Download

Revolució Francesa

  • Convocatòria dels Estats Generals

    Convocatòria dels Estats Generals

    El tercer estat exigeix el vot individual i no per estaments.
  • Period: to

    Monarquia Constitucional

    Constitució de 1789
    Abolició del règim senyorial
    Declaració dels drets de l'Home i Ciutadà
    Guerra contra Àustria
    Oposició interna
    Conspiració del Rei
  • Jurament del Joc de la Pilota

    Jurament del Joc de la Pilota

    És el compromís d'unió pres pels 577 diputats del Tercer Estat. Van jurar no separar-se fins que s'aprovés una Constitució.
  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla

    Van aconseguir la presó i van alliberar molts dels seus compatriotes i van aconseguir armes.
  • Declaració de l'Home i Ciutadà

    Proclamava la igualtat de tots els homes, i també els seus drets naturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió . Declarava la preeminència de la sobirania de la Nació, afirmava que la llei havia d’esdevenir l’expressió de la voluntat general , instaurava la llibertat d’opinió, d’impremta i religiosa i establia la separació de poders.
  • Convenció Girondina

    Eren un grup més moderat que els jacobins, però van estar poc temps al poder.
  • Fugida de Lluís XVI

    Es van intentar escapar, però va ser trobat a Varennes i posteriorment jutjat.
  • Constitució de 1791

    La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16.[1] Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional.
  • Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana

    La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana és un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà,
  • Assalt al palau de les Tulleries

    Les classes populars van provocar una revolta a causa de la traïció del rei i la invasió militar; van assaltar el palau on es trobava el rei i el van empresonar.
  • Period: to

    Convenció

    Proclamació de la República
    Execució del rei
    Constitució de 1793
    Girondins i Jacobins
    Radicalització
  • Calendari Republicà Francès

    El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser instaurat per un decret de la Convenció Nacional amb el qual s’abolia l’«era vulgar» per als usos civils i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer dia de l’anomenada «era dels francesos». El disseny mirava d’adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar-ne les referències de caire religiós.
  • Execució de Lluís XVI

    El 21 de juny de 1791, Luis va intentar fugir de París a l'actual Bèlgica amb la família. No obstant això, fallades en la planificació de la fugida van causar el suficient retard perquè poguessin ser identificats i capturats en Varennes
  • Convenció Jacobina

    Ells jacobins, sectro més radical de la burguesia, fan seves les demandes del poble popular (san-coulottes), aconsegueixen el poder i es'entra en el període més extrem de la revolució.
  • Constitució de 1793

    La Constitució francesa de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I, o la Constitució dels montagnards, va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. Aprovada per aclamació el 24 de juny de 1793,[1] mai va arribar a entrar en vigor i fou definitivament descartada el 10 de maig de 1795
  • Constitució de 1795

    Constitució de 1795

    La Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Fou aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l'any III , i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795. La seva aprovació va ser seguida per un nou codi penal, el Codi de delictes i penes (Code des délits et des peines).
  • Period: to

    Directori

    Constitució de 1795
    República burgesa
    Règim moderat
    Cap d'estat de Napoleó
  • Cop d'Estat de Napoleó

    Napoleó va protagonitzar un cop d'estat degut a la inestabilitat del Directori. Això va desencadenar en que el govern francès passes a ser un consolat, amb Napoleó i dos exmembres del directori com a cònsols.