-
Convocatòria dels Estats Generals
eren assemblees convocades pel rei de manera excepcional; ia la qual acudien representants dels anomenats tres estaments -
Period: to
Assemblea Nacional Constituent
és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789,[1] data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès. -
Creació de l'Assemblea Nacional
és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» -
Jurament del Joc de pilota
Recordem que Lluís XVI convocà els Estats Generals en maig de 1789. Els diputats representants del Tercer Estat es reunien en la sala del Joc de la Pilota (Jeu de paume), a Versalles on, davant de la negativa del monarca i dels estaments privilegiats a accedir a les seues peticions i al vot individual en lloc del vot per estaments, es constituiren en Assemblea Nacional, en considerar-se representans de la nació. -
Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució -
Pressa de la Bastilla
Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava sis presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. -
Constitució del Clergat
La llei sobre la constitució civil del clergat votada el 12 de juliol de 1790 per l'Assemblea Constituent, estava cridada a substituir el Concordat de 1516. El seu objectiu era reorganitzar en profunditat l'Església de França, transformant els sacerdots catòlics parroquials en «funcionaris públics eclesiàstics». -
Fugida de Varennes
fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. -
Primera Constitució de França
La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana
es un texto redactado el 5 de septiembre de 1791 por la escritora francesa Olympe de Gouges12 parafraseando la Declaración de los Derechos del Hombre y del Ciudadano proclamada el 26 de agosto de 1789, el texto fundamental de la Revolución francesa. -
Period: to
Assemblea Nacional Legislativa
va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Nacional Constituent. En decidir aquesta que cap dels seus membres podria ser triat, va quedar formada per homes nous i representava majoritàriament a la burgesia rica, en ser el sufragi censatari. -
Period: to
Convenció Girondina
va proclamar la República al setembre de 1792, i al gener va ordenar l'execució de Lluís XVI. La inflació, l'amenaça europea i la insurrecció realista de La Vendée, van donar peu que els jacobins, recolzats pels sans-culottes, posessin fi al predomini dels girondins. -
Batalla de Valmy
fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria. Tanmateix fou una victòria estratègica de l'exèrcit revolucionari francès que permeté la supervivència de la Revolució Francesa i com a tal és considerada una de les batalles més decisives de la història de l'Europa moderna. -
Period: to
Insurrecció de la Vendee
La Revolta de La Vendée va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94). La causa immediata fou una lleva general, la venda dels béns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris. -
Period: to
Convenció Jacobina
va enfrontar els moments més crítics del procés revolucionari i als grups contrarevolucionaris pel que va establir el Comitè de Salvació Pública, el Comitè de Seguretat Nacional i el Tribunal revolucionari, com a part d'un règim basat en el Terror per reprimir els ... -
Execució de Lluís XVI i MªAntonieta
Estimat pel poble durant els seus primers anys de regnat, la seva indecisió i conservadorisme va portar la gent a rebutjar-lo i acusar-lo de la tirania de l'Antic Règim. Després que fos destronat, la Convenció Nacional li va assignar el cognom Capet (en referència a Hug Capet, a qui es considerava avantpassat dels reis de França), i va passar a ser anomenat "Lluís Capet" en un intent de banalitzar el seu estatus de rei. -
Llei de Sospitosos
va ser una norma jurídica francesa que va estar vigent durant un curt període de la Revolució francesa. Va ser votada el 17 de setembre de 1793, i suprimida a l'octubre de 1796. Això va portar com a conseqüència, arrestos a persones totalment sanes, persones que pel simple fet de semblar “sospitoses” ja no podien tenir més llibertat. -
Llei del Màximum
fou una llei francesa que fixava un preu màxim de venda per alguns productes de primera necessitat durant la Convenció Nacional (1793) -
Execució de Robespierre
fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República. -
Period: to
Directori
Va ser redactada una nova Constitució, la de 1795, i es va assajar la fórmula del Directori, així anomenat perquè el poder Executiu quedava en mans de 5 membres (directors), mentre que el Legislatiu descansava en dues Cambres -
Colp d'Estat de Napoleó
El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun -
Period: to
Consolat
és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el (18 de maig de 1804). Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França. -
Period: to
Imperi Napoleònic
va ser un Estat imperial creat pel militar francès Napoleó Bonaparte, que el 1804 es va fer coronar emperador dels francesos. Aquesta coronació va portar a la guerra amb diversos Estats d'Europa, especialment la Gran Bretanya, Àustria, Rússia i Prússia, que volien evitar l'expansió francesa. -
Coronació de Napoleó com a Emperador
David posa en escena el caràcter fastuós de la Consagració i el seu missatge polític i simbòlic. Testimoni ocular de la cerimònia, reflectí amb realisme la multitud guarnida però també haurà de respondre a les intencions de l'Emperador. Una vegada al taller, haurà de conciliar valor documental i solucions artístiques. Aconsegueix així el desafiament de realitzar una obra monumental a la glòria de l'esdeveniment i d'inscriure una obra d'art a la història de la pintura. -
Batalla de Austerlitz
va enfrontar el 2 de desembre de 1805 a un exèrcit francès encapçalat per l'emperador Napoleó I contra les forces combinades russo-austríaques del tsar rus Alexandre I i l'emperador austríac Francesc I en el context de les Guerres Napoleòniques. Va ser una de les majors victòries de Napoleó, ja que el Primer Imperi francès va aixafar definitivament a la Tercera Coalició després de gairebé nou hores de difícil combat. -
Tractat de Fontainebleau
fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal. -
Batalla de Leipzig
va ser el major enfrontament armat de totes les guerres napoleòniques i la batalla més important perduda per Napoleó Bonaparte. Després de la desastrosa campanya a Rússia i les derrotes a la Guerra de la Independència Espanyola, les forces antifranceses s'havien reagrupat de forma cautelosa a la Sisena Coalició, que comprenia el Regne Unit, Rússia, Espanya, Portugal, Prússia, Àustria, Suècia i certs petits Estats alemanys. -
«Los Cien días» de Napoleó
data del retorn de Napoleó a París des del seu exili a Elba, fins al 8 de juliol de 1815, data de la segona restauració de Lluís XVIII com a rei de França. -
Batalla de Waterloo
va ser un combat que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a les proximitats de Waterloo, una població de l'actual Bèlgica situada a uns vint quilòmetres al sud de Brussel·les, en què es va enfrontar l'exèrcit francès, comandat per l'emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, neerlandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington, i l'exèrcit prussià del mariscal de camp Gebhard von Blücher.
