-
753 BCE
Fundació de la Roma
Va ser un 21 d'abril del 753 a. C. quan els bessons Ròmul i Rem van fundar la ciutat eterna, Roma.Conforme a aquestes, el grec Enees hauria arribat a la costa d'Itàlia després de la caiguda de Troia fundant una ciutat, Alba Longa, origen del poble romà. -
753 BCE
Regnat Ròmul 753-717 aC
Ròmul va reinar desde el 735 fins al 717 a.C, després del seu reinat va començar el reinat de Numa Pompili. (No se sap molt sobre el regnat de Ròmul) -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia 753 a.C
La Monarquia romana va ser el període més antic de la història de l'Antiga Roma durant el qual l'Estat romà va estar governat per reis. Tradicionalment va començar amb la pròpia fundació de la ciutat de Roma per Ròmul el 21 d'abril de l'any 753 a. C. i va acabar amb l'expulsió de l'últim rei l'any 509 a. C. -
716 BCE
Numa Pompilio. 716-674 a. C.
Numa Pompilio va ser el segon rei de Roma, successor de Ròmul. Es va casar amb Tacia, filla del rei sabí Tito Tacio, per la qual cosa va ser concunyat de Ròmul. Se sap molt poc d'aquest rei. -
700 BCE
Roma cau en poble no llatí
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l’economia. -
672 BCE
Tul·li Hostili 672-640 aC
Tul·li Hostili (en llatí, Tullus Hostilius o Tullius Hostilius; regnat, c. 670-c. 638 a. C., durant 32 anys, segons Titus Livi i Dionisio de Halicarnaso) va ser el tercer rei de Roma. Era llatí i un home entrat en anys quan va accedir al poder. -
640 BCE
Ancus Marci 640-616 aC
Anco Marcio, en llatí Ancus Martius (regnat c. 641 a. C.–c. 617 a. C.) va ser l'últim rei d'origen sabí, net del segon rei, Numa Pompili, per part materna Posteriorment va decidir nomenar a Tarquinio Prisco com a tutor o instructor dels seus fills. Anco Marcio seria recordat com un dels grans reis de Roma. La seva mare era Pompilia i el seu pare Numa Marcio -
616 BCE
Tarquini I 616-578 aC
Lucio Tarquini Prisco (regnat, c. 616 a. C.-c. 578 a. C.), també conegut com Tarquini el Vell o Tarquini I, va ser el cinquè rei de Roma segons la tradició i el primer i fundador de la ciutat segons alguns historiadors contemporanis. -
578 BCE
Servi Tul·li 578-534 aC
Servi Tuli (regnat c. 578 a. C.-c. 534 a. C.)1 va ser el sisè rei de Roma, segons la història tradicional de la ciutat. Successor de Tarquinio Prisco se li atribueixen 44 anys de regnat fins que va ser assassinat per la seva pròpia filla Tulia, de complicitat amb el seu gendre Tarquinio el Superb, que va ocupar el tron en el seu lloc. -
534 BCE
Tarquini II el Superb 534-509 aC
Lucio Tarquinio el Superb va ser el setè i últim rei de Roma, on va regnar segons la tradició des de l'any 534 a. C. al 509 a. C. Va ser fill, o possiblement net, de Lucio Tarquinio Prisco i gendre del rei anterior, Serbi Tuli, a qui va assassinar. Va exercir un govern despòtic. -
509 BCE
Revolta a Roma
Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
509 BCE
Patricis i Plebeus
Època de la república, No havia mateixos drets. Estava dividit principalment en 3 categories després en 5:
- Patricis Famílies riques i poderoses, es consideraven descendents dels fundadors de Roma i s’agrupaven en gens.
- Cavallers: Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
- Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats.
- Lliberts: Esclaus que aconseguien la llibertat.
- Esclaus: No es consideraven persones. -
Period: 509 BCE to 27
República 509-27 aC
El poder dividit en tres institucions:Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols.Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats. -
500 BCE
Lluita per la igualtat
S.V aC Tribú de la Plebs. Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. ½ S. V aC Llei de les Dotze Taules, compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus S. IV aC, dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
500 BCE
Expansió de Roma.1.
500-250 aC. expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. -
Period: 500 BCE to 14
Expansió i crisi de la República Romana
-
264 BCE
Expansió de Roma.2.
- 264-146 aC. guerres púniques (Cartago) Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
146 BCE
Expansió de Roma.3.
- 146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà). Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades
-
100 BCE
Crisis de la república Romana
En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Revoltes Populars Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici. -
44 BCE
Final república romana
El senat que el 15 de març del 44 a. C. li va donar mort. El que va iniciar amb la intenció de restablir la república va provocar tot el contrari. Perquè nombrosos homes de grans ambicions intentarien fer-se amb el lloc de César i dominar Roma -
27 BCE
August Octavi, emperador
Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
27 BCE
L’organització de l’Imperi
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi de Roma
pax romana a la crisi (27 aC- 476 dC). -
15 BCE
Pax Romana i crisi de l’Imperi
- S.I-II dC Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
- S.III-V dC Crisi de l’Imperi