-
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, tant a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. -
Period: to
Monarquia constitucional
Va ser impulsada per la burgesia moderada que volia:
Abolir l'Antic Règim
Elegir un parlament per sufragi sensatari
Establir una constitució (liberalisme moderat) -
Constitució del 1791
La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16.
Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Assalt al Palau Reial
El 10 d'agost de 1792 es va produir l'assalt al palau reial de les Tulleries, van empressonar la família reial i es va proclamar la república. -
Period: to
República social
La burgesia radical(que estava impulsada per les classes populars), després de la traïció del rei i la invasió militar, va proclamar la república al setembre de 1792 i va començar una transformació de la societat en un sentit democràtic (sufragi universal masculí) i igualitari (lleis socials). Va iniciar la fase radical de la Revolució Francesa. -
Period: to
La Convenció Girondina
La república va quedar en mans dels girondins (sector més moderat de la burgesia).
La nova assemblea es va anomenar Convenció Nacional i va ser elegida per sufragi universal masculí.
La Convenció va començar un judici contra Lluís XVI i Maria Antonieta i van ser condemnats i executats a la guillotina (1793). -
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
Execució de Lluís XVI
El 20 de gener del 1793, Chrétien Guillaume de Lamoignon de Malesherbes comunicà a Lluís XVI que la Convenció l'havia condemnat a mort.
L'execució a la guillotina tingué lloc a París l'endemà, el 21 de gener del 1793 a la Plaça de la Revolució, dita anteriorment Plaça de Lluís XV i, des del 1795, Plaça de la Concòrdia. -
Constitució 1793
La Constitució francesa de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I, o la Constitució dels montagnards, va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència.
Aprovada per aclamació el 24 de juny de 1793, mai va arribar a entrar en vigor i fou definitivament descartada el 10 de maig de 1795 -
Period: to
La Convenció Jacobina
Els jacobins (sector més radical de la burgesia) van aconseguir el poder.
Es va promulgar una nova constitució (reconeixia la sobirania popular i el dret a la igualtat social).
L'executiu es va quedar en mans del Comité de Salvació Pública liderat per Roberspierre que va fer:
Llei de sospitosos, Llei del màximum i altres lleis socials.
El Terror va provocar un colp d'estati Roberspierre i altres jacobins van ser executats en la guillotina. -
Period: to
República conservadora o Directori
La burgesia moderada va tornar a prendre el control.
Es van anul·lar les lleis jacobines i van fer el retorn dels exiliats per el Terror.
La constitució de 1795 va atorgar el poder executiu al Directori.
El directori tenia inestabilitat perquè l'aristocràcia i les classes populars s'opossaven.
Al 1799 Napoleó Bonaparte va fer un colp d'Estat que va posar fi al Directori. -
Constitució 1795
Va ser una constitució Conservadora, basada en la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari, redactada per la Convenció Nacional en 1795. -
Cop d'Estat de Napoleó
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais. -
Period: to
El Consolat
Al 1799 Napoleó va ser nomenat cònsol i va inaugurar el Consolat que tenia un govern personalista i autoritari.
Napoleó volia consolidar principis revolucionaris i fomentar la reactivació econòmica amb un govern que representara els interessos de la burgesia.
Les llibertats van quedar limitades, es va imposar la censura, es van crear les prefectures, es van crear el liceus de l'Estat, va restablir relacions amb l'esglèsia, es va elaborar un codi civil i un de comerç. -
Coronació de Napoleó com a emperador
Napoleó volia establir la legitimitat del seu regnat imperial, amb la seva nova família reial i la seva nova noblesa.
Amb aquesta finalitat, va dissenyar una nova cerimònia de coronació a diferència de la dels reis de França, que posava èmfasi en la consagració i la unció del rei i era conferida per l'arquebisbe de Reims a la catedral de Reims. -
Period: to
L'imperi Napoleònic
Al 1803 Napoleó va iniciar la conquesta d'Europa, al 1804 va ser coronat emperador pel papa.
Amb un gran exèrcit i noves tàctiques va derrotar a monarquies europees.
La seua victòria a Austerlitz sobre Àustria i Rússia va ser el moment de superioritat.
Alguns territoris conquistats els va incorporar a França i altres van ser estats satèl·lits governats per francesos.
Al 1808 va envair Espanya i el seu germà va ser coronat rei.
Al 1811, menys Gran Bretanya, bona part d'Europa estava sota França -
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.
Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant. -
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica.
Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició.
