatge de retorn als Països Baixos, pren coneixement que la seva dona Edith ha mort. -
El Tribunal Militar Internacional (IMT) està compost per jutges dels Estats Units, Gran Bretanya, França i la Unió Soviètica. Les principals autoritats nazis seran acusades i portades a judici a Nuremberg, Alemanya, d'acord amb l'article 6 de l'Estatut d'l'IMT. -
Els quatre fiscals principals de l'Tribunal Militar Internacional (IMT), Robert H. Jackson (Estats Units), Francois de Menthon (França), Roman A. Rudenko (Unió Soviètica) i Sir Hartley Shawcross (Gran Bretanya), presenten acusacions contra 24 oficials nazis d'alt rang.
-
El Tribunal Militar Internacional (IMT) anuncia els seus veredictes. Imposa la sentència de mort a 12 acusats (Goering, Ribbentrop, Keitel, Kaltenbrunner, Rosenberg, Frank, Frick, Streicher, Sauckel, Jodl, SeyssInquart i Bormann). Tres són sentenciats a cadena perpètua (Hess, el ministre d'economia Walther Funk i Raeder). Quatre reben sentències que van des dels 10 als 20 anys (Doenitz, Schirach, Speer i Neurath).