-
La presa de la Bastilla es va produir a París el dimarts 14 de juliol de 1789. A pesar que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava a sis presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa.
-
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789, aprovada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa el 26 d'agost de 1789, és un de molts dels documents fonamentals de la Revolució francesa (1789-1799) quant a definir els drets personals i els de la comunitat, a més dels universals. Influïda per la doctrina dels drets naturals, els drets de l'home s'entenen com a universals.
-
La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional.
-
Durant el període revolucionari, la família reial va intentar fugir de França, exactament el 20 de juny de 1791, però va ser detinguda a Varennes i fou obligada a tornar a París. Se li va prohibir d'instal·lar-se de nou a Versalles, per la qual cosa van haver de tancar-se al Palau de les Teuleries. Durant aquests anys es van destruir les dues ales que connectaven el Louvre amb les Teuleries.
-
Lluís XVI de França (en francès: Louis XVI; Versalles, 23 d'agost de 1754 – París, 21 de gener de 1793) va ser rei de França i de Navarra4 entre 1774 i 1789, copríncipe d'Andorra entre 1774 i 1793, i rei dels francesos entre 1789 i 1792. Va ser l'últim monarca abans de la caiguda de la monarquia per la Revolució Francesa, així com l'últim que va exercir els seus poders de monarca absolut.
-
La Constitució de 1793 és una peça magistral del racionalisme il·lustrat francès de caràcter revolucionari, que declara els drets de l'home.
-
Va ser una constitució Conservadora, basada en la sobirania nacional, la divisió de poders i el sufragi censatari; redactada per la Convenció Nacional en 1795.
-
El dia 18 de brumario de l'any VIII (calendari republicà francès, equivalent a 9 de novembre de 1799), Napoleó Bonaparte, retornat des de la campanya d'Egipte i aprofitant la feblesa política del Directori Executiu governant a França, va donar un sorprenent cop d'estat comptant amb el suport popular i de l'exèrcit (sabedors de les seves gestes i capacitats en les diferents campanyes de les Guerres Revolucionàries Franceses), al costat d'alguns ideòlegs de la Revolució com Sieyès.
-
El papa exigió a Napoleón para ser coronado emperador que se casará por la Iglesia con su esposa Josefina. Napoleón se casó con Josefina por lo civil en 1796 y por la Iglesia en 1804.
-
Va ser una de les majors victòries de Napoleó, perquè el Primer Imperi francès va aixafar definitivament a la Tercera Coalició després de gairebé nou hores de difícil combat. La batalla va tenir lloc prop de Austerlitz, actual Slavkov o Brna, a uns 10 km al sud-est de Brno, a Moràvia, llavors part de l'Imperi austríac i avui a la República Txeca. Austerlitz va posar fi ràpid a la guerra de la Tercera Coalició i poques setmanes després es va signar el Tractat de Presburgo.
-
La batalla de Waterloo va ser un combat que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 en les proximitats de Waterloo, una població de l'actual Bèlgica situada a uns vint quilòmetres al sud de Brussel·les, en el qual es va enfrontar l'exèrcit francès, comandat per l'emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, neerlandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington, i l'exèrcit prussià del mariscal de camp Gebhard von Blücher.