Coliseo roma 2924b6ae 1280x720

Roma Gabriel Cuesta i Àfrica Quiza 2021-2022

  • 753 BCE

    Rómul funda Roma al turó Palatí

    Rómul funda Roma al turó Palatí
    És un lloc de pas pels comerciants, és molt fàcil de defendre i un lloc fèrtil. El sistema de govern es el monàrquic electiu. El rei administrava justícia, manava l'exèrcit i era el summe sacerdot. També l'ajudava a governar un Senat.
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquía

  • 717 BCE

    Rei Numa Pompili

    Rei Numa Pompili
    Segon rei de la monarquia romana.
  • 672 BCE

    Rei Tul·li Hostili

    Rei Tul·li Hostili
    Tercer rei de la monarquia romana
  • 640 BCE

    Rei Ancus Marci

    Rei Ancus Marci
    Quart rei de la monarquia romana. Últim rei llatí
  • 616 BCE

    Rei Tarquini I

    El rei Tarquini I és el cinquè rei de la monarquia romana i el primer rei etrusc
  • 578 BCE

    Rei Servi Tul·li

    Rei Servi Tul·li
    Sisè rei de la monarquia romana.
  • 534 BCE

    Rei Tarquini II el Superb

    Rei Tarquini II el Superb
    L'últim rei de Roma, que va ser expulsat a l'any 509 a.C
  • 509 BCE

    Revolta contra els etruscs i inici de la República

    Revolta contra els etruscs i inici de la República
    Els romans van expulsar al rei etrusc Tarquini II el Superb i varèn instaurar la República.
  • 509 BCE

    Política de la Roma Republicana

    Política de la Roma Republicana
    Divisió de poders: Comicis, Magistrats i Senat. Els comicis: elegien els magistrats, proposar lleis i decidir pau i guerra. Magistrats: Exercien diferents càrrecs al govern. Els més importants eren els cònsols, el Pretor, l'Edil, el Qüestor i el Censor. Senat: Format per 300 antics magistrats. Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats.
  • 509 BCE

    Societat de la Roma Republicana

    Societat de la Roma Republicana
    Al principi eren 3 classes, al final 5: Patricis: Erens els més rics i poderosos i tenien la majoria de les terres. Cavallers: Plebeus que s'havien enriquit. Van adquerir més política. Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos quasi sense propietats ni participació política. Lliberts: Esclaus lliberats i els seus fills eren considerats plebeus Esclaus: Eren considerats objectes dels seus amos i sense drets. Dones: Sempre estaven tutelades per l'home i no tenien molts drets.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

  • 500 BCE

    Expansió a la Península Itàlica (500 a.C -250 a.C)

    Expansió a la Península Itàlica (500 a.C -250 a.C)
    Al llarg de de l'expansió per Itàlia es varen topar amb els cartaginesos i varen provocar un conflicte inevitable.
  • 494 BCE

    La lluita per la igualtat

    La lluita per la igualtat
    Al segle V a.C es crea el tribú de les plebs per defensar el interessos del plebeus. A meitat de del segle V a.C es crea la llei de les Dotze Taules per evitar els abusos que patien els plebeus. Al segle IV a.C es permet contaure als plebleus casarse amb patricis i accedir al Senat i les magistratures.
  • 264 BCE

    Guerres púniques (264 a.C- 146 a.C)

    Guerres púniques (264 a.C- 146 a.C)
    Romans i cartaginesos van lluitar a tres guerres molt llargues i va culminar amb la victòria de Roma. Amb aquesta victòria va conquerir el Mediterrani Occidental.
  • 218 BCE

    Roma a Hispania

    Els romans expulsena als cartaginesos de la Península.
  • 146 BCE

    Expansió pel Mediterrani Oriental 146 a.C-14 d.C

    Es completa l'expansió pel Mediterrani Oriental i la conquesta sencera d'Hispania, Gàl·lia i Britània a l'occident. Divisió dels territoris en 50 províncies
  • 123 BCE

    La conquesta de les Balears per Roma

    Roma no accepta que els foners actuin com pirates i es llança a la conquesta de les Balears.
  • 100 BCE

    Crisi a la República al segle I a.C

    Crisi a la República al segle I a.C
    Al segle I a.C va començar un temps de corrupció, lluites i problemes interns. Desigultats entre Patricis-Cavalles i plebeus. La clau de les baralles es què els rics es beneficiaven de la guerra amb els botíns i els esclaus. En canvi els plebeus s'arruinaven perquè no podien competir amb els rics. També va haver revoltes d'esclaus i és dóna poder als dictadors i a l'exèrcit. Es forma el triunvat. Cèsar, Cras i Pompeu. Segon Triunvat: Marc Antoni, Lèpid i Octavi. Creació de l'Imperi.
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

  • 27

    Octavi August: Primer emperador

    Octavi August: Primer emperador
    Fill adoptiu de Cèsar derrota als seus rivals a la guerra civil. Rep el títol d'August (elegit pels deús). Concentra els poders civils, religiosos i militars. A la seva mort s'organitza un culte imperial
  • 27

    L'organització de l'Imperi

    Els emperadors concentraven tot el poder i els anteriors càrrecs van seguir existint però de manera simbòlica. Creació del Consell Imperial
  • 101

    Pax Romana S. I-II

    Pax Romana S. I-II
    Moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S'intensifica la romanització a les terres conquerides.
  • 313

    L'emperador autoritza el cristianisme

    L'emperador Constantí autoritza la pràctica del cristianisme, abans prohibida.
  • 380

    L'emperador Teodosi fa oficial el cristianisme

    L'emperador Teodosi fa oficial el cristianisme
    Després d'haver estat perseguida, l'emperador Teodosi fa la religió oficial el cristianisme. També prohibieix les altres
  • 395

    L'imperi es divideix

    L'imperi es divideix
    L'emperador Teodosi divideix l'Imperi en dos per millorar la defensa. El seu fill Honori es quedarà amb l'Imperi d'Occident i en Arcadi el d'Orient
  • 476

    Desaparició de l'Imperi d'Occident

    Desaparició de l'Imperi d'Occident
    La pressió dels pobles germànics, provocada pels huns, fa que s'instalin a l'Imperi d'Occident i provoca la seva desaparició. Odoacre destitueix a l'últim emperador de Roma: Ròmul Augústul .
    L'Imperi d'Orient aguantara mil anys més.