-
Els Estats Generals de França de l'antic règim van ser una important institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. -
L'Assemblea Nacional consta de 577 diputats, cadascun dels quals es tria en fins a dues rondes de votació i representa una circumscripció electoral específica. La durada normal del mandat de l'Assemblea i els seus diputats és de cinc anys. -
És un compromís d'unió pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de França de 1789. -
és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789,[1] data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès.
-
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. -
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790. Sancionada en contra de la seva voluntat per Lluís XVI el 24 d' agost de 1790. -
La Fugida a Varennes, esdevinguda durant la nit del 20 al 21 de juny de 1791 fou un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. -
França té una llarga i inestable història constitucional, deguda a les convulsions polítiques sofertes en els segles xviii i xix. Aquestes són les normes fonamentals que ha tingut França al llarg del temps, la data en què es van aprovar i el règim polític que van instaurar o durant el qual van estar en vigor. -
és un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones, redactat el setembre del 1791 per Olympe de Gouges, sobre el model de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, proclamada el 26 d'agost del 1789, i publicat al tríptic Els drets de la dona, adreçat a la reina. -
La batalla de Valmy, va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria. Tanmateix fou una victòria estratègica de l'exèrcit revolucionari francès que permeté la supervivència de la Revolució Francesa i com a tal és considerada una de les batalles més decisives de la història de l'Europa moderna. -
La Revolta de La Vendée va ser una insurrecció contra la Revolució Francesa de camperols, burgesos i aristòcrates reialistes de Vendée (1793-94). La causa immediata fou una lleva general, la venda dels béns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris. -
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793.
Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793)[1] fou reina de França i muller de Lluís XVI de França -
La Llei dels Sospitosos va ser una norma jurídica francesa que va estar vigent durant un curt període de la Revolució francesa. Va ser votada el 17 de setembre de 1793, i suprimida a l'octubre de 1796.
-
fou una llei francesa que fixava un preu màxim de venda per alguns productes de primera necessitat durant la Convenció Nacional -
Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República. -
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. -
La coronació de Napoleó (Le Sacre de Napoléon, en francès) és una pintura a l'oli realitzada per Jacques-Louis David el 1805 i que actualment s'exposa al Museu del Louvre de París. -
La Batalla d'Austerlitz també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant. -
El 1806, veient impossible de llançar la projectada invasió del Regne Unit, Napoleó Bonaparte decretà el Bloqueig Continental. Portugal, aliat tradicional d'Anglaterra, refusà d'acatar-lo. Després d'intensa pressió diplomàtica sense obtenir un trencament clar de les relacions luso-britàniques, Napoleó decidí d'envair Portugal. -
La batalla de Leipzig es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.[1] És considerada com la batalla més gran a Europa abans de la Primera Guerra Mundial, amb la participació de vora 500.000 tropes. -
El període conegut com els Cent Dies (en francès: les Cent-Jours), o Campanya de Waterloo, comprèn des del 20 de març de 1815, data del retorn de Napoleó a París des del seu exili a Elba, fins al 8 de juliol de 1815, data de la segona restauració de Luis XVIII com a rei de França. -
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició.