REVOLUCIÓ FRANCESA

  • Period: to

    NECKER

    Necker va neixer el 30 de septembre del 1732, va morir amb anys 71 el 9 d'abril del 1804.
  • Period: to

    MARAT

    Marat va neixer el 24 de maig del 1743, va morir amb 50 anys el 13 de juliol del 1793, va morir per un apunyalament.
  • Period: to

    SIEYÈS

    Sieyès va neixer el 3 de maig del 1748, va morir amb 88 anys el 20 de juny del 1836.
  • Period: to

    JACQUES PIERRE BRISSOT

    Jacques Pierre Brissot va neixer el 15 de gener del 1754, va morir amb 39 anys el 31 d'octubre del 1793, va morir perquè va ser guillotinat.
  • Period: to

    ROBESPIERRE

    Robespierre va neixer el 6 de maig del 1758, va morir amb 33 anys el 28 de juliol del 1794, va morir perquè va ser arrestat i guillotinat.
  • Period: to

    DANTON

    Danton va neixer el 26 d'octubre del 1759, va morir amb 34 anys el 5 d'abril del 1794, va ser guillotinat.
  • Period: to

    CHARLOTTE CORDAY

    Charlotte Corday va neixer el 27 de juliol del 1768, va morir amb 24 anys el 17 de juliol del 1793, va ser guillotinada.
  • Period: to

    NAPOLEÓ

    Napoleó va neixer el 15 d'agost del 1769, va morir amb 51 anys el 5 de maig del 1821, va morir de càncer d'estómac.
  • Period: to

    ASSEMBLEA I CONSTITUCIÓ

    1787-1788: Crisi financera de l'Estat francès.
    1788: Reunió dels Estats Generals.
    1789: Assemblea Nacional. Assemblea Constituent. Presa de la Bastilla. Fi dels drets senyorials. Declaració dels Drets de l'Home i del ciutadà.
    1790: Constitució civil del clergat.
    1791: Constitució. Monarquia constitucional. Fugida fallida de Lluís XVI.
  • ESTATS GENERALS

    ESTATS GENERALS

    Una reunió dels representants dels tres estaments (noblesa, clergat i estat pla).
    El propòsit del rei era solicitar una ajuda econòmica extraordinària que alleugerís la deteriorada situació de les finances.
    Quaderns de queixes.
    Cadascun tenia 1 vot.
    Van reclamar que la votació no fos per estaments sinó per caps: cada diputat, un vot. Aquest va ser el motiu que va fer esclatar conflicte.
  • ASSEMBLEA NACIONAL I LES QUATRE DECISIONS

    ASSEMBLEA NACIONAL I LES QUATRE DECISIONS

    -Constitució civil del clergat, que reduia els clergues a la condició civil de ciutadans.
    -Abolició de la societat estamental i instituir el principi d'igualtat de tots els homes davant de la llei.
    -Declaració dels drets de l'home i del ciutadà, que recollia els drets naturals i inalienables de les persones.
    -Adoptar el lema "Llibertat, igualtat, fraternitat".
  • LA PRESA DE LA BASTILLA

    LA PRESA DE LA BASTILLA

    Només custodiava a set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la finalitat de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. La rendició de la presó, símbol del despotisme de la monarquia francesa, va provocar un autèntic sisme social tant a França com a la resta d'Europa, arribant els seus ressons fins a la llunyana Rússia.
  • PRIMERA CONSTITUCIÓ

    PRIMERA CONSTITUCIÓ

     La primera constitució escrita de la història, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. Estableix que la sobirania resideix en la nació i ja no en el rei. Proclama la llibertat de pensament i de premsa, i la llibertat religiosa. Suprimeix la noblesa i les distincions hereditàries, les ordres de cavalleria, les corporacions i gremis, i estableix el lliure accés als oficis.
  • CONVENCIÓ

    CONVENCIÓ

    Amb la caiguda del rei va començar la Primera República Francesa, governada per una assemblea anomenada Convenció:
    Girondins: Procedien del departament francès de la Gironda, representaven l'alta burgesia i havien col·laborat amb la monarquia constitucional de Lluís XVI.
    Jacobins: Tenien suport de la Burgesia mitjana i baixa, estaven identificats amb les classes populars revolucionàries, compostes pels sans-culottes. Els seus líders eren Danton, Robespierre i Marat.
  • TERROR

    TERROR

    Lluís XVI va ser guillotinat i la República controlada pels jacobins, va entrar en un període violent que seria conegut com el Terror.
  • DEL CONSOLAT A L'IMPERI

    DEL CONSOLAT A L'IMPERI

    Napoleó va donar un cop d'estat que va posar la fi al Directori.
    Va formar un Consolat per governar França de forma col•legiada i evitar dictadures com la de Robespierre.
    Napoleó, va concentrar el poder i es va aprofitar del desig d'estabilitat dels francesos, cansats dels excessos revolucionaris.
    El 1804 Napoleó es va proclamar emperador.