-
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. A pesar que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava a sis presoners, la seua caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim, això pel fet que la Bastilla era el màxim símbol de l'absolutisme Frances -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789, aprovada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa el 26 d'agost de 1789, és un de molts dels documents fonamentals de la Revolució francesa (1789-1799) quant a definir els drets personals i els de la comunitat, a més dels universals. -
Constitució de 1791
La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI. Contenia la reforma de l'Estat francés, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
La monarquia constitucional francesa constitueix la primera etapa de la Revolució francesa. Es va situar entre la monarquia absoluta del rei Lluís XVI i la Primera República -
Assalt al Palau Reial
l'assalt del palau de les Tulleríes el 10 d'agost de 1792 va ser una insurrecció, durant la Revolució Francesa, que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI, per la qual cosa també és coneguda com la «segona revolució». -
Period: to
REPÚBLICA SOCIAL FRANCESA
El 22 de setembre de 1792 va sorgir la República Francesa, la Constitució de la qual donava al poble allò per què lluitara: llibertat i igualtat. Àustria i Prússia, temoroses que aqueix incendi arribara fins als seus dominis, van declarar la guerra a França.
Aquestes decisions van ser preses per la cambra de Convenció Nacional, els grups que la formaven sent els girondins i més tard els jacobins -
Execució de Lluís XVI
L'execució de Lluís XVI, la qual va tindre lloc el dilluns 21 de gener de 1793, va ser un dels esdeveniments més importants de la Revolució francesa. Aquesta execució va ser realitzada en la plaça de la Revolució (actual plaça de la Concòrdia), anteriorment coneguda com a plaça de Lluís XV. -
Constitució de 1793
La constitució francesa de 1793 va ser la primera constitució republicana francesa, redactada per la Convenció Nacional i aprovada el 24 de juny de 1793. Entre altres, incloïa principis com la sobirania popular, el sufragi universal directe entre els drets de l'home i del ciutadà i el tan discutit dret de rebel·lió, a conseqüència de tots els altres drets. -
Constitució de 1795
-
Colp d'Estat de Napoleó
El dia 18 de brumario de l'any VIII (calendari republicà francés, equivalent a 9 de novembre de 1799), Napoleó Bonaparte, retornat des de la campanya d'Egipte i aprofitant la feblesa política del Directori Executiu governant a França, va donar un sorprenent colp d'estat comptant amb el suport popular i de l'exèrcit (sabedors de les seues gestes i capacitats en les diferents campanyes de les Guerres Revolucionàries Franceses), al costat d'alguns ideòlegs de la Revolució com Sieyès. -
Period: to
EL CONSOLAT
El Consolat va ser la institució de govern a França després de la caiguda del Directori, després del colp d'estat que va donar Napoleó Bonaparte.
El càrrec de cònsols el van ostentar temporalment Napoleó Bonaparte (el primer cònsol), Sieyès i Ducos fins al 12 de desembre de 1799. Posteriorment, Sieyès i Ducos van ser reemplaçats per Jean Jacques Régis de Cambacérès i Charles-François Lebrun, els qui van seguir en el càrrec fins a 1804, quan Napoleó va ser coronat com a emperador. -
Coronació de Napoleó com a emperador
A la fi d'abril de 1804, i amb la intenció de consolidar el poder, el tribú Jean-François *Curée proposa que el primer cònsol Napoleó siga nomenat emperador dels francesos i estableix en la seua família el dret a heretar el tron imperial. -
Period: to
L'IMPERI NAPOLEÒNIC
L'Imperi napoleònic va ser un Estat imperial creat pel militar francés Napoleó Bonaparte, que en 1804 es va fer coronar emperador dels francesos. Aqueixa coronació va portar a la guerra amb diversos Estats d'Europa, especialment Gran Bretanya, Àustria, Rússia i Prússia, que volien evitar l'expansió francesa. A aqueixes guerres se les denomina guerres napoleòniques o guerres de coalició. Es va desenvolupar des de 1804 fins a la derrota de Napoleó en la batalla de Waterloo, en 1815. -
Batalla d'Austerlitz
La batalla d'Austerlitz, també coneguda com la batalla dels Tres Emperadors, va enfrontar el 2 de desembre de 1805 a un exèrcit francés encapçalat per l'emperador Napoleó I contra les forces combinades rus-austríaques del tsar rus Alexandre I i l'emperador austríac Francesc I en el context de les Guerres Napoleòniques. Va ser una de les majors victòries de Napoleó. -
Batalla de Waterloo
La batalla de Waterloo va ser un combat que va tindre lloc el 18 de juny de 1815 en les proximitats de Waterloo, una població de l'actual Bèlgica situada a uns vint quilòmetres al sud de Brussel·les, en el qual es va enfrontar l'exèrcit francés, comandat per l'emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, neerlandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington, i l'exèrcit prussià del mariscal de camp Gebhard von Blücher -
Period: to
REPÚBLICA CONSERVADORA O DIRECTORI
En aquesta segona republica, malgrat la seua brevetat, es van produir grans reformes, que portarien a implantar el sufragi masculí (tots els homes podien votar, ja siguen rics o pobres...), l'abolició definitiva de l'esclavitud en les colònies i el dret al treball, instal·lant els tallers nacionals l'objectiu dels quals era donar treball als obrers.
