-
L'any 785 la presència d'un exèrcit franc va facilitar que els habitants de Girona els lliuressin la ciutat. Poc temps més tard, eren ocupats els territoris de l'Urgell, la Cerdanya, els Pallars i la Ribagorça, -
L'any 801, després d'un llarg setge, Barcelona va ser presa per un exèrcit conduit per Lluís el Piadós, fill de Carlemany. Poc després la conquesta es va estabilitzar en una línia frontera que anava des de les Corberes, l'eix Llobregat-Cardener, el Segre mitja i Tremp.
-
L'any 870, un membre de la casa comtal de Carcassona, el comte Guifré I el Pelós, va ser nomenat pel rei Carles el Calb el comte d'Urgell i de Cerdanya, i el 878, de Girona i Barcelona. Quant va morir Guifré, els seus fills van heretar els comtats.
-
Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota el carrec de Guifré II de Barcelona i a partir de la mort d'aquest, el 911, va governar sol les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contra els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. Eixamplà i repoblà, a partir de 929, el seu comtat pel Penedès fins a Olèrdola.
-
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I, va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc. Nascut vers el 874, va ser el fill primogènit de Guifré I el Pilós i Guinidilda d'Empúries. -
-
-
-
-
Peronella d'Aragó
(1137-1164) -
-
-
-
-
-
-
