-
al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica. -
Romùl753-717 aC -
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims: Administrava justícia, Manava l’exèrcit, Era summe sacerdot. El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
-
717-672 aC -
672-640 aC -
640-616 aC -
616-578 aC -
578-534 aC -
compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus -
534-509 aC -
Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
Comicis Curiats:
Segons l’origen familiar
Comicis Tribunats:
Segons la residència 35 tribus: 4 urbanes i 31 rústiques.
Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor.
Comicis Centuriats:
Segons la riquesa format per 193 grups, cada grup tenia un vot. Es començava pels més rics i s’atura quan s’arriba a la majoria absoluta Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor. -
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
-
Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil al 27 dC rep el títol d’August elegit pels déus concentra tots els poders civils cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes, militars emperador, cap de l’exèrcit i religiosos
-
dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat.
-
L’expansió de Roma
- 500-250 aC. expansió a la Península Itàlica.
- 264-146 aC. guerres púniques
146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, fortificades Limes Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua el llatí, les seves lleis dret romà i la seva forma de vida. -
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus.