-
-
Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica. -
Era una monarquia electiva. El rei tenia tots els poders màxims i governava ajudat per un Senat. Roma va tenir 7 reis, hi havia 4 d'origen llatí i 3 d'origen etrusc
-
-
-
-
-
-
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. -
-
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Al principi de la República:
- Patricis --> formaven un govern aristocràtic
- Plebeus: no tenien drets, pagaven impostos i servien a
l'exèrcit -
- Assemblees i magistrats:
- Comicis (curiats, tribunats i centuriats)
- Magistrats
- Senat
- Societat:
- Patricis --> famílies riques i poderoses, tenien la major part de les terres
- Plebeus --> comerciants, artesans i pagesos, amb petites propietats o sense propietats
- Ciutadans:
- Lluita per la igualtat
- Al principi de la república els patricis i els plebeus tenien drets polítics molt diferents.
- Assemblees i magistrats:
-
Roma va conquerir tota la Península Itàlica. -
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus -
Dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics (foners) sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria. Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel. Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon -
- Octavi August, emperador --> Ffill adoptiu de Juli Cèsar
- L’organització de l’Imperi --> Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos
- Pax Romana i crisi de l’Imperi --> Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma
-
Fill adoptiu de Juli Cèsar --> derrota als seus rivals en una guerra civil --> al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) -->concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) -->a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
- S.I dC a Palestina --> Jesús de Natzaret (religió monoteista).
- Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
- Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
- Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
- S.I dC a Palestina --> Jesús de Natzaret (religió monoteista).
-
L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
L’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir. -
Teodosi (l'últim emperador romà) divideix l'Imperi entre els seus fills per facilitar la gestió i la defensa. -
La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se
Imperi Bizantí.