-
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. -
Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà del 1789, aprovada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa el 26 d'agost del 1789, és un de molts dels documents fonamentals de la Revolució francesa quant a definir els drets personals i els de la comunitat, a més dels universals. -
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
Impulsada per la burguesia moderada, que aspirava a abolir l'Antic Règim, escollir un parlament per sufragi censatari i establir una constitució (liberalisme moderat). -
Constitució (liberalisme polític)
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i afirma la llibertat de la persona i la supremàcia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que les estructures de govern redueixin la seva intervenció al mínim necessari per garantir la convivència, seguint la filosofia del laissez faire, laissez passer (del francès: deixar fer, deixar passar). -
Assalt al palau reial
La jornada del 10 d'agost del 1792 va ser una insurrecció, durant la Revolució Francesa, que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI, per la qual cosa també és coneguda com la "segona revolució". -
Period: to
REPÚBLICA SOCIAL
La burguesia radical, empesa per les classes populars, va proclamar la república i va democratitzar el sistema polític (sufragi universal masculí) i la societat (lleis socials) en un sentit igualitari. -
Execució de Lluís XVI
L'execució de Lluís XVI, que va tenir lloc el dilluns 21 de gener del 1793, va ser un dels esdeveniments més importants de la Revolució francesa. Aquesta execució va ser realitzada a la plaça de la Revolució, anteriorment coneguda com a plaça de Lluís XV. -
Constitució (democràcia social)
La constitució francesa de 1793 va ser la primera constitució republicana francesa, redactada per la Convenció Nacional i aprovada el 24 de juny de 1793. Entre d'altres, incloïa principis com la sobirania popular, el sufragi universal directe entre els drets de l'home i del ciutadà i el tan discutit dret de rebel·lió, com a conseqüència de tots els altres drets. -
Caiguda dels jacobins
El govern dels jacobins finalitza amb l'arrest de Saint-Just i Robespierre, el 9 de termidor (27 de juliol de 1794). L'endemà, són guillotinats juntament amb 20 seguidors. Es calcula que els dies següents, uns 80 diputats jacobins són executats. -
Period: to
REPÚBLICA CONSERVADORA
Davant la radicalització de la Revolució, la burguesia moderada va implantar el liberalisme moderat. -
Constitució (liberalisme polític)
La Constitució de l´any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Va ser aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l'any III (22 d'agost de 1795), i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795. La seva aprovació va ser seguida per la d'un nou codi penal, el Codi de delictes i penes. Va ser una constitució conservadora, basada en la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censitari. -
Inici del entorn dels exiliats
Durant l'any 1796, la Guerra Civil espanyola va empènyer milers de persones a fugir del país per salvar les seves vides. Després de la fi de la guerra, milers d'homes, dones i nens van demanar asil a Llatinoamèrica en allò que es coneix com l'exili espanyol. -
Cop d'estat de Napoleó
El 10 de novembre de 1799, Napoleó Bonaparte dóna un cop d'Estat del 18 Brumari que va acabar amb el Directori, darrera forma de govern de la Revolució francesa i es converteix en el Primer Cònsol. -
Emperador del papa
Pío VI va ser el papa núm. 250 de l'Església catòlica entre 1775 i 1799, i l'últim que va viure en temps de l'Antic Règim francès. El seu pontificat abraça el mateix període que el regnat de Lluís XVI de França i que l'esclat de la Revolució francesa. -
El Consolat
El Consolat va ser la institució de govern a França després de la caiguda del Directori, després del cop d'Estat que va donar Napoleó Bonaparte el 18 de Brumari es va promulgar una nova constitució que va establir un poder executiu integrat per tres cònsols durant 10 anys al càrrec de 1799, però tot el poder es concentrava al primer cònsol, fins al començament de l'Imperi Napoleònic el 1804. Per extensió, el terme Consolat es refereix també a aquest període històric francès. -
Austerlitz
La batalla d'Austerlitz, també coneguda com la batalla dels Tres Emperadors, va enfrontar el 2 de desembre de 1805 a un exèrcit francès encapçalat per l'emperador Napoleó I contra les forces combinades russo-austríaques del tsar rus Alexandre I i l'emperador austríac Francesc I en el context de les Guerres Napoleòniques. Va ser una de les majors victòries de Napoleó, ja que el Primer Imperi francès va aixafar definitivament a la Tercera Coalició després de gairebé nou hores de difícil combat. -
Invasió Napoleonica a Espanya
La guerra de la Independència Espanyola va ser un conflicte bèl·lic que es va donar entre 1808 i 1814 dins del context de les guerres napoleòniques, que va enfrontar les potències aliades d'Espanya, el Regne Unit i Portugal contra el Primer Imperi francès, la pretensió del qual era la d'instal·lar al tron espanyol al germà de Napoleó, José Bonaparte, després de les abdicacions de Baiona. -
Batalla de Waterloo
La batalla de Waterloo va ser un combat que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a les proximitats de Waterloo, una població de l'actual Bèlgica situada a uns vint quilòmetres al sud de Brussel·les, en què es va enfrontar l'exèrcit francès, comandat pel emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, neerlandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington, i l'exèrcit prussià del mariscal de camp Gebhard von Blücher.