12

Revolució francesa

  • Els Estats Generals

    Els Estats Generals
    Assemblees per aprovar les lleis i els impostos. 05/05/1789 Lluís XVI, ofegat pels deutes de l'ajut francès a la Guerra de la Independència dels EUA, és obligat a convocar una assemblea, la 1a en 174 anys per cercar suport econòmic. Problemes entre els representants dels privilegiats i el Tercer Estat. Queixes dels enormes privilegis que posseïen els 1ers i dels acords que prenien per seguir-los tenint. Aquestes disputes van provocar una gran quantitat de pamflets que van recórrer tota França.
  • Jurament del joc de la pilota

    Jurament del joc de la pilota
    Lluís XVI, assetjat per problemes financers i el malestar popular va convocar els Estats Generals. Van començar a Versalles (5/05) i els representants del Tercer Estat van ser ràpidament decebuts. Els diputats van decidir proclamar-"Assemblea Nacional" en representació de tota la nació i discutir les reformes. El dia 20 van trobar la seu tancada, per tant van acudir a la Sala del Joc de Pilota. Van jurar no dissoldre fins que s'hagués establert una constitució per al regne.
  • La Gran Por (20 juliol - 6 d'agost de 1789)

    La Gran Por (20 juliol - 6 d'agost de 1789)
    Moviment popular pagès de por col·lectiva que es va desenvolupar a França . Els pagesos es van armar i van formar milícies per protegir-se dels eventuals bandits. Revoltes van sorgir de forma espontània i van esclatar en diverses províncies franceses, de manera gairebé simultània provocant (saqueig de castells, negativa al pagament dels impostos senyorials...). Les seves causes són múltiples i confuses encara que es creu que l'origen va ser una crisi alimentària anterior al juliol de 1789
  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla
    El poble de París va assaltar la Bastilla (fortalesa medieval de la ciutat usada com a presó i arsenal). Lluís XVI, atemorit pel desbordament dels esdeveniments polítics va concentrar tropes en els voltants de la capital. El poble i alguns soldats van assaltar Els Invàlids per aconseguir fusells i es van dirigir a la Bastilla a la recerca de pólvora. Van recórrer a l'artilleria per doblegar els escassos defensors i la van prendre, alliberant als presoners i apropiant-se de les armes.
  • Declaració dels Drets de l'Home

    Declaració dels Drets de l'Home
    Document fonamentals de la Revolució Francesa. Conjunt de drets individuals i col·lectius. Adoptada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. Influències: Rousseau i Montesquieu. Malgrat el seu caràcter d'universalitat no inclou les dones reconeixent la condició de ciutadania només als homes ni aboleix l'esclavitud .Malgrat les mancances, és considerada com un precursor dels Drets Humans. Actualment valor constitucional a la República Francesa.
  • Trasllat del Rei a les Tulleries de París

    Trasllat del Rei a les Tulleries de París
    El rei no ha ratificat els decrets d’agost i envia tropes a Paris. Davant d’això i dels rumors d’un “complot aristocràtic” tindrà lloc una gran manifestació popular sobre Versalles que farà que rei i l’Assemblea es traslladin al palau de les Tulleries (Paris). Ara el poder popular s’està convertint en una força independent de l’Assemblea. Obligats a abandonar Versalles (símbol monarquia absoluta) i traslladar-se a les Tulleries (símbol de la monarquia constitucional que es volia instaurar).
  • Fugida de Varennes

    Fugida de Varennes
    Fet de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial van intentar fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy (nord-est de França). En arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família van ser reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. A partir dels fets de Varennes, l'hostilitat popular contra la Monarquia i contra les persones de Lluís XVI i de Maria Antonieta va anar creixent cada vegada més
  • Aixecament del 10 d'agost del 1792.

    Aixecament del 10 d'agost del 1792.
    Rebel·lió de la Revolució francesa que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI. També coneguda com «segona revolució». Assalt del palau de la Tulleries pels insurgents. El rei va buscar la protecció de la Assemblea Legislativa però va ser suspès i detingut juntament amb la família. Alhora es va decidir convocar eleccions per sufragi universal i que es redactés una nova Constitució. Després Lluís XVI va ser sotmès a judici i condemnat a mort.
  • Batalla de Valmy

    Batalla de Valmy
    Va tenir lloc el 20 de setembre de l'any 1792. Va ser un enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria. Victòria estratègica de l'exèrcit revolucionari francès que va permetre la supervivència de la Revolució Francesa i com a tal és considerada una de les batalles més decisives de la història de l'Europa moderna.
  • Execució de Lluís XVI

    Execució de Lluís XVI
    El rei Lluís XVI va ser condemnat a mort a la guillotina pel govern revolucionari de la Convenció, el dia 21 de gener de 1793, declarat culpable de conspiració contra la llibertat pública i d'atemptat contra la seguretat nacional.
    L'execució del rei va marcar el triomf dels Jacobins a la Convenció i va marcar l'inici del període més radical de la Revolució francesa.
  • Constitució de 1793

    Constitució de 1793
    Redactada per la Convenció Nacional i aprovada el 24 de juny de 1793. Entre d'altres, incloïa principis com la sobirania popular , sufragi universal directe entre els drets de l'home i del ciutadà el tan discutit dret de rebel·lió , com a conseqüència de tots els altres drets. També l'abolició de l’esclavitud, assistència estatal a la vellesa, dret al treball, a l'associació, ensenyament gratuït i obligatori...
  • Robespierre i la dictadura del Terror

    Robespierre i la dictadura del Terror
    Maximilien Robespierre va ser un polític la Revolució Francesa de 1789 . Al principi es va caracteritzar per la seva postura democràtica i tolerant però sent el líder dels jacobins va aconseguir el poder a França i establir una dictadura del Terror , on manava de forma sobre tots els seus companys. Al final, la justícia de la Convenció va voler que morís guillotinat, de la mateixa manera que, anys abans, ell havia acabat amb aquells que s'havien alçat contra el seu regnat de terror.
  • Calendari republicà francès

    Calendari republicà francès
    Calendari proposat durant la Revolució francesa i adoptat per la Convenció Nacional , que ho va emprar entre 1792 i 1806 . El disseny intentava adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar del mateix les referències religioses. L' any començava el 22 setembre , coincidint amb el equinocci de tardor al Hemisferi nord .Va néixer així per decret de la Convenció Nacional Francesa del 5 d'octubre de 1793.
  • Execució de Maria Antonieta

    Execució de Maria Antonieta
    La execució de Maria Antonieta va ser un dels esdeveniments més importants de la Revolució francesa , ocorreguda deu mesos després de la del seu marit, el rei Lluís XVI . Es va dur a terme el dimecres 16 de octubre de 1793 a la plaça de la Revolució, hores després que el seu sentència és pronunciada pel Tribunal Revolucionari després de dos dies de judici. A les 12:15 hores Henri Sanson agafant el cap de Maria Antonieta pel cabell el va mostrar al públic cridant "visca la República!"
  • Batalla de Fleurus

    Batalla de Fleurus
    La batalla de Fleurus va ser una de les més decisives i importants batalles en els Països Baixos durant les Guerres Revolucionàries Franceses. Va enfrontar a un exèrcit francès al comandament de Jourdan de 72.000 homes contra un exèrcit austro-holandès de 45.700 soldats al comandament del príncep Frederick Josies de Sajonia-Coburgo-Saalfeld. Els francesos van utilitzar un globus , l'Entreprenant , per a l'observació de la batalla.
  • El 9 Termidor

    El 9 Termidor
    El 9 de Termidor de l'any II (27 de juliol de 1794), que és la data d'acord amb el Calendari Republicà Francès quan Robespierre i altres revolucionaris radicals van ser atacats d'acord amb la resolució presa per la Convenció Nacional. La reacció termidoriana també es refereix al període que hi va haver fins que la Convenció Nacional va ser reemplaçada pel Directori.