La Revolució Francesa

  • Period: to

    La Revolució Francesa

  • Jurament de la Sala del Joc de Pilota

    Jurament de la Sala del Joc de Pilota
    El jurament del Joc de pilota és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort.
  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla
    La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.
    La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. . El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de "l'Antic Règim" i el començament de la Revolució Francesa.
  • Assalt a Versalles

    Assalt a Versalles
    Milers de persones encratjades pels agitadors revolucionaris, van saquejar l'armeria de la ciutat i, un cop armada, iniciaren la marxa cap al Palau Reial de Versalles. Una vegada assediat el palau els manifestants van aconseguir en una confrontació violenta a portar la seva demanda a l'atenció del rei Lluís XVI de França,obligant-lo a ell i a la seva família reial i a tota l'Assemblea nacional constituent a tornar a París l'endemà. Aquests fets van posar fi a l'autoritat del rei.
  • Fudida de Varennes

    Fudida de Varennes
    La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París.
  • Constitució (Monarquia Parlamentària)

    Constitució (Monarquia Parlamentària)
    La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 14. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional.
  • I República Francesa

    I República Francesa
    La Primera República Francesa, oficialment la República francesa fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
    La República va durar fins que, el 1804, Napoleó va proclamar-se emperador, cosa que donà origen al I Imperi.
  • Execució de Lluís XVI

    Execució de Lluís XVI
    El 20 de gener de 1793 la Convenció l'havia condemnat a mort. L'execució a la guillotina tingué lloc a París l'endemà, el 21 de gener de 1793 a la Plaça de la Revolució, dita anteriorment Plaça de Lluís XV i, des de 1795, Plaça de la Concòrdia. El lloc on fou enterrat Lluís XVI i, després, el 16 d'octubre de 1793, Maria Antonieta porta avui dia el nom d'avinguda Lluís XVI. Es construí una capella i l'altar de la cripta d'aquesta marca el lloc exacte on fou enterrat.
  • Period: to

    El Terror

    El Terror fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina. Iniciat amb les Massacres del 2 de setembre, fins els mesos de juny i juliol de 1794 quan es visqué la Grande Terreur. La fi del Terror va venir amb el cop del 27 de juliol de 1794, en què Robespierre, Saint-Just i d'altres dirigents del Terror van ser condemnats a mort i executats.