-
Diversos pobles a la Península Itàlica:
- llatins: al Laci (centre)
- etruscs: centre i nord
- grecs: al sud i Sicília
- cartaginesos: Sardenya i Sicília -
Al turó Palatí fundat per Ròmul: lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas al riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica. -
Monarquia electiva, no hereditària.
El rei tenia els poders màxims: Administrava justícia, manava l’exèrcit, era summe sacerdot. El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants de Roma. En la Monarquia Roma va tenir 7 reis 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc. -
Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destacaba pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.
Es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Patricis Famílies riques , ja que tenien la propietat de la major part de les terres.
Cavallers Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres el comerç i les finances, aconseguiran drets
Plebeus Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats i sense drets.
Lliberts Esclaus que aconseguien la llibertat. No tenien dret a la participació política.
Esclaus No es consideraven persones.No tenien llibertat ni drets.
Dones: no eren ciutadanes i eren tutelades per un home. Criar fills. -
Es divideix en tres institucions:
- Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats.
Curiats: segons l’origen familiar
Tribunats: segons la residència. Elegien els magistrats inferiors:
Centuriats: segons la riquesa. Elegien els magistrats superiors
- Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment
- Senat: format per 300 antics magistrats.Ratificava les lleis aprovades, resolia els afers de la política exterior i de finances. -
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Gàl·lia i Britània a l’Occident
Divisió dels territoris conquerits en províncies, per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua, les seves lleis i la seva forma de vida. -
Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia, les creences, la llengua i les formes de vida romanes.
Economia basada en agricultura i ramaderia, encara que també hi havia una mica d’artesania i comerç. -
Enfrontament entre romans i cartaginesos amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials. Els foners baleàrics actuen com a mercenaris a favor dels cartaginesos.
Acabades les guerres púniques els foners sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria
Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta comandant del cònsol Quint Cecili Metel.
Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca Palma i Pollença i a Menorca Iamona i Mao -
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos en el Senat, els magistrats i els comicis.
Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
va ser el període de màxima expansió de l'Estat romà a l'Antiguitat Clàssica. Va operar com un sistema polític autocràtic i el poder esteia en el emperador.
-
Tribú de la Plebs
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Llei de les Dotze Taules
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
dret a contraure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
Revoltes d’esclaus
Conseqüències: Es dóna poder als generals per sufocar les revoltes: L’enfrontament entres aquests generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder.
Els militars van anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder
Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu, poder unipersonal
Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi: Poder en mans de Cèsar i creació de l’Imperi. -
Revoltes Populars: desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus que no obtenen cap benefici.
Els cavallers es beneficien ja que es dedicaven a negociar amb els botins de guerra i el lloguer de propietats públiques.
Els patricis es beneficien ja que van comprar milers d’esclaus.
Els plebeus, principalment pagesos, no es beneficien ja que es van arruïnar perquè van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit. -
Palestina, Jesús de Natzaret. Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
Poc èxit entre els jueus de Palestina = mort de Jesús.
Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils amb més èxit: causes: igualtat, la solidaritat i la caritat.
Les primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes.
Problemes amb la religió oficial per no acceptar el culte imperial ni voler participar a l’exèrcit = considerats rebels van ésser perseguits. -
Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles.
-
s’aturen les conquestes les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics pel nord i dels perses per l’est, afebliment de l’autoritat imperial, augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit, crisi econòmica, augment dels impostos per afrontar les despeses militars. -
la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició. A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí. -
va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió. -
imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir. El Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians.
Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana. -
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa.