-
753 BCE
Fundació De Roma
La fundació de Roma és referida per diverses llegendes, les quals van ser unificades principalment per l'Eneida de Virgili, reunint en una història coherent diferents versions d'alguns ritus d'iniciació d'aquell temps. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia electiva
La naixent ciutat estat és governada per un rei (rex) triat per un consell d'ancians (senatus). Constituïda als seus començaments per tres pobles: Llatins, Sabinos i Etruscos. Els set reis mítics o semi-mítics són Ròmul, Numa Pompilio, Tulo Hostilio, Anco Marcio, Lucio Tarquinio Prisco, Servio Tulio i Tarquinio el Soberbio. Sota els primers quatre reis (Llatins i Sabins) l'economia romana va ser agrícola, basada en el cultiu de les terres i el pasturatge. -
711 BCE
fundacio segun la lleyenda
Segons la tradició romana, a Ròmul i el seu germà bessó Rem van ser els fundadors de Roma i del Senat romà. Part substancial de la investigació continua sent escèptica davant d'aquesta tradició, fixant l'origen de la ciutat a finals del segle vii aC. C.2 Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt romanen confuses ia debat. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
Roma republicana
La República va ser establerta l'any 509 a. C., segons els últims escrits de Tito Livio, quan el rei va ser bandejat, i un sistema de cònsols va ser col·locat en el seu lloc. Els cònsols, al principi patricis però més tard plebeus també, eren oficials electes que exercien l'autoritat executiva, però van haver de lluitar contra el senat romà, que va créixer en grandària i poder amb l'establiment de la República. -
Period: 27 BCE to 476
Roma Imperial
El vencedor ulterior de todas estas guerras civiles, César Augusto, abolirá de facto la República y consolidará un gobierno unipersonal y centralizado conocido como el Imperio romano. A partir de este momento, la estabilidad política del Imperio quedará ligada al carácter de los emperadores que sucederán a Augusto, alternándose los periodos de paz y prosperidad con las épocas de crisis. -
284
Caida de l'imperi occidental
Dioclecià va emprendre una gran reorganització de l'Imperi, instituint la Tetrarquia. El seu successor Constantino I el Gran va destacar per legalitzar el cristianisme i fundar la ciutat de Constantinoble com a nova capital. Poc després, el 395, l'emperador Teodosi I el Gran va dividir l'Imperi entre els seus dos fills, Arcadi i Honori, donant com a resultat la divisió a l'Imperi romà d'Orient, amb seu a Constantinoble, i l'Imperi romà d'Occident, amb capital a Rávena. -
284
estructura politica i social
La primera estructura social i política dels llatins va ser la família: el pare (pater famílies), l'esposa (unida al pare de família pel ritu sagrat de la coca), els fills, les esposes dels fills, els fills dels fills, i les filles no casades. De l'agrupació d'algunes famílies del mateix tronc, en van sorgir les gens i d'un conjunt de famílies en van sorgir les tribus. -
284
Ciutats dependents de Roma
Iniciada l'expansió territorial romana, moltes ciutats van passar a dependre de Roma. Quan una ciutat se sotmetia a Roma a discreció, els ciutadans quedaven amb l'estatut jurídic de dediticis (Dediticius). Tot i que la majoria de les ciutats sotmeses a discreció ho van ser després de la primera guerra púnica, probablement la institució és anterior. -
284
El rei
Roma és governada per un rei, representant de la institució monàrquica, al qual correspon tot el poder (imperium) i dicta les ordres (dictador), el qual era elegit entre el poble com a cap d'una gran família política (magister populi). -
284
El senat
Davant del rei s'erigeix la institució del Consell d'Ancians (senatus) per contrabalancejar la institució real. Els primers senadors són els representants designats per cada gens. Tenen caràcter vitalici. Com que el nombre de gens és invariable (les successives famílies sorgeixen sempre d'un tronc comú i per tant s'integra en alguna de les gens existents) també és invariable el nombre de senadors. -
284
Els comicis
Les decisions a Roma s'adoptaven als comicis, és a dir, en les votacions de les assemblees. Els comicis més antics són els comitia calata, convocats pel rei per solemnitzar certs actes religiosos. Els comicis polítics eren aquells en què votava la població organitzada en cúries -
284
La ciutat
La fundació de Roma s'atribueix a tres tribus: els ramnes, els ticis i els lúcers. Aquests tres grups van fundar l'anomenada Roma Quadrata a la Muntanya Palatino. Una altra ciutat fundada per un altre o altres grups al Quirinal, es va unir a la Roma Quadrata, sorgint així la civitas ('ciutat') anomenada Roma.