-
Fundada entorn a la Mar Mediterrànea
(Ells l'anomenaven "Mare Nostrum") -
Va reinar desde el 753 aC fins el 717 aC -
-
Carcterístiques:
- El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justicía
- Manava sobre l'éxercit
- Era summe sacerdot
- El rei manava amb l'ajuda del Senat
- Varen existir 7 reis que varen manar sobre Roma -
Va reinar desde el 717 aC fins el 672 aC -
Va reinar desde el 672 aC fins el 640 aC -
Va reinar desde el 640 aC fins el 616 aC -
Va reinar desde el 616 aC fins el 578 aC -
Va reinar desde el 534 aC fins el 509 aC
-
Allà es va substituir el sistema monàrquic per la República -
Inicialment eren 3 categories:
- Patricis
- Cavallers
- Plebeus
Després varen apareixer 2 més:
- Lliberts
- Esclaus. Les dones no formaven part de la societat perqué no eren considerades ni ciutadanes. -
Divisió del poder entre 3 institucions:
- Comicis curiats, tribunals, centuriats.
- Magistrats: 2 consols presidien l'assamblea
- Senat: format per 300 antics magistrats -
Va acabar al 250 aC i va ser l'expansió de la Península Itàlica -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
Va finalitzar al segle 14 dC, amb l'ocupació d'Hispania -
Fill adoptiu de Juli Cèsar- derrota las seus rivals en una guerra civil - al 27 dC rep el títol d'August. Concerta tots els poders civils, militars i religiosos
-
- Llatins: al centre
- Etrucs: al centre i nord
- Grecs: al sud i Sicília
- Cartaginesos: Sardenya i Sicília
-
L'época etrusca destaca per fort creixement urbanístic
(Ex. Construcció de ponts) -
S. 5 aC: Tribú de la Plebs
1/2 S.5 aC: Llei de les 12 Taules
S.4 aC: Drets a contreure Matrimoni entre Patricis -
Revoltes populars entre Patricis-Cavallers, beneficiarios de les conquestes:
- Els cavallers es beneficiaven ja que es dedicaven a repartir el botí
- Els patricis es beneficien ja que varen comprar milers d'esclaus
- Els plebeus principalment pagesos no es beneficien CONFLICTES SOCIALS
REVOLTES D'ESCLAUS: se dona poder als generals (dictadors) per sufocar les revoltes -
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S'intensifica la romanització, l'assimilació de la cultura i la forma de vida romana.
-
- Creences pròpies
- Númina
- Lares
- Penats
- Manes
-
S.I dC a Palestina: Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
-
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura -
-
RELACIONS COMERCIALS:
- Pau interna
- Construcció de calçades
- Augment de producció agrícola
- Llengua única
- Moneda única
ACTIVITATS ARTESANES:
- Existia un nombre important d’artesans que formaven un grup social ben acomodat.- Els artesans s’agrupaven en associacions professionals anomenades collegia i celebraven plegats festes i oficis religiosos.
- També hi havia grans tallers propietat de patricis a on treballaven esclaus
-
- Gran importància a les ciutats
- Roma era la capital de l’imperi i la ciutat més gran.
- Estructura de les ciutats:
Envoltades de muralles.
Dues calçades principals:
- Cardo maximus (nord-sud) -
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. -
Va dividir les seves terres entre els seus fills per una fàcil defensa -
Va reinar desde el 578 aC fins 534 aC