-
Convocatòria dels Estats Generals
ran asambleas convocadas por el rey de manera excepcional; y a la que acudían representantes de los llamados tres estamentos: el clero que conformaba el Primer Estado, -
Creació de l'Assemblea Nacional
és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. -
Assemblea Nacional Constituent
és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès. -
Jurament del Joc de pilota
es un cuadro incompleto de Jacques-Louis David, pintado entre 1790 y 1794 y que muestra el compromiso delJuramento del Juego de Pelota en Versalles, uno de los acontecimientos fundacionales de la Revolución Francesa. -
Pressa de la Bastilla
és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. -
Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà
aprobada por la Asamblea Nacional Constituyente francesa el 26 de agosto de 1789, es uno de muchos de los documentos fundamentales de la Revolución francesa (1789-1799) en cuanto a definir los derechos personales y los de la comunidad, además de los universales. Influida por la doctrina de los derechos naturales, los derechos del hombre se entienden como universales. -
Constitució del Clergat
és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent -
Fugida de Varennes
El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França -
Period: to
Convenció Girondina
proclamó la República en septiembre de 1792, y en enero ordenó la ejecución de Luis XVI. ... La inflación, la amenaza europea y la insurrección realista de La Vendée, dieron pie a que los jacobinos, apoyados por los sans-culottes, pusieran fin al predominio de los girondinos. -
batalla de Valmy
La batalla de Valmy, va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria. Fou una victòria estratègica de l'exèrcit revolucionari francès que permeté la supervivència de la Revolució Francesa i com a tal és considerada una de les batalles més decisives de la història de l'Europa moderna -
Assemblea Legislativa
va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Nacional Constituent. En decidir aquesta que cap dels seus membres podria ser triat, va quedar formada per homes nous i representava majoritàriament a la burgesia rica, en ser el sufragi censatari. -
Period: to
Convenció Jacobina
enfrentó los momentos más críticos del proceso revolucionario y a los grupos contrarrevolucionarios por lo que estableció el Comité de Salvación Pública, el Comité de Seguridad Nacional y el Tribunal revolucionario -
Execució de Lluís XVI i MªAntonieta
El 20 de gener del 1793, Chrétien Guillaume de Lamoignon de Malesherbes comunicà a Lluís XVI que la Convenció l'havia condemnat a mort. L'execució a la guillotina tingué lloc a París l'endemà, el 21 de gener del 1793 a la Plaça de la Revolució, dita anteriorment Plaça de Lluís XV i, des del 1795, Plaça de la Concòrdia. El lloc on fou enterrat Lluís XVI i, després, el 16 d'octubre de 1793, Maria Antonieta porta avui dia el nom d'avinguda Lluís XVI. -
Period: to
Insurreció de La Vendée
La Revolta de La Vendée va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94). La causa immediata fou una lleva general, la venda dels béns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris. -
Llei del Màximum
La llei del màxim general ((francès) loi du maximum général) fou una llei francesa que fixava un preu màxim de venda per alguns productes de primera necessitat durant la Convenció Nacional (1793). -
Llei de Sospitosos
Fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina. Iniciat amb les Massacres del 2 de setembre, i es va accentuar durant els mesos de juny i juliol de 1794 quan es visqué la Grande Terreur -
Period: to
Execució de Robespierre
Robespierre va pronunciar un discurs de dues hores a la Convenció en el qual, a més de defensar-se d'acusacions de tirania i dictadura, La Convenció va declarar-los proscrits, les tropes de Barras s'acostaren a l'Ajuntament. Robespierre va intentar engegar-se un tret però un oficial l'agafà pel braç i el tret li va trencar la mandíbula, cosa que el va deixar sense poder parlar. Malgrat que s'acostuma a admetre que Robespierre es va disparar a si mateix -
Directori
El directorio fue la penúltima forma de gobierno adoptada por la Primera República Francesa, durante la Revolución francesa. -
Colp d´Estat de Napoleó
9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. L'esquema del cop d'Estat preveia el següent: Napoleó Bonaparte tindria el comandant en cap de l'exèrcit pel manteniment de l'ordre a París i en les assemblees -
Consolat
El Consulado fue la institución de gobierno en Francia después de la caída del Directorio, tras el golpe de estado que dio Napoleón Bonaparte el 18 de Brumario se promulgó una nueva constitución que estableció un poder ejecutivo integrado por tres cónsules durante 10 años en el cargo de 1799, -
Period: to
Imperi Napoleònic
conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França. -
Coronació de Napoleó com a Emperador
Napoleó es proclamat Emperador per el Senat Francès. El Papa va exigir a Napoleó que fos coronat Emperador i que es casara per l´esglesia amb Josefina. La coronació va ser en Notre Dame de París. -
Batalla de Austerlitz
el ejército de Napoleón Bonaparte derrotó en Austerlitz a las fuerzas combinadas de Austria y Rusia, que les superaban en número. La llamada "batalla de los tres emperadores" es considerada como una de las más brillantes de la historia militar en lo que a estrategia se refier -
Tractat de Fontainebleau
En el Tractat de Fontainebleau s'estableix que es repartiria el Regne de Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitània Septentrional, per a una filla de Carles IV, deposada del Regne d'Etrúria; el Principat dels Algarves, que governaria Manuel Godoy; i Lusitània Central (Trás-os-Montes, Estremadura i Beiras), que Napoleó es reservava com a moneda de canvi. Conseqüentment, Espanya permetia el trànsit de tropes franceses pel seu territori per tal que arribessin a Portugal. -
Batalla de Leipzig
es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.[1] És considerada com la batalla més gran a Europa abans de la Primera Guerra Mundial, amb la participació de vora 500.000 tropes. -
«Los Cien días» de Napoleó
El període conegut com els Cent Dies (en francès: les Cent-Jours), o Campanya de Waterloo, comprèn des del 20 de març de 1815, data del retorn de Napoleó a París des del seu exili a Elba, fins al 8 de juliol de 1815, data de la segona restauració de Luis XVIII com a rei de França. -
Batalla de Waterloo
formó parte de las guerras napoleónicas. Waterloo era una aldea al sur de Bruselas en Bélgica. -
Primera Constitució de França
La Constitució estableix que la sobirania resideix en la nació i ja no en el rei, que es titula "rei dels francesos". Proclama la llibertat de pensament i de premsa, i la llibertat religiosa. Suprimeix la noblesa i les distincions hereditàries, els ordes de cavalleria, les corporacions i gremis, i estableix el lliure accés als oficis i funcions que fins ara es reservaven a la noblesa o s'heretaven. El manteniment dels llocs de culte passa a dependre de l'Estat que remunerarà als religiosos -
Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana
La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana és un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, proclamada el 26 d'agost del 1789, i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçat a la reina. Fou el primer document a evocar la igualtat jurídica i legal de les dones respecte als homes