-
Inauguració dels Estats Generals
Els Estats Generals de França de l'antic règim van ser una d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa, clergat i la resta del poble. Com que només hi havia un vot per estament normalment guaguaben els privilegiats. Van ser creats el 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. Van ser convocats de nou, i per darrera vegada, el 1789. -
Jurament de la Sala del Joc de la Pilota
El jurament del Joc de pilota és un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. Per fer front a les pressions del rei de França Lluís XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort. -
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa, el dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs i els Sans Culottes. És, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
Period: to
“Etapa Constituent”
El 4 d'agost de 1789, van començar a crear la constitució. Aprovant el Decret d'abolició dels drets feudals, es va suprimir el delme, els drets i les justicies senyiorials. Aquesta etapa va suposar el final de l'absolutisme, aconseguint la revolució liberial. -
“Gran Por”
L’estiu del 1789 va tenir lloc una revolta camperola molt violenta, anomenada la “Gran Por”. Després del 14 de juliol, els camperols van deixar de pagar els impostos senyorials, però es van estendre rumors que els nobles havien organitzat partides de bandolers per castigar-los. Aleshores es va propagar el pànic entre els camperols, que van assaltar castells senyorials, van cremar-ne les escriptures de propietat i van exigir l’abolició dels drets senyorials. -
Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
Primera Constitució liberal de França
La primera constitució francesa va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent i acceptada per Luis XVI, quedant França com una monarquia constitucional.
La constitució estableix que el poder resideix en la nació i no en el rei, aprovant també la divisió de poders. Proclama la llibertat de pensament, de premsa i la llibertat religiosa. Estableix el lliure accés als oficis i funcions que fins ara es reservaven a la noblesa.Educació bàsica lliure i gratuïta per els ciutadans. -
Comença la guerra contra Europa
França va declarar la guerra conta les monarquies absolutistes dels seu voltant, que aquestes s'acaben unint per fer front a la França revolucionaria. -
Es proclama la República a França
La Primera República Francesa, va ser proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa va ser destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
La República va durar fins que, el 1804, Napoleó va proclamar-se emperador, cosa que donà origen al Primer Imperi -
Period: to
La Convenció Girondina
L'inici de la República va significar l'entrada en la fase radical i popular de la Revolució. Es van convocar eleccions per a una nova assemblea, la Convenció Nacional, que va ser controlada pels girondins, republicants moderats, i pels jacobins. I es va decidir jutjar els contrarevolucionaris a través d'un Tribunal Revolucionari i el Comitè de Salvació Pública, portant a terme l'execució de Lluís XVIII, acausa de la seva traició. -
Period: to
La Convenció Jacobina: “Règim del Terror”
El juny de 1793, el temor que la Revolució fos derrotada va provocar un cop d'estat dels jacobins i els sans-culottes contra els girondins. Els montagnards, que representaven el sector més radical del jacobinisme, dirigits per Robespierre, van arribar al poder. Ràpidament van elaborar una nova constitució democràtica, però l'assassinat de Marat per una reialista i l'atac anglès Tolo van provocar que s'iniciés el Terror. -
Lluís XVI és condemnat a la guillotina
En aquesta situació, el poble va donar suport a la facció revolucionària més radical, els jacobins, liderats per la figura de l’advocat Maximilien Robespierre. La Convenció va acusar aleshores el rei de traïció i, condemnat a mort per una feble majoria de diputats i guillotinat el 21 de gener del 1793 davant una multitud congregada a la plaça de la Revolució. -
Period: to
El Directori
Va ser el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa. Ja que per evitar una nova dictadura, es va crear un govern moderat que va redactar una nova constitució. En aquest cas el poder executiu requeia en un Directori format de cinc membres. -
Period: to
L’imperi Napoleònic
Oficialment, el terme es refereix al període comprès entre 1804 i 1814, des del final del Consolat fins a la Restauració de la monarquia borbònica, encara que posteriorment va viure un epíleg conegut com el període dels Cent Dies, de l'1 de març de 1815 a l'abdicació final de Napoleó, el 22 de juny de 1815. Evidentment, es tracta d'un període de la història de França molt marcat per diferents guerres. -
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició.
