-
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia.
En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. -
Era una monarquía electiva, es a dir no era hereditària.
Els rei tenie els poders màxims.
-Administrava justicía
-Manava l'exèrcit
-Era summe sacerdot
Roma va tebir 7 reis (3 D'orígen llatí i 4 d'origen estrusc)
Ròmul 753-717 aC
Numa Pompili 717-672 aC
Tul·li Hostili 672-640 aC
Ancus Marci 640-616 aC
Tarquini I 616-578 aC
Servi Tul·li 578-534 aC
Tarquini II el Superb 534-509 aC -
Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia, com per exemple: l'importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.
-
La societat es divideix en:
-Patricis
-Cavallers
-Pleveus
-Lliberts: Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven o els alliberava el seu amo. No tenien dret a la participació política, però els seus fills eren considerats plebeus.
-Esclaus: No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos. No tenien llibertat ni drets. S’encarregaven de les feines més dures: treballaven al camp, a les mines i com a gladiadors.
-Dones -
Es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República.
Divisió del poder en 3 institucions: -Comicis: Eligir els magistrats, proposar lleis i decidir la pau i la guerra.
·Comicis Curiats:
Segons l’origen familiar
·Comicis Tribunats:
Segons la residència.
Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor.
·Comicis Centuriats:
Segons la riquesa
Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor. -Magistrats -Senat -
Divisió del poder en 3 institucions: -Comics -Magistrats: Ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien els govern i l’exèrcit. -Senat
-
Divisió del poder en 3 institucions: -Comics -Magistrats -Senat: Format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats.
-
La societat es divideix en:
- Patricis: Famílies riques i poderoses. Tenien la propietat de la major part de les terres. Tenien el monopoli del poder polític i religiós.
- Cavallers: Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances. Gràcies al poder econòmic aconseguiran cada vegada més drets polítics.
- Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats i inicialment sense drets polítics.
-Lliberts
-Esclaus
-Dones -
-Patricis
-Cavallers
-Plebeus
-Lliberts
-Esclaus
-Dones: No varen ser considerades ciutadanes i, per tant mancaven de la major part dels drets; sempre eren tutelades per un home. Es pensava que el paper fonamental de les dones era la criança dels fills. A pesar d’aquestes limitacions, les dones podien tenir propietats, regentar negocis i participar a les festes i els espectacles. -
Durant l’època de la república, les persones que vivien a Roma no tenien els mateixos drets.
Drets i deures del ciutadans romans:
-Civils
·Dret a tenir tres noms romans.
·Dret a contreure matrimoni .
·Dret a tenir possessions.
-Polítics
Dret a votar.
Dret a ser magistrat.
Dret a fer sacrificis als déus.
-Deures
·Presentar-se al cens.
·Servir a l’exèrcit.
·Pagar tributs. -
Durant els primers temps de la República els patricis i els plebeus tenien drets polítics molt diferents. Els patricis van formar un govern aristocràtic i només ells podien formar part del Senat i convertir-se en magistrats. Els plebeus volien la igualtat amb els patricis ja que com a ciutadans havien de pagar imposts i anar a l’exèrcit però no podien participar en la política.
-
Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets:
Tribú de la Plebs: Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets:
Llei de les Dotze Taules, a fi d’evitar els abusos què eren sotmesos els plebeus.
(Meitat del any 500 a.C) -
Expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos i el conflicte es va fer inevitable.
-
Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets:
Dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat -
Guerres púniques (Cartago): Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
- Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials. Els foners baleàrics actuen com a mercenaris a favor dels cartaginesos. -Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics (foners) sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
-
Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà).
-Divisió dels territoris conquerits en 50 províncies, per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades: Limes.
-Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua, les seves lleis i la seva forma de vida. -
-Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
-Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon -
Causes:
-Revoltes Populars -Conflictes Socials -Revoltes d'esclaus
Conseqüències:
·Als generals es dona poder per sufocar les revoltes: L’enfrontament entres aquests generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder.
·Els militars varen anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats. -
Triumvirats: Aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps
-Primer triumvirat: Juli Cèsar, Cras i Pompeu: poder unipersonal (Juli Cèsar).
-Segon triumvirat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi: Poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi. -
Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana.
Causes:
-Revoltes Populars: Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus que no obtenen cap benefici:
·Cavallers es beneficien.
·Els patricis es beneficien
·Els plebeus, no es beneficien, es van arruïnar perquè van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit i perquè no van poder competir amb els preus.
-Conflictes Socials
-Revoltes d'esclaus -
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos: El Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.
-Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
-Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil. Rep el títol d’August (elegit pels déus): concentra tots els poders civils, militars i religiosos.
A la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
A Palestina: Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
-Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
-Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
-Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles: La llengua, les lleis, els déus, l’art...
-
-S’aturen les conquestes: Les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est, afebliment de l’autoritat imperial, augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit, crisi econòmica (manca d’esclaus, es tallen les vies de comunicació, estancament del comerç i l’artesania), augment dels impostos per afrontar les despeses militars.
-
-
Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills, per facilitar la defensa. (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).
-
La pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul).
A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.